‘Estats alterats de la ment’, un gènere clàssic, una literatura que experimenta

  • L’editorial Males Herbes edita aquest volum en col·laboració amb el Cryptshow Festival

VilaWeb
Montserrat Serra
08.07.2017 - 22:00

L’editorial Males Herbes, en col·laboració amb Cryptshow, acaba de publicar el volum Estats alterats de la ment, una antologia de relats que té el punt de partença exactament en aquesta idea que transmet el títol, tan arrapada a la realitat de la societat actual. Hi ha relats de Roser Cabré-Verdiell, David Castejon, Marina Espasa, Ariadna Herrero, Gemma Martí O’Tuoole, Jordi Masó Rahola, Lucia Pietrelli, Jaume C. Pons Alorda, Carles Ribas i Josep Sampere. Us proposem un fragment del relat que obre el llibret: ‘Nosocomi dels Orats’, de Carles Ribas.

Cryptshow és un festival que es fa al juliol a Badalona i que promou el gènere fantàstic i de terror. Els organitzadors van proposar a l’editorial Males Herbes d’editar una antologia sobre els estats alterats. Com l’expliquen, aquest concepte, en la seva web? ‘Hom sent “estats alterats” i pensa en ionquis, artistes i científics bojos. Però avui, en una civilització de civilitzacions cada cop més complexa, les fronteres que delimiten els estats de la consciència es difuminen i la moral que els jutja és posada en dubte. Drogues com l’LSD o l’èxtasi, demonitzades durant anys, avui són utilitzades per alguns psicoterapeutes. L’heroïna surt de les zones deprimides i atrapa joves de tots els estrats socials. El xarop per a la tos ha arribat a ser la segona droga més consumida pels adolescents dels EUA. Al Iemen, la majoria dels homes masteguen de manera ritual cat, un estimulant vegetal que provoca addició. L’església Nativa Americana de Mèxic utilitza el peiot amb finalitats religioses. L’estrès s’ha convertit en una pandèmia, abocant-nos a un estat d’activació constant que provoca estats d’ànim alterats que se somatitzen en trastorns físics. Els millennials viuen enganxats als dispositius intel·ligents, en un dia a dia que confon les fronteres de la realitat, els somnis i el món virtual. A internet trobem fàcilment consells per assolir un estat alterat de la consciència sense necessitat de drogues: la privació de la son, la respiració holotròpica, els tancs d’aïllament sensorial o, simplement, dormir amb un braç alçat o mirar fixament els ulls d’una altra persona durant més de deu minuts en són alguns exemples. Ja es pot viatjar sense moure’s de casa.’

L’editor Ramon Mas, de Males Herbes, ens explica la gènesi del llibre:

«Els estats alterats de la ment són, més que un tema, un context literari, o fins i tot una força motriu perquè narradors i poetes de totes les èpoques hagin pogut donar via lliure a la cosa més amagada que hi havia en les seves ments, estimular la seva imaginació, amplificar la seva por o afinar les seves reflexions. Les drogues són la resposta ràpida quan es pregunta per estats alterats de la ment, però el dejuni (forçós o voluntari), les premonicions, l’esquizofrènia i la paranoia també han tingut un paper importantíssim en la història de l’art i la literatura.

»Per això, quan Cryptshow Festival ens va proposar de fer una antologia amb aquest tema no ho vam dubtar ni un segon. ‘Estats alterats de la ment’ és una altra manera de concebre les ‘distorsions de la realitat’, i aquest, com es fa evident des del mateix nom de la col·lecció que acull el llibre, és el nostre territori.

»Així doncs, seguint la fórmula de l’edició anterior, des de l’editorial hem pogut, d’una banda, convidar cinc autors, una tria que al nostre entendre fa molt de goig, amb autors que ens encanten: Jordi Masó, Lucia Pietrelli, Marina Espasa, Jaume C. Pons Alorda i Josep Sampere; i d’una altra, formar part del jurat que havia de triar els altres cinc contes entre tots els presentats al premi de relats que convoca el Cryptshow Festival, i que enguany han estat Carles Ribas, Ariadna Herrero, Gemma Martí O’Toole, Roser Cabré-Verdiell i David Castejon.

»Tot i tractar-se, aparentment, d’un recull temàtic, la varietat de maneres d’acostar-se a aquestes ments que es desvien del funcionament ‘normal’ és molt variada, la riquesa estilística remarcable, i el nivell general altíssim.»

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any