Dolors Sabater, ahir a Badalona (Foto: Albert Salamé)

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Dolors Sabater (1960) és la candidata de la CUP-Guanyem a les eleccions del 14 de febrer. L’ex-batllessa de Badalona es presenta amb la idea que la CUP ja està preparada per a entrar al govern de la Generalitat. En aquesta entrevista feta ahir a l’Ajuntament de Badalona, Sabater explica les condicions d’aquesta entrada, el perquè del seu allunyament dels comuns i la valoració que fa del debat de TV3 entre tots els candidats.

A què es dedicava la vostra mare?
—Era dependenta en una carnisseria on va començar de molt joveneta, perquè aviat va quedar sense pare, i amb dificultats econòmiques importants. Quan es va casar va deixar de treballar i es va dedicar a la cura, que el primer dels cinc fills, en Frederic, era una persona amb greu discapacitat que va necessitar atenció 24 hores.

I el pare?
—Era un graduat social, d’ofici seuaire. Ofici molt poc conegut. Consisteix a elaborar la matèria primera per a fer el sabó. Uns olis, uns sèus, fets amb greix animal, el que es desaprofita de les carnisseries. Teníem un petit negoci familiar. Però quan va néixer en Frederic el pare, i més pares, van fundar Aspin, perquè als anys cinquanta no hi havia cap servei per a les persones amb diferents capacitats. Quedaven exclosos de tot. No podien ni anar a escola. Quan va tancar la fàbrica, després de la crisi dels anys vuitanta, va passar a ser gerent primer de Montserrat Montero, i després APS. Va tenir un paper bastant important per impulsar lleis al parlament per a persones amb altres capacitats.

La vostra sensibilitat social us ve del pare?
—Del pare i de la mare. Tots dos. La resistència cultural antifranquista es va aprenent des del primer dia. Sobretot per la via cultural. Ens vam vincular amb l’espai dels Claretians de Montgat. Cristianisme de base de Casaldàliga. Penseu que el meu germà no tenia cap dret: no podia anar a escola. Potser és un dels fonaments. I l’altre és el tema antimilitarista. Jo era molt jove quan en Beúnza es fa insubmís. I a l’escola ens en parlaven. Em va fascinar: desobeir l’exèrcit.

Vau posar camions de l’empresa familiar a favor dels insubmisos.
—Com a totes les empreses familiars, i com saben molt bé els autònoms, jo ajudava a casa. I a partir dels divuit anys conduïa el camió. I el vaig posar al servei de les causes on estava: esplais, casals de joves. Tinc una anècdota. El 23-F, amb el cop d’estat, el moviment de l’objecció veu que hi ha el perill de represàlia. I amb el camió buidem tot l’arxiu del casal de la pau, amb el Xavier Rius. I ho carreguem i ho porto a un pis a Badalona.

Passem al govern de Badalona. Una lliçó és que vau desmantellar la unitat antiavalots. Voldríeu fer això mateix a Catalunya?
—I tant. El model de seguretat no pot ser basat en el policial. Sobretot si pensem en una futura república que sigui diferent, no pot ser que el model de seguretat es basi en el model policial. Ens mereixem una altra manera. És una vergonya l’actitud de la BRIMO i l’ARRO en els desnonaments. Són organitzacions que tenen molta facilitat per a vulnerar els principis contra la mala praxi. Tenim molts abusos de poder.

Dissoldríeu la BRIMO i l’ARRO?
—Transformar la conselleria d’Interior, dissoldre aquestes unitats i fer un plantejament diferent del que ha de ser la seguretat del país, a mi m’agradaria molt, sí. Em sento amb capacitat d’aportar. Vam tenir l’experiència a Badalona, que va ser molt positiva. A Badalona després de la dissolució va augmentar la percepció de seguretat. Es va fer molt bona feina.

Però no seríeu consellera d’Interior?
—Depèn. Si el projecte polític que assumíssim permetés de fer una transformació profunda del sistema policial i de seguretat, i tant. Estic preparadíssima. Estem preparadíssimes per a encarregar-nos del Departament d’Interior. Però primer veiem si hi ha capacitat de plantar cara.

A Badalona vau ser capaços d’articulat un govern alternatiu. Que després se us va escolar entre les mans. Lliçons?
—La reflexió que vam fer a Badalona és que no vam valorar prou la capacitat destructiva que podia tenir el PSC. Ens havia donat suport per fer fora Albiol, però no vam saber veure que els seus interessos electoralistes passarien per sobre de tot. Aprenentatge fet.

La CUP vol entrar al govern o no?
—Estem preparades per a entrar-hi. Estem en disposició d’assumir responsabilitats, però no ho farem per apuntalar un govern que continuï fent el que ha fet aquest. Tenim la seguretat que si no hi ha una força potent que obligui a canviar el rumb d’allò que s’ha fet aquests tres anys, no ens en sortirem. I amb molta representació, això ho podem aportar nosaltres. Si no, tornarem a tenir tres anys de seguidisme neoliberal i de no avançar. La nostra perspectiva és promoure aquest canvi que necessita el país per a avançar cap a l’autodeterminació i la independència per canviar les regles del joc en el camp social. La CUP vol ser decisiva, la CUP vol assumir responsabilitats, però depèn amb quines condicions.

Laura Borràs és un impediment per a entrar a govern?
—L’únic impediment que tenim clar és el senyor Illa. Ho hem dit explícitament, i demanem tant a comuns com a Esquerra que també ho siguin. L’única contrapartida a un govern independentista és un govern del 155, o del senyor Illa. Seria molt dolent per al país. Línia vermella que deixem clara abans de començar. Per la resta, per respecte als votants, a les propostes de governs, a la nostra organització assembleària, no posem més condicionants. Nosaltres no permetrem que hi hagi Illa. No ho permetrem. Què implicarà això, ja ho veurem.

I Aragonès president, amb suport d’Illa?
—Per a fer què? Vam investir Puigdemont, com a acte de protesta, i plantar cara. I ningú la va seguir, ni Junts. Vam facilitar la investidura de Torra en el marc de solidaritat antirepressiva. Però després ha resultat que la conselleria d’Interior persegueix l’independentisme. I Laura Borràs cap dia no ha respost si la Generalitat sortirà de les més de setanta causes en què acusa independentistes. O ens posen Damià Calvet, la visió més liberal, la que trinxa el territori. Nosaltres no donarem cap xec en blanc. ERC i Junts no han estat capaços de plantar cara a la situació greu en l’eix social (per rescatar la majoria) ni la repressió. Estan disposats a una banca pública? Renda bàsica universal? A millorar els serveis públics? Polítiques d’habitatges que els rescatin dels fons voltors? Estan disposats a un referèndum vinculant tant sí com no, tant si l’estat ho vol com si no ho vol, i fet de manera que aquesta vegada, si es fa, es pugui sostenir?

Què pot fer el govern amb el 50% de vots que no podria fer si no els tingués?
—El reconeixement i l’aval internacional són més garantits. I després fa callar boques. Ara, el dret d’autodeterminació no s’ha de menystenir encara que no tingui el 50%. És un dret per se. És un dret fonamental. Però  ser més del 50% demostra que hi ha una resiliència i un consens que ja no trenca ningú.

Guanyem parlava fa temps d’un govern de front ampli. Inclou els comuns?
—El sobiranisme rupturista, sí. Però els comuns no hi són, aquí. Els comuns s’han situat a l’espai d’apuntalament del règim del 78. Han sortit del rupturisme. Qui hi ha aquí? Anticapitalistes (que dóna suport a la CUP-Guanyem), comunistes i tot un espai que formen part del municipalisme transformador, situat en el sobiranisme rupturista. A l’hora de presentar-nos a les eleccions, al final fem CUP i Guanyem. Però la idea, l’horitzó, és que aquests espais amplis s’han de continuar treballant. I sobretot s’ha de recuperar el carrer i la vitalitat de l’independentisme per a la transformació social. L’anticapitalisme té com a aliat la realitat. Fa obrir els ulls de la gent. Amb el mateix sistema no podem continuar. Ara és el moment.

Amb els comuns a vegades sou més dura que no ho heu estat aquí perquè considereu que sense independència no hi ha eix social?
—Aquesta duresa ve de no entendre per què fan aquesta renúncia, quan és tan clar. La gent que no és independentista però vol un canvi en l’eix social sap perfectament que en el marc autonomista, i en aquest règim que es manté (en què el rei el va posar el dictador, i que no ha fet net de les oligarquies franquistes que dominen la judicatura i l’economia), doncs pretendre defensar els drets socials sense enfrontar-se a això és un engany. Fer veure, com fan els comuns, que aconseguiran més drets sense enfrontar-se a aquestes estructures és un engany. Hi ha una prova molt clara. A Catalunya hi ha quaranta lleis anul·lades o suspeses (totalment o parcialment), que són lleis de gran consens amb el PSC i comuns, que ens les tomba el Tribunal Constitucional. I continuen dient que volem drets socials sense fer ruptura? No s’entén per què els comuns abandonen això. Per això potser hi ha duresa, perquè ho trobo més roí. D’una contradicció…! Ara, per exemple, amb el Pablo Hasel, veiem molta gent que ha pres posició a favor seu, i en canvi no a favor de la llibertat dels presos polítics quan la causa és independentista. No s’hi val.

Al programa de la CUP no hi apareix la data del referèndum.
—Hi és implícita: diu dins aquest mandat. I a tot estirar. Si pot ser abans, abans. Va ser un gest de valentia de la CUP començar la campanya i pre-campanya parlant de referèndum. No ho feia ningú. I va semblar que era una gran renúncia. I jo vaig dir que és molt més rupturista en aquest moment defensar un referèndum vinculant que no pas dir que ho resoldràs amb una taula de diàleg (que no existeix) o dir que aixecaràs la DUI (quan no has fet els deures i no tens res preparat per a fer-ho). Ara tothom parla del referèndum.

Costa de creure això del referèndum acordat…
—Quan diem que el referèndum ha de ser vinculant, no diem de posar-ho al programa i esperar que passi. La nostra proposta no és tan lluïda en els discursos, perquè diem que hem de treballar moltíssim. I si no el podem aconseguir pactat, l’haurem de fer igualment. Ens proposem que el 2025 a tot estirar puguem tornar a fer un referèndum i sigui vinculant. Per tant tenim una feinada immensa. Hem de treballar el front internacional, la iniciativa popular i el carrer, i amb estratègia compartida amb la institució. Una de les nostres funcions és que la picabaralla constant entre Junts i ERC s’acabi. Necessitem tenir molta més força. Quan t’enfrontes a un enemic que et tracta com un enemic a batre, com ara, has d’intensificar  la capacitat de preveure situacions. Cal fer això. I crear estructures que millorin la vida de la gent, i la sobirania: renda bàsica universal, banca publica, control públic de l’energia, serveis públics consolidats i reactivació econòmica i producció.

Una banca pública no us la deixaran fer. Us la tombaran. Serà una de les lleis que dèieu que el TC ha tombat.
—S’ha de plantar cara.

Què vol dir plantar cara?
—Desobediència institucional. La valentia institucional que vam demostrar pel referèndum. Doncs amb tot. No podem abaixar el cap. Si la institució té aquesta actitud de confrontació, de defensa contínua, i anar-hi, anar-hi, anar-hi, aconsegueixes activar el carrer. Una majoria reclama polítiques de rescat econòmic, per fer front al canvi climàtic, economia social. Potser ja va essent hora que es vegin els límits del marc autonòmic. Tots els votants dels socialistes, o els votants comuns, que reclamen millores a l’accés a l’habitatge, potser han de ser conscients que això no ho podem aconseguir si no desbordem el marc autonòmic. Si no traslladem la pugna al carrer la gent no n’és coneixedora, i no s’activa per a ser conscient que si no desbordem aquest règim no hi ha drets nacionals ni socials.

Al debat de TV3 vau anar-hi. No sempre ha passat. No us incomoda que la CUP enviï als debats una altra gent?
—És una cosa que la CUP ha fet sempre. La campanya sempre és molt coral. La idea és que el líder respon al col·lectiu, i no al revés. Per exemple, ara hi haurà un debat a la Sexta. A mi m’agradaria molt anar-hi. Molta gent dels veïns de Badalona si no em veuen per la Sexta, potser ni s’assabenten que em presento. Però resulta que a Tarragona, Lleida i Girona hi ha un diputat que balla entre la CUP i Vox. I si cal que el candidat a la Sexta sigui un dels candidats de la CUP de Tarragona, Lleida o Girona? No s’ha decidit encara. Una mica és aquesta idea de coralitat.

Hi ha qui diu que us faltaven taules, al debat.
—Nosaltres a cada debat ens proposem objectius. En aquest teníem clar que havíem de singularitzar que érem els únics que aportàvem una cosa diferent de la política de sempre, i de la gent que viu de la política. I que hi havíem de connectar des de la humanització de la política. Pot haver-hi aquesta percepció que dieu. Jo he rebut, en canvi, moltíssima gent que em diu: em va agradar que connectessis amb aquesta part humanista i de fer política diferent.

“A la Dolors els de la CUP no li deixaran fer res. Li tallaran les ales com va fer el Consell Polític.”
—Tot el contrari. El fet que la CUP aposti per aquesta candidatura, i que sigui jo qui l’encapçali, tot i no ser-ne militant i tenir un tarannà més social i de nova política, és una opció. Una aposta. En aquest nou cicle hem d’expressar que hem d’estar disposades a assumir totes les responsabilitats. Per què ja ho hem fet. Alcaldessa de la tercera ciutat de Catalunya. Tinc suport absolut per a donar el cos i la cara per un projecte que és col·lectiu. Quan jo dic que estem preparades per a governar no ho dic perquè m’ho tregui de la màniga. Ho dic perquè col·lectivament es diu. Els documents deien que s’expliqués més bé que entrar al govern no seria per a fer les mateixes coses que els darrers tres anys. Jo ja ho deia. Però s’havia de dir millor. Crec que ha interessat en la campanya remarcar-ho per debilitar.

Renda bàsica, proposeu. La societat catalana és una de les que paga més fiscalment. Es pot assumir amb més fiscalitat?
—La reforma fiscal que proposa la CUP millora el 90% de la fiscalitat de la població. Hi ha una falsa creença que la reforma perjudicarà tothom. I no. És la fiscalitat actual repartida d’una manera diferent. Els que són més rics, amb fortunes molt altes, que paguin molt més. L’empresa petita hi surt guanyant. Tenim una calculadora, en què amb la teva renda veus si la proposta de la CUP et perjudica o no. La renda bàsica surt a compte perquè es reparteix d’una manera diferent. Ara es donen ajudes de 200 euros. Què en fas, de 200 euros? Si dónes 750 euros a tothom, la renda bàsica, no hi hauria tanta explotació laboral. Segons què ja no ho aguantes, ni de relacions laborals ni de relacions tòxiques de parella.

Qüestionari Proust

El vostre defecte principal?
—Autoperfeccionisme.

Dons naturals que us agradaria tenir?
—El do de la música.

Personatge històric preferit?
—Neus Català.

El vostre lema vital?
—No rendir-se.

El vostre somni de benestar individual?
—Tenir harmonia interior.

Quina fóra la vostra pitjor desgràcia?
—Perdre les persones que m’estimo.

Darrer cop que heu fumat marihuana?
—Mai.

Flor predilecta?
—Anemones.

Els noms de persona que preferiu?
—El dels meus néts: Queralt i Ferran.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.