El jutge Pablo Llarena, el govern espanyol i la fiscalia espanyola s’obstinen a intentar, sigui com sigui, que Carles Puigdemont sigui extradit d’Alemanya per rebel·lió. Malgrat la decisió de la setmana passada del tribunal de Slesvig-Holstein i malgrat les evidències que de cap manera els fets de la tardor passada a Catalunya van ser violents ni insurrecionals. El problema amb què topa la fiscalia espanyola és la realitat: això que a Espanya s’ha fet passar per violència, tergiversant els fets i forçant fins a l’estrip el codi penal, no és comprat a Alemanya.

Però la fiscalia espanyola hi insisteix, i ahir es va reunir a l’Haia amb la fiscalia de l’estat de Slesvig-Holstein a les oficines d’Eurojust, l’organisme de coordinació judicial entre els estats membres de la UE. La reunió s’ha fet a petició espanyola, amb el propòsit de presentar ‘noves proves’ sobre ‘els episodis de violència relacionats amb el procés’, en paraules del diari El País. La majoria de la premsa espanyola ha presentat la reunió com una esperança de poder extradir Puigdemont per rebel·lió. També ho ha dit el ministre de Justícia, Rafael Catalá, que primer ha dit que la reunió ‘havia anat bé’, però després ha hagut d’aclarir que el govern espanyol no hi intervé i que la fiscalia actua de manera autònoma, per a provar de demostrar que hi ha separació de poders i que els seus pronòstics sobre les decisions de Llarena són casualitat.

La fiscalia de Slesvig-Holstein ja va desistir de recórrer la decisió del tribunal de desestimava la rebel·lió de Puigdemont i el deixava en llibertat. Ara la fiscalia espanyola li presenta més documentació, perquè els alemanys volen saber on hi ha la violència de què parlen. Els tres jutges del tribunal van deixar clar que no veien la violència que equipararia la rebel·lió amb el delicte d’altra traïció del codi penal alemany. La informació que aporten ara la fiscalia alemanya perquè la traslladi al tribunal és nova, segons la premsa espanyola; és a dir, que no era inclosa ni en la interlocutòria de processament de Llarena ni en l’ordre de detenció europea que va emetre el jutge.

I què més poden dir per fer veure que hi va haver violència insurreccional i rebel? Segons El Español, un dels fiscals espanyols va dir a la reunió d’ahir que la violència va ser ‘ordida i duta a terme des de les institucions catalanes mateixes, amb prop de 17.000 policies autonòmics a les seves ordres i amb la capacitat de mobilitzar milers de ciutadans disposats a enfrontar-se a les forces de seguretat de l’estat’ . És a dir, el mateix argument d’Intereconomía el dia de la decisió del tribunal de Slesvig-Holstein:

La reunió entre fiscalies no és extraordinària. I, de fet, si hi ha hagués documentació nova i proves que demostressin que Carles Puigdemont va cridar a cometre actes de violència i que aquesta violència va existir, hi hauria la possibilitat que el tribunal acabés reconsiderant la seva decisió i que obrís la porta a extradir Puigdemont per rebel·lió.

Així ho explica el setmanari alemany Der Spiegel en la seva edició digital: ‘El Tribunal Superior no rectificarà fàcilment el seu pronunciament legal, diu un expert de dret penal de Berlín. Però això canviaria si hi hagués documentació prèviament desconeguda des d’Espanya que suggerís que Puigdemont va cridar a la violència, o que l’estat espanyol va estar a punt de rendir-se.’ Però no hi va haver ni una cosa ni l’altra. Aquest és el problema de l’estat espanyol, que no es poden presentar proves de coses que no van succeir.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb