11.09.2020 - 12:55
|
Actualització: 11.09.2020 - 13:20
El ple del Tribunal Constitucional espanyol ha acordat per unanimitat refusar la suspensió de les ordres de recerca, detenció i ingrés a presó dictades pel Tribunal Suprem que estan vigents a l’estat espanyol pel president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín. Ambdós tenen actualment immunitat com a eurodiputats, però amb aquesta decisió la seva immunitat continua sense ser reconeguda a l’estat espanyol.
Les ordres de detenció les va acordar l’instructor de la causa contra el procés, Pablo Llarena. Les defenses de Puigdemont i Comín havien recorregut al Tribunal Constitucional contra aquesta interlocutòria del Tribunal Suprem del 5 de novembre del 2019 que mantenia vives les ordres de detenció i empresonament contra tots dos malgrat la seva elecció com a eurodiputats. Els recursos defensaven que se’ls havien vulnerat drets fonamentals com a membres del Parlament Europeu.
L’auto del Constitucional –que té com a ponent el magistrat Cándido Conde–Pumpido— diu que la suspensió sol·licitada pels eurodiputats implicaria una ‘pertorbació de la funció jurisdiccional’ i una ingerència en les decisions adoptades per la jurisdicció ordinària. Afegeix que assumptes com aquest s’han d’abordar ‘amb summa cautela, cas a cas’, per evitar que el Constitucional acabi exercint funcions que li estan constitucionalment vetades per ser pròpies del jutge ordinari del cas.
Els magistrats conclouen que ‘en el cas present han de denegar les mesures cautelars sol·licitades’ per les defenses, perquè les ordres de detenció han estat emeses ‘després de processar per delictes greus els demandats’ que ‘han estat declarats processalment rebels’.
‘La seva actitud decididament obstativa a sotmetre’s a la jurisdicció penal espanyola és notòria i continuada’, diuen els magistrats, i ‘les ordres de detenció es troben dirigides a garantir la continuació de la causa penal’. A més, sostenen, ‘la garantia del dret de defensa del processat no és possible en un judici en rebel·lia per delicte greu’.
Els magistrats també argumenten que suspendre les ordres de detenció ‘equivaldria a una resolució anticipada del fons del recurs d’empara’. ‘Si el Tribunal Constitucional aixeca les ordres estaria negant, de fet, la seva necessitat i legitimitat, així com la concurrència dels pressupòsits jurídics que han dut la jurisdicció ordinària a la seva adopció i manteniment malgrat haver-los reconegut la immunitat que els correspon com a parlamentaris europeus’.
