Espanya prova d’escapolir-se d’una rebregada a l’ONU pel Catalangate, l’amnistia no aplicada i els policies infiltrats

El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides ha demanat explicacions a Espanya sobre l’aplicació de l’amnistia, l’espionatge amb Pegasus del Catalangate i les infiltracions de policies en el moviment independentista, segons que informa l’agència ACN. En la segona sessió a Ginebra per l’examen sobre drets civils i polítics a Espanya –que podeu veure íntegra en aquest enllaç–, Hélène Tigroudja, vice-presidenta del comitè d’experts de l’ONU, ha advertit que era “molt preocupant” la infiltració de policies sense “cap garantia judicial”, reconeguda pel ministre d’Interior espanyol mateix. El representant del Ministeri d’Interior s’ha limitat a explicar la diferència entre els agents encoberts i els agents infiltrats, i ha remarcat que aquesta segona figura era regulada en la llei sobre forces i cossos de seguretat.

A més, Ángel García Navarro, de la Subdirecció de Relacions Internacionals i Estrangeria del Ministeri d’Interior espanyol, ha justificat la “captació d’informació” dels agents infiltrats per a “garantir la seguretat ciutadana” i “els drets” de la resta de ciutadans.

Les preguntes sobre denúncies de vulneracions de drets a Catalunya les han formulades tant Tigroudja com Koji Teraya, un dels experts del Comitè de Drets Humans de l’ONU. Teraya ha demanat a Espanya per la inaplicació de la llei d’amnistia en alguns casos, com ara el del president Carles Puigdemont i els altres exiliats i els condemnats per malversació en el judici contra l’1-O. Teraya ha demanat “clarificacions” sobre l’impacte de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre la llei d’amnistia, l’aplicació que té actualment i, concretament, en el cas de Puigdemont, tenint en compte que el president a l’exili ja va aconseguir una condemna contra Espanya per part d’aquest comitè per la vulneració dels seus drets polítics.

Teraya també ha expressat la preocupació pels casos d’espionatge contra l’independentisme, perquè no s’ha obert cap investigació de l’ús del programari Pegasus contra polítics i activistes catalans i perquè la fiscalia s’hagi mantingut “inactiva”. I, tal com havia fet la vice-presidenta de l’organisme, ha denunciat els casos d’infiltracions policíaques, i ha destacat el rebuig dels tribunals a investigar-les i el fet que les fiscalies semblava que normalitzessin aquestes pràctiques, segons que ha dit. Per això, ha demanat a la delegació espanyola per tots aquests entrebancs. “És molt preocupant, sense cap garantia judicial”, ha afegit Tigroudja al seu torn.

“Deu ser la calor”

La delegació espanyola no ha donat explicacions a cap d’aquestes denúncies en la primera ronda de respostes, i s’ha centrat a contestar a unes altres qüestions, relatives a queixes per les vulneracions de drets en els CIE, pel funcionament del sistema judicial, la llei mordassa o la situació a les presons, entre més afers.

Teraya hi ha insistit: “Amb la calor que fa, potser m’ha passat alguna cosa per alt, però em sembla que no m’heu respost a la pregunta sobre Catalunya. Sé que és un tema delicat, però agrairíem rebre una resposta”, ha dit. Arran de la insistència del comitè, la delegació espanyola ha contestat breument sobre les infiltracions i l’aplicació de l’amnistia, però no ha donat explicacions sobre l’espionatge amb Pegasus als independentistes.

Sobre l’amnistia, Alfonso Ramos de Molins, membre de l’advocacia general de l’estat espanyol, ha explicat que l’aplicació plena depenia dels tribunals, tant per la discussió sobre l’aplicació en delictes de malversació com per les preguntes pre-judicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea relatives a l’afectació als fons comunitaris. Ramos de Molins ha indicat que la decisió del TJUE sobre el cas del Tribunal de Comptes espanyol era prevista per al setembre, cosa que fonts de la defensa dels acusats en el procediment del Tribunal de Comptes que va motivar la pre-judicial neguen que sigui possible.

El Comitè de Drets Humans de l’ONU és l’òrgan d’experts independents que supervisa l’aplicació del pacte internacional de drets civils i polítics als estats que l’han ratificat. El grup d’experts ha fet aquesta matí la segona sessió d’avaluació sobre el respecte als drets civils i polítics a Espanya. És previst que les conclusions del comitè s’adoptin el 14 de juliol. Fa deu anys que Espanya no se sotmetia a aquest examen sobre drets civils i polítics.