Un estudi estima que la calor extrema va causar 61.000 morts l’estiu passat a Europa, 3.408 al país

  • Europa és el continent que experimenta més escalfament, fins 1°C més que la mitjana global

VilaWeb
Redacció / ACN
10.07.2023 - 19:34
Actualització: 10.07.2023 - 19:58

Un total de 61.672 persones es van morir a causa de l’extrema calor que va viure’s a Europa l’estiu de 2022, el més calorós mai registrat al continent i que es va caracteritzar per intenses onades que van batre rècords de temperatura, sequera i incendis forestals. Així ho estima un estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona, en col·laboració amb l’Institut Nacional d’Investigació en Salut i Medicina francès. Les dades revelen que entre el 30 de maig i el 4 de setembre de l’any passat, al Principat, Illes i País Valencià es van registrar 3.408 morts atribuïbles a la calor.

L’equip investigador va obtenir dades de temperatura i mortalitat per al període 2015-2022 en vuit-centes vint-i-tres regions de trenta-cinc estats europeus, la població total de les quals representa més de cinc-cents quaranta-tres milions de persones. Es van usar aquestes dades per a estimar models epidemiològics i predir la mortalitat atribuïble a les temperatures per a cada regió i setmana del període estival.

Segons l’informe, l’estiu de 2022 va ser una estació sense treva pel que fa a la calor. Ha revelat que les temperatures van estar per sobre de la mitjana durant totes les setmanes del període estival. L’anomalia més gran tèrmica es va registrar durant la canícula estival, de mitjan juliol a mitjan agost. Aquesta coincidència va magnificar, segons els investigadors, la mortalitat per calor, causant 38.881 morts entre l’11 de juliol i el 14 d’agost. Dins d’aquest període de poc més d’un mes es va produir una intensa onada, entre el 18 i el 24 de juliol, a la qual s’atribueixen un total d’11.637 morts.

Estats més afectats

En termes absoluts, el país amb el nombre més gran de morts vinculades a la calor al llarg de tot l’estiu de 2022 va ser Itàlia, amb un total de 18.010 morts. El segueix l’estat espanyol, amb 11.324 defuncions i la tercera plaça l’ocupa Alemanya, amb 8.173. D’altra banda, si s’atén únicament a l’increment en la temperatura, el país que va registrar un valor més alt va ser l’estat francès, amb 2,43 °C sobre els valors mitjans del període 1991-2020. El segueixen Suïssa (2,30 °C), Itàlia  2,28 °C), Hongria (2,13 °C) i l’estat espanyol (2,11 °C).

3.408 persones mortes al país

Pel que fa al país, l’estudi indica que a tot el territori van produir-se 3.408 morts atribuïbles a la calor. D’aquestes, a les Illes, es va produir 209 a Mallorca, 29 a Menorca i 41 a Eivissa i Formentera. Per demarcacions, al País Valencià, 679 van correspondre a la demarcació de València, 148 a Castelló i 530 a Alacant. Per la seva part, al Principat, 1.327 van correspondre a la demarcació de Barcelona, 197 a la de Tarragona, 159 a la de Girona i 89 a Lleida.

Un 63% més de mortalitat en dones

Per edats, un total de 4.822 menors de 65 anys van perdre la vida per la calor. Van registrar-se 9.226 morts a la franja que va dels 65 anys a 79 anys; i 36.848 entre els majors de 79 anys.

Pel que fa a l’anàlisi per sexes, la xifra de persones mortes per calor va ser un 63% superior entre les dones que entre els homes, amb un total de 35.406 defuncions prematures (145 morts per milió), enfront de les 21.667 estimades en homes (93 morts per milió). Aquesta major vulnerabilitat de les dones a la calor s’observa en el conjunt de la població i, sobretot, en majors de 80 anys, on la taxa de mortalitat és un 27% superior a la dels homes. En canvi, la taxa de mortalitat masculina és un 41% més elevada en menors de 65 anys, i un 13% major entre els 65 i els 79 anys.

Lliçons de l’onada de calor de 2003

Fins avui, l’estiu amb majors registres de mortalitat a Europa va ser el de l’any 2003, en el qual es va registrar un excés de mortalitat de més de 70.000 morts. “L’estiu de 2003 va ser un fenomen excepcionalment rar, fins i tot quan es té en compte l’escalfament antropogènic observat fins llavors. Aquesta naturalesa excepcional va posar de manifest la falta de plans de prevenció i la fragilitat dels sistemes de salut per a fer front a emergències relacionades amb el clima, factors que en certa manera es van tractar de corregir en anys posteriors”, ha explicat Joan Ballester Claramunt, primer autor de l’estudi.

“En canvi, les temperatures registrades en l’estiu de 2022 no poden considerar-se excepcionals, en el sentit que podien haver-se previst seguint la sèrie de temperatures dels anys precedents, i que mostren que durant l’última dècada l’escalfament s’ha accelerat”, ha afegit Ballester. Per la seva banda, Hicham Achebak, investigador de l’Institut Nacional d’Investigació en Salut i Medicina de l’estat francès i últim autor de l’estudi, ha indicat que el fet que en l’estiu del 2022 morissin més de 61.600 persones a Europa per calor malgrat que, a diferència d’en 2003, molts estats ja comptessin amb plans de prevenció actius, “suggereix que les estratègies d’adaptació de les quals disposem en l’actualitat poden ser encara insuficients”.

L’expert ha dit que l’acceleració de l’escalfament observada en els últims deu anys “subratlla la necessitat urgent de reavaluar i enfortir de manera substancial els plans de prevenció, posant especial atenció a les diferències entre països i regions europeus, així com a les bretxes d’edat i sexe, que actualment marquen les diferències en vulnerabilitat a la calor”.

Mal pronòstic per als anys vinents

Europa és el continent que està experimentant un major escalfament, fins d’1 °C més que la mitjana global. Les estimacions realitzades per l’equip investigador apunten al fet que, en cas de no mediar una resposta adaptativa eficaç, el continent s’enfrontarà a una mitjana de més de 68.000 morts prematures cada estiu cap a 2030 i més de 94.000 cap a 2040.

L’estudi ha estat realitzat en el context del projecte EARLY-ADAPT, finançat pel European Research Council, i dirigit a estudiar com s’estan adaptant les poblacions als reptes de salut pública desencadenats pel canvi climàtic.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any