02.07.2025 - 19:00
|
Actualització: 03.07.2025 - 08:09
El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides ha detectat un augment dels discursos d’odi neofeixistes i contra els catalans a Espanya. En la primera sessió d’avaluació sobre el respecte als drets civils i polítics a Espanya, feta avui a Ginebra, l’òrgan format per experts de l’ONU ha cridat l’atenció a Espanya per l’augment de denúncies per delictes d’odi adreçats a “les comunitats romaní, jueva, musulmana, LGBT, catalana i persones d’ascendència africana”. D’una altra banda, el comitè ha qüestionat les identificacions policíaques per perfil racial, a més de la reparació a les víctimes del franquisme. També ha preguntat sobre el reconeixement de les persones no binàries i la lluita contra la violència masclista.
En la seva intervenció inicial, l’ambaixador permanent d’Espanya davant les Nacions Unides a Ginebra, Marcos Gómez Martínez, ha reivindicat les mesures del govern aquests darrers anys per redreçar les mancances en l’àmbit dels drets civils i polítics, però ha afegit que encara hi ha errors a corregir.
El Comitè de Drets Humans és l’òrgan d’experts independents que supervisa l’aplicació del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics als estats que l’han ratificat. El grup d’experts ha fet aquesta tarda la primera sessió d’avaluació sobre el respecte als drets civils i polítics a Espanya. Demà al matí hi haurà la segona sessió i és previst que se’n facin públiques les conclusions el 14 de juliol. Feia deu anys que Espanya no se sotmetia a aquest examen sobre drets civils i polítics.
Discursos d’odi
Arran dels avisos del Defensor del Poble i de nombrosos informes de la societat civil, Laurence Helfer, advocat nord-americà i expert del comitè, ha expressat la preocupació del comitè de l’ONU per “l’augment dels discursos d’odi neofeixistes, especialment entre els adolescents que es manifesten en línia i en manifestacions”. Quant als delictes d’odi, el comitè també està preocupat per l’augment de denúncies per delictes d’odi adreçats “a les comunitats romaní, jueva, musulmana, LGBT, catalana i persones d’ascendència africana”, ha traslladat a la delegació espanyola integrada per representants dels ministeris implicats en els àmbits relacionats amb les mancances assenyalades pel comitè.
El govern espanyol ha negat que hi hagi un augment de delictes d’odi i ho atribueix a l’augment de denúncies. “Ara s’investiga més”, ha dit Carmen Girón Tomás, de l’Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia. Cap dels membres de la delegació espanyola no ha mencionat el cas dels discursos d’odi “contra els catalans”, que ha destacat l’advocat nord-americà.
Helfer ha replicat que, més enllà de l’augment de denúncies, hi ha “una tendència que s’ha d’abordar” a Espanya. Per això ha avisat que l’únic indicatiu real d’una millora és la disminució de les denúncies.
Referència a Junqueras i Puigdemont
Hernán Quezada, un altre membre del Comitè de Drets Humans de l’ONU, ha demanat explicacions a Espanya respecte de l’aplicació dels seus dictàmens sobre els casos dels dirigents independentistes Oriol Junqueras i Carles Puigdemont. L’expert xilè ha recordat que una sentència del Tribunal Suprem espanyol del 2018 relativa a un cas de violència contra les dones reconeixia el “valor vinculant” del comitè per a l’eliminació de la discriminació contra la dona de l’ONU. Per això, ha preguntat si aquesta posició del Suprem s’estén també a les resolucions del comitè sobre Junqueras i Puigdemont.
El Comitè de Drets Humans de l’ONU va dictaminar en dues resolucions (2022 i 2023) que Espanya havia violat els drets polítics d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull, i del president Carles Puigdemont per haver-los suspès com a diputats al parlament abans de la condemna pel referèndum de l’1-O sense motius “raonables i objectius”.
Quezada ha demanat com es garanteix a Espanya l’aplicació de les recomanacions del comitè de drets humans de l’ONU i si hi havia cap mecanisme per a supervisar l’aplicació de totes les recomanacions d’òrgans de drets humans.
Alfonso Ramos de Molins, advocat de l’estat de la subdirecció general d’Afers Constitucionals i Drets Humans, del Ministeri de Justícia espanyol, ha explicat que el darrer pla de drets humans del govern espanyol ja preveu una comissió de seguiment. Segons ell, és constituït i “comença a actuar”. Tot amb tot, no ha respost sobre l’aplicació de la recomanació en el cas de Junqueras i Puigdemont.
Un altre dels experts del comitè també ha demanat al govern espanyol sobre la investigació de la violència policíaca durant el referèndum del Primer d’Octubre. La delegació ha decidit d’acabar de respondre aquesta pregunta i més demà al matí, quan es reprèn la sessió d’avaluació.
Perfils racials
El comitè ha formulat preguntes sobre les identificacions policíaques per perfil racial a Espanya, insistint en la falta d’una llei explicita que prohibeixi aquesta pràctica. Els representants del Ministeri d’Interior espanyol han afirmat que l’ús de perfils racials per part de la policia espanyola “no és rellevant en termes percentuals” i que hi ha “tolerància zero” amb aquestes pràctiques. Si bé han admès que hi pot haver persones que tinguin “aquesta percepció”, han negat que sigui per aquest motiu que la policia els atura o els deté.
El govern espanyol també ha defensat la “millora de les condicions materials” en els CIE i la creació de mòduls per a dones i famílies als CETI. Tanmateix, l’executiu ha admès que encara hi ha situacions de “amuntegament”.
