Una conxorxa espanyola per a silenciar l’informe sobre Catalunya fracassa al Consell d’Europa

La Comissió d’Afers Jurídics i Drets Humans va desclassificar, malgrat les pressions, el document que demostra que la repressió continua

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
22.06.2022 - 11:50
Actualització: 22.06.2022 - 12:18

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Alguns dels representants espanyols a l’Assemblea del Consell d’Europa, tant del PP com del PSOE, van provar de silenciar les conclusions del ponent de l’informe sobre la repressió contra l’independentisme català, el socialista letó Boris Cilevics. Però Cilevics va poder desclassificar finalment el document de seguiment d’aquell informe que ara fa just un any va fer seu el Consell d’Europa i que va encendre les alarmes a l’estat espanyol perquè denunciava l’empresonament dels dirigents independentistes i la persecució dels exiliats i de molts altres càrrecs polítics. Cilevics aquest darrer any ha recollit informació sobre el grau de compliment de les recomanacions que es feien a l’estat espanyol, i la conclusió és que no tan sols no s’ha avançat sinó que hi ha hagut novetats preocupants, com ara el Catalangate, la possible revisió dels indults, l’encallament de la taula de diàleg i el manteniment de la rebel·lió i la sedició al codi penal. I ahir, a la reunió de la Comissió d’Afers Jurídics i Drets Humans, els espanyols van esvalotar la sessió en què es va presentar el document.

Pablo Hispán, del PP, i Marc Lamuà, del PSOE, juntament amb representants de més partits de dretes, tant turcs com italians, van desqualificar la feina de Cilevics i van afegir tensió a la reunió de la comissió. L’informe del ponent recollia els casos de persecució política a Turquia contra dirigents kurds i a l’estat espanyol contra dirigents independentistes catalans. Però el gruix del debat es va centrar en Catalunya, per la voluntat dels espanyols d’impedir que es fes públic aquest document de seguiment de les recomanacions i per mirar que, en la declaració posterior a la reunió, s’eliminessin les referències a Espanya i s’hi deixessin tan sols les de Turquia.

Com que Cilevics va veure que en la declaració pública el podien forçar, per la majoria de representants ahir en la comissió, a retirar la referència a Espanya, va decidir de no sotmetre-la a votació i retirar-la, segons fonts consultades per VilaWeb, perquè hauria desnaturalitzat el sentit de l’informe, la meitat del qual va dedicat precisament a l’actuació de les autoritats espanyoles contra polítics catalans. No hi va haver, doncs, aquesta declaració, i això fou presentat pel representant del PP espanyol a la comissió, Pablo Hispan, que va dir: “Avui el Consell d’Europa ha donat suport a Espanya i al nostre estat de dret. Cilevics s’ha trobat obligat a eliminar del seu informe el paràgraf referit a Espanya en la Comissió d’Afers Jurídics, i ha retirat totes les seves conclusions.”

Això no és cert. Perquè l’altre propòsit dels espanyols era impedir que es fes públic l’informe de Cilevics, que fins a la reunió d’ahir era confidencial. L’informe aplega totes les dades, informacions i opinions recollides sobre les recomanacions que es feien a Espanya perquè aturés la repressió contra l’independentisme i que constata que no s’han seguit. Això també es va sotmetre a votació, i els espanyols de PP i PSOE es van quedar pràcticament sols. Fins i tot els representants d’altres països que s’hi alineaven més van veure clar que silenciar un informe de seguiment com aquest no era compatible amb l’obligació de passar comptes que ha de tenir sempre un estat de dret.

La sessió fou tensa. També ho va ser la compareixença de l’abril, prèvia a la presentació d’aquest nou informe, del Síndic de Greuges Rafael Ribó, que va exposar les seves conclusions sobre el grau de compliment (o incompliment) de les recomanacions d’ara fa un any. Aleshores, tant Lamuà com Hispan van mirar de desacreditar tant l’informe aprovat per àmplia majoria ara fa un any com el paper de Ribó com a Síndic de Greuges adduint que era independentista. Hispan fins i tot va criticar Cilevics mateix, que va dir que estava decebut per les reaccions polítiques “purament passionals” i “poc constructives” dels diputats espanyols. “És la negació política d’un problema i és el pitjor missatge per a resoldre’l”, va dir el diputat letó.

Els incompliments espanyols

El nou informe de Cilevics és tan contundent o més que el de l’any passat. Sobre les euroordres, critica que es mantinguin, especialment després dels indults. “Les ordres de detenció i peticions d’extradició no tenen cap sentit en vista dels indults atorgats als nou catalans empresonats pels mateixos motius pels quals són reclamats els que viuen fora”, assenyala. L’informe recorda que el TJUE ha restaurat provisionalment la immunitat als eurodiputats Carles Puigdemont, Antoni Comín i Clara Ponsatí –perquè “corrien un greu risc de ser arrestats”–, mentre no es retirin les euroordres dictades contra ells per la justícia espanyola.

Critica que es mantinguin les causes obertes contra càrrecs de baix rang per l’1-O, i que s’hagin sancionat els successors dels líders independentistes empresonats per “accions purament simbòliques que expressen la seva solidaritat amb els detinguts”, en referència al president Quim Torra, condemnat per la pancarta de suport als presoners polítics i els exiliats.

També s’exclama per la persecució del Tribunal de Comptes contra desenes d’ex-alts càrrecs, i expressa la consternació per l’encausament d’Albert Royo com a responsable del Diplocat. “Em resulta difícil d’entendre com es pot exigir al secretari general d’un organisme com aquest que reemborsi personalment les seves despeses, i més encara que sigui processat per malversació per aquestes despeses”, diu el text.

I fa esment fins i tot del Catalangate, que veu com una mostra que l’estat espanyol no ha abandonat el “mode de crisi” contra l’independentisme, en què els drets fonamentals perillen per una aplicació excessivament estricta de la maquinària judicial. Cilevics diu que cal que el parlament espanyol aprovi una comissió d’investigació sobre l’espionatge a l’independentisme català. Fins ara el govern espanyol s’ha negat a atendre aquesta petició feta repetidament pels partits independentistes.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies