Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Hem demanat a tres llibreters dels Països Catalans que ens recomanin cinc títols cadascun de literatura juvenil per a regalar aquestes festes. Són Eva Gisbert, de la llibreria Fan Set de València; Laia Alegret, de la llibreria Drac Màgic de Palma; i Jaume Ponsa, de la 451 d’Alella (Maresme). Si bé en la tria de títols de literatura infantil no hi ha hagut coincidències en cap dels tres, sí que n’hi ha hagut amb la literatura de joves, que funciona més com la d’adults, amb unes novetats que creen un interès superior. En aquest cas, en dues novel·les han coincidit dos llibreters.

El primer llibre que recomanen dos dels tres llibreters és La casa de Mango Street, de Sandra Cisneros, amb il·lustracions de Núria Solsona i traduïda per Míriam Cano (l’Altra Editorial). La recomanació és de Laia Alegret, de la llibreria Drac Màgic, que defineix l’obra com una  història colpidora i deliciosa; i també d’Eva Gisbert, de la llibreria Fan Set, que en fa aquesta glossa: “La casa de Mango Street fou escrita el 1984 i va ser prohibida a les escoles d’Arizona, en virtut de la llei HB 228, que censurava els llibres ‘dissenyats per a alumnes d’un grup ètnic en particular i que advoquen per la solidaritat ètnica en lloc del tractament d’alumnes com a individus’. Esperanza Cordero viu amb els seus pares migrants i tres germans a la Casa de Mango Street, que no és en absolut com la que ella voldria, una que pogués assenyalar. Una casa de debò. El llibre és format per relats breus, gairebé contes. Cada capítol fa referència a un personatge i tot plegat configura un fresc, un tot narratiu, una radiografia del barri mexicà de Xicago on viu l’Esperanza. Un barri de gent que travessà la frontera a la recerca de l’American Dream. I dels seus fills. Relats colpidors, com el de Geraldo sense cognom, ‘que se’n va anar al nord i mai més no en vam tornar a saber’; desoladors, com el de la Mamacita, que va arribar amb un taxi groc i no surt mai de casa perquè ‘No speak English’ o perquè és grassa, o per totes dues coses. Relats tendres com el del pare ‘que es lleva cansat quan encara és fosc’. Ens parlen de la nostàlgia de l’exili i del desarrelament, de la subordinació de les dones i la violència masclista. Però també d’esperances i rebel·lia, del desvetllament sexual i de la força de la dona. Dones com aquella ‘Bonica i cruel’ ‘que s’aixeca de taula com els homes, sense posar la cadira a lloc ni plegar el plat’. Dones a les quals Sandra Cisneros dedica el llibre.”

El segon títol coincident entre totes dues llibreteres és Un mag de Terramar, d’Ursula K. Le Guin, traduït per Blanca Busquets (Raig Verd). D’aquesta novel·la, que també és llegida pel públic adult, Eva Gisbert diu: “Terramar és un univers literari que conté sis novel·les, creades per Ursula K. Le Guin durant més de trenta anys. Ara Raig Verd n’ha editat les tres primeres: Un mag de Terramar, Les tombes d’Atuan i La costa més llunyana. Fantasia pura, on es parla dels límits i la temptació del poder, la introspecció i l’autoconeixement, la foscor que portem a dins. Amb gran bellesa poètica, Ursula K. Le Guin parteix d’un argument convencional per subvertir i trencar el gènere. Sense concessions d’estil ni de profunditat pel fet de ser una obra juvenil. El primer llibre, Un mag de Terramar, ens narra la gesta de Ged. En Ged descobreix el poder de la màgia a través de la seua tia materna, una bruixa de poble, una dona ignorant entre gent ignorant. La proesa d’un dels seus conjurs atrau un gran fetiller que l’envia a l’illa de Roke, on s’ensenyen totes les Altes Arts. De gran poder innat, la seva arrogància va desfermar una criatura fosca que li segueix el rastre i el fa fugir. Però no hi ha cap lloc segur on amagar-se. Gerd Podrà conèixer l’essència de l’ombra per poder derrotar-la?”

La llibretera de Fan Set de València continua les recomanacions per als lectors joves amb el gènere fantàstic: Igualtat de ritus, de Terry Pratchett i traducció d’Ernest Riera (Mai Més). “No és mai tard quan arriba, fa la dita. Després d’anys d’espera, arribava la bona nova de la traducció de la saga de Discmón, de Terry Pratchett, al català. L’agosarada gesta la comunicava Mai Més, una jove editorial especialitzada en gènere fantàstic, que s’estrenava el 2019 amb títols tan emblemàtics en la ciència-ficció com Alba, d’Octavia E. Butler. Igualtat de ritus és el primer llibre de la saga de ‘Les bruixes’. D’estil àgil i humorístic, carregat de referents, de vegades paròdies i crítica social i feminista. Ja ho llegim de bon començament: el llibre ‘potser us ajudarà, però, a explicar per què Gandalf no es va casar mai i per què Merlí era un home’. Tota una declaració d’intencions. Comença amb una gran equivocació: el dia del naixement de la protagonista, l’Eskartina, un mag li traspassa la seua màgia per equivocació, pensant-se que era un mascle, el vuitè fill d’un vuitè fill. A partir d’ací, el caos i molta, molta diversió.”

També de Terry Pratchett, el llibreter Jaume Ponsa de la llibreria 451 recomana Guàrdies! Guàrdies!, traduït per Ernest Riera (Mai Més): “Un clàssic de la fantasia i de l’humor que ens farà riure en un univers absurd ple de personatges descol·locats i desastrosos: nans que són massa alts per a ser nans, però encara no se n’han adonat; guàrdies que passen el torn beguts fins que els adopta una aristòcrata criadora de dragons… Només hi falta un drac que surt a carbonitzar persones cada nit… I hi surt, és clar!”

Eva Gisbert acaba les seves cinc recomanacions amb una obra teatral del cantautor Pau Alabajos: Hotel Fontana (Bromera), adreçat a uns lectors que ja fan el batxillerat. I explica: “Alabajos va guanyar el Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi amb aquesta obra que tracta sobre la matança de Srebrenica, el fet més vergonyós de l’Europa de la segona meitat del segle XX. Una obra que integra diversos gèneres: és teatre, però també literatura polifònica o de veus. Molt ben trenada, entrellaça els relats de les víctimes amb les paraules dels botxins, opta per la contenció i defuig del camí fàcil de l’excessiva recreació de la barbàrie. Remou consciències i ens posa davant l’espill de la brutalitat i la moralitat, del dolor testimonial. Alabajos ha aconseguit de traslladar a l’obra la poètica de la seua música i fer-ne un cant a l’esperança i la vida. Fita gens fàcil d’assolir quan es tracta la pitjor cara de la condició humana, i que s’agraeix profundament. Una obra que recomane als més majors: és aconsellable que acompanyeu i guieu l’adolescent en la lectura.”

Laia Alegret, de la llibreria Drac Màgic de Palma, també recomana El llibre de Gianni Rodari. Contes, versos i vida, traduït per Yannick Garcia i il·lustrat per Marta Altés (Blacky Boocks). Per a ella és una oportunitat fantàstica d’aproximar-nos tant a la vida com a l’obra del gran Rodari, coincidint amb el centenari del seu naixement. Una edició de col·leccionista, que servirà de llibre de capçalera per a grans, joves i menuts. La llibretera tanca amb un clàssic, Alícia al país de les meravelles, de Lewis Carroll (Baula) amb dibuixos de Rébecca Dautremer, que Alegret recomana perquè és una història divertida i original.

Pel que fa a les recomanacions de Jaume Ponsa, de la llibreria 451 d’Alella, d’entrada proposa un llibre de coneixement que ha estat un gran èxit en la no-ficció per a adults i que ara s’ha adaptat per als joves: Sapiens. El naixement de la humanitat, de Yuval Noah Harari i il·lustracions de Daniel Casanave (Edicions 62). Ponsa en diu: “És la versió gràfica del best-seller de Yuval Noah Harari, un llibre de divulgació històrica, que ens explica el naixement i l’evolució de la humanitat.” Després es decanta per la novel·la Aristòtil i Dante descobreixen els secrets de l’univers, de Benjamin Alire Sáenz, traduït per Maria Climent (L’Altra Tribu), títol que ha estat guardonat amb el premi Llibreter de literatura juvenil. “L’Ari i en Dante –diu– ens atrapen des de la primera pàgina i fins al final. Una novel·la imprescindible per a entendre els pensaments dels adolescents, la descoberta de la sexualitat i la coneixença d’un mateix.”

El llibreter de la 451 també proposa Dins els boscos de Sibèria, de Virgile Dureuil (Símbol Editors): “És un còmic per a joves i adults que adapta el text del viatger i escriptor Sylvain Tesson, on descriu les vicissituds que va viure quan va decidir de passar sis mesos en una cabana a la riba del mar Baikal a Sibèria. Un viatge interior enmig d’una natura extrema.” I recomana així mateix el llibre de gènere fantàstic El tron de les set illes d’Adalyn Grace (la Galera): “És una història de fantasia pura, plena de traïcions, persecucions, regnes i pirates, en què la protagonista, la princesa Amora, ha de protegir el regne de Visidia, perquè si no perdrà la corona per sempre més. Una aventura trepidant plena de màgia.”

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.