Estripar l’últimàtum de la JEC: les claus de la batalla per l’escó de Juvillà

La decisió de continuar la batalla exposarà Borràs i la mesa a querelles i possibles inhabilitacions, però amb més armament jurídic

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
01.02.2022 - 06:36
Actualització: 01.02.2022 - 07:36

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

La setmana decisiva per a la defensa de l’escó del diputat Pau Juvillà ha començat amb una notícia inesperada: la “situació complicada de salut” de la qual ha informat la CUP i que condicionarà l’activitat política del secretari tercer de la mesa del Parlament de Catalunya. Però, malgrat aquest entrebanc, Juvillà es declara disposat a mantenir la batalla per a la defensa del seu escó, amenaçat ara per una ordre de la Junta Electoral espanyola (JEC) de retirar-l’hi per la condemna per desobediència per part del TSJC. Hi ha una amenaça afegida: un ultimàtum de cinc dies de la JEC a la presidenta, Laura Borràs, que expira divendres. I una voluntat dels partits independentistes d’anar alhora per a defensar-lo. La primera prova de foc serà a la mesa d’avui, on Juvillà no podrà assistir, i en què Borràs s’haurà de pronunciar sobre el termini que va rebre de la JEC.

Fins ara hi ha hagut unitat d’acció dins del bloc independentista, amb el suport també dels comuns, però s’acosta l’hora de la veritat, el moment decisiu que hauria de marcar la diferència respecte de la situació amb què es trobà el president Quim Torra, a qui la mesa presidida per Roger Torrent va acabar retirant l’escó. I aquestes són les claus per a entendre tot allò que passi.

Què pot passar si després d’aquests cinc dies la presidenta Borràs i el parlament no informen la JEC que han acomplert l’ordre de retirar l’escó de Juvillà? La JEC diu en l’acord que va enviar la setmana passada a Borràs que hi podria haver “conseqüències jurídiques previstes en la legislació vigent.” Però no les especifica. Una possibilitat seria que la JEC denunciés Borràs i els membres de la mesa a la fiscalia per un delicte de desobediència, i la fiscalia hauria de decidir si ho entoma i si ho porta al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

El desemparament de Torra

Era l’amenaça latent que hi havia en tot moment al damunt de Roger Torrent quan la JEC li va ordenar la retirada de l’escó de Quim Torra. Aleshores, arran d’una primera ordre de la JEC, el parlament va fer una defensa declarativa de l’escó del president, en un ple extraordinari el 4 de gener de 2020. Però tres setmanes més tard, quan el Tribunal Suprem va desestimar les mesures cautelars que havia presentat la defensa de Torra contra l’ordre de la JEC, el secretari general de la cambra, aleshores Xavier Muro, va decidir d’executar-la, i la majoria de la mesa (ERC, PSC i Ciutadans) s’hi va avenir. El parlament també havia presentat una demanda de mesures cautelars, però el Suprem les va desestimar perquè l’havia aprovada la mesa i no el ple, i no fou fins una setmana més tard de la retirada de l’escó al president que el ple del parlament va aprovar de presentar un recurs a la sala contenciosa administrativa del tribunal espanyol.

No va servir de res. Fins ara, els passos en la persecució judicial de Juvillà han estat pràcticament calcats al cas de Torra: condemna del TSJC per desobediència amb pena d’inhabilitació pel manteniment d’uns llaços grocs i ordre de la JEC de retirada de l’escó malgrat que no sigui una sentència ferma, tot argumentant la “inelegibilitat sobrevinguda”. Però ara el cas de Juvillà ha començat a prendre un camí diferent, que caldrà veure fins on arriba. I és diferent perquè ara el parlament es presenta més ben armat en la batalla legal per a defensar l’escó davant la sala tercera del Tribunal Suprem i davant els tribunals on puguin arribar denúncies per desobediència. Perquè aquesta vegada, a diferència del 2020, el parlament ha mogut fitxa abans, i no s’ha limitat a fer una proclama política de defensa de l’escó de Juvillà, sinó que, abans no arribés l’ordre de la JEC, tan bon punt Juvillà fou condemnat pel TSJC, la comissió de l’estatut del diputat va aprovar un dictamen en favor seu. Un dictamen que afirmava que no hi havia cap causa d’incompatibilitat que afectés la seva condició de diputat.

La batalla legal actual

Aquest moviment ha permès al parlament de bastir el recurs al Suprem contra l’ordre que va arribar de la JEC perquè es retirés l’escó del diputat de la CUP. Perquè ha pogut al·legar que va prendre abans la decisió contrària a la de la JEC com a òrgan competent en la qüestió. Vet aquí el litigi: el parlament diu que és l’òrgan administratiu competent per a decidir sobre el manteniment o la retirada de l’escó d’un diputat, i no pas la JEC, que és un altre òrgan administratiu, no pas jurisdiccional. I si hi ha un conflicte, que el dirimeixi la sala contenciosa del Suprem. És la base del recurs que la setmana passada va presentar el parlament.

Mentre el parlament feia això, la JEC tirava pel dret i, en una resolució aprovada dijous, desestimava un recurs presentat per Juvillà contra la retirada del seu escó per a afegir aquesta amenaça a Borràs, l’ultimàtum dels cinc dies hàbils abans de les “conseqüències jurídiques”. Quines conseqüències? La JEC s’ha empescat aquest termini, una manera d’afegir pressió política i de marcar el seu pas següent: la possible denúncia penal a la fiscalia per desobediència. Però no és ni un requeriment, és una comunicació que podria conduir a un requeriment la desobediència del qual podria portar a l’obertura d’una via penal. Aquesta vegada l’amenaça l’ha proferida abans del pronunciament del Suprem sobre la petició de mesures cautelars, que pot arribar en qualsevol moment enmig d’aquest procediment. Amb Torra les van desestimar; amb Juvillà, armat ara amb un dictamen del parlament, caldria veure quina resposta hi hauria.

Sigui com sigui, si el cas arribés finalment al TSJC, Borràs i els membres de la mesa possiblement querellats podrien invocar l’article 410.2 del codi penal espanyol, que estableix que les autoritats o funcionaris no poden haver comès desobediència si el mandat que es neguen a aplicar “constitueix una infracció manifesta” de “qualsevol altre precepte de llei o disposició general”. És la JEC que infringeix el reglament del parlament, i no a l’inrevés.

Però és clar que tot plegat són camins dins la legalitat espanyola i que, per tant, l’èxit jurídic no hi és pas garantit. En tot cas, aquests són els punts principals de la batalla legal que s’ha començat a lliurar, entre el parlament, la JEC, el Tribunal Suprem… La decisió de continuar la batalla exposarà Borràs i els membres de la mesa a querelles per desobediència i possibles penes d’inhabilitació, que poden trigar més temps o menys. És el risc a què s’exposen i que caldrà veure aquests dies vinents si estan disposats a assumir-lo, de quina manera i amb quines conseqüències.

I tot plegat amb un parlament que té la composició encara amenaçada, més enllà del cas Juvillà, pels tribunals espanyols: per les causes contra els diputats d’ERC Lluís Salvadó i Josep Maria Jové per l’1-O, i contra la diputada de la CUP Eulàlia Reguant al Suprem per haver-se negat a respondre a Vox en el judici contra el procés.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies