La commemoració aquesta setmana dels deu anys de la fi de les activitats armades d’ETA ens ha permès de valorar i entendre millor el moment en què estem, no tan sols al País Basc sinó al conjunt de l’estat espanyol. Perquè la reacció espanyola ha estat claríssima: celebrar el triomf de la violència d’estat, de la seva violència.

Ho hem vist en tot moment. No ha estat tan sols que s’hagen negat rotundament a condemnar els GAL o a demanar perdó per les tortures o els assassinats judicials. No és únicament que hagen aprofitat el pas fet per EH Bildu envers les víctimes per demanar-ne més, insaciablement. És que han arribat a mostrar-se’n orgullosos i tot, d’això.

Dimarts vaig participar en una tertúlia de Catalunya Ràdio en què van ser entrevistats el president Urkullu, Arnaldo Otegi i Ramón Jauregi. I vaig quedar estupefacte, i vaig expressar clarament la meua estupefacció, després de sentir com Jauregi es felicitava per l’èxit que havia significat l’empresonament d’Otegi.

Va explicar que durant molts anys ell i els socialistes bascs havien estat partidaris de la legalitat de l’esquerra abertzale perquè consideraven que era bo que el moviment tingués un “canal de desguàs” –fou l’expressió que va fer servir. I va explicar, amb tota la tranquil·litat del món, que era contrari a la il·legalització de Batasuna, però que ara comprenia que s’equivocava. Va dir que els seus companys li insistien que, en vista que una part de l’esquerra abertzale ja havia expressat el seu desacord amb l’estratègia d’ETA, era el moment de posar-los contra la paret: us fiquem a la presó perquè liquideu d’una vegada per totes ETA, aquesta era l’estratègia. I va funcionar!, va dir Jauregi per les ones radiofòniques, content com un gínjol i despreocupat de les profundes implicacions polítiques i morals de la seua declaració.

Espanya és un estat violent, ho sabeu de sobres els bascs i ho sabem els catalans. És veritat que això els crea problemes a Europa però no ens enganyem sobre què són. Encara avui.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.