Ja ho sabíem que, com cada any, la Diada seria clau i determinant. Però he de confessar que no m’esperava que, just l’endemà, passassen tantes coses.

Ahir va ser un d’aquells dies difícils en què cada notícia nova tapa l’anterior. Demà mateix al Tàrraco Arena començarà la campanya electoral amb les intervencions de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. Potser l’estat espanyol s’ha neguitejat quan ha comprovat que això seria una prova contundent que les seues prohibicions són lletra morta, una prova retransmesa a tot el món. O potser només volien tapar l’èxit de la Diada i no tenien clar que amb les mentides de paper n’hi hagués prou. De fet, la mateixa nit ja van intentar de fer una manipulació sobre Trapero que VilaWeb va desarticular.

Trapero no havia estat citat a res, sinó que participava en una reunió en què l’estat espanyol va demanar als Mossos, la Guàrdia Civil i la policia espanyola que aturassen el referèndum. Però aquesta reunió, ja d’entrada, era ben estranya, car l’article 773 de la llei d’enjudiciament criminal deixa clar que el fiscal ha de cessar les diligències tan bon punt s’assabente de l’existència d’un procés judicial sobre els mateixos fets. Siga com siga, com es va veure al vespre amb el desplegament a la Sagrada Família, prou feina tenen els Mossos per a anar perdent temps…

Torne enrere: el cas és que ahir, en qüestió d’hores, la histèria es va desfermar. El Constitucional va atacar el desplegament de la hisenda catalana. Un jutge de Madrid de reconeguda trajectòria política unionista va prohibir l’acte a favor del referèndum que s’havia de fer el diumenge vinent. El govern, la mesa del parlament i un munt de batlles van rebre requisitoris, vinga requisitoris. Uns policies espanyols es van plantar a Reus per reobrir una vella caserna. Fins i tot es va arribar a amenaçar els directors de Catalunya Ràdio i TV3 dient-los que havien d’impedir la informació sobre el referèndum, com si haguéssem tornat a l’època del NO-DO, o encara pitjor.

Tot plegat expressa nervis. Massa nervis. A Madrid. Perquè el govern del PP, de sobte, veu que el referèndum va de debò i que no té eines per a frenar-lo –recordeu que el Constitucional s’ha desentès de la inhabilitació d’urgència. Sembla, fins i tot, que la Unió Europea comença a obrir els ulls. En aquestes darreres hores s’han publicat editorials molt significatius en mitjans com Le Monde o Der Spiegel que assenyalen Rajoy com el causant de la crisi i li reclamen de pactar el referèndum amb el govern català. Un malson per a la Moncloa. I uns quants batlles socialistes, principalment el de Terrassa, anuncien oficialment pactes amb la Generalitat per a permetre el vot dels ciutadans, mentre que Ada Colau confirma que ella anirà a votar i encara no aclareix què farà com a batllessa.

Els nervis de Madrid, per tot plegat, són més que justificats. Això que va dir Rivera a micròfon tancat, que el referèndum no es pot aturar, ho saben tots. I és per aquesta raó que perden tan aviat els estreps i comencen a trepitjar un terreny massa relliscós per a ells i molt interessant per a nosaltres. Tic-tac, tic-tac… Falten solament divuit dies.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]