Isabel, estimada Isabel
«Em vas ensenyar a saber respirar la literatura, a gaudir-la i a patir-la, també em vas ensenyar a no rendir-me, a batallar una vegada i un altra i tornar a començar, fins a aconseguir-ho»



Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Fes-te subscriptor de VilaWeb
Les teves lletres es van enganxar a mi com les cireres de la mà de Júlia. Salvatgement i també innocentment vaig estimar Marta i les dones i els homes, i la Nati i la Raquel, i tota aquesta gent. Vaig imaginar la vida sense ell i vaig sentir el gust amarg de la cervesa. Com una caníbal vaig devorar Un tros de cel i Hum… Rita! L’home que ensumava dones i L’home que volava en el trapezi i Els invisibles i L’amant de Picasso i Jonàs.
Recordo el dia que ens vam conèixer, en un acte de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Em vaig posar molt nerviosa i em va fer vergonya que ens presentessin totes dues com a escriptores, al mateix nivell. Vaig balbucejar unes paraules com excusant-me i tu em vas acollir amb el teu meravellós somriure, el més revolucionari de tots els Països Catalans.
Ens vam fer amigues, tot i la diferència d’edat el teu esperit era molt més jove que el meu. Em vas ensenyar a saber respirar la literatura, a gaudir-la i a patir-la, també em vas ensenyar a no rendir-me, a batallar una vegada i una altra i tornar a començar, fins a aconseguir-ho, fins a aconseguir la independència, i a poder ser de la nació completa perquè, com Pere Quart, nosaltres la somiem així. Sapere aude! Era la teva consigna: atrevim-nos a pensar i serem lliures. I així vas posar la teva ploma a favor de totes les causes justes.
Has marxat i ens han quedat pendents tantes converses, tants llibres i el més greu: no hem pogut saber quina de les dues feia els millors canelons, de segur que tu, tot ho feies millor. Encara que a mi em surten molt bons, hauríem d’haver acceptat el repte del nostre amic Vicent Partal i haver fet un concurs de canelons a VilaWeb, hauríem rigut molt.
Allà on siguis, a l’univers de les lletres, de segur que estaràs ben acompanyada del teu estimat Xavier i de Joan Fuster i de l’Ovidi. Fes brillar la teva estrella, que ens il·lumini el camí de les lletres i de la lluita.
Adéu-suau, estimada.
Comentaris
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells , clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits