14.12.2016 - 22:00
|
Actualització: 15.12.2016 - 05:11
Aquestes últimes setmanes, arran de l’avançament del procés judicial contra Carme Forcadell, veus independentistes de tots els colors polítics han expressat una idea que podria alterar el full de ruta acordat en la qüestió de confiança al president Puigdemont. Consistiria a avançar el referèndum sobre la independència si la presidenta del parlament és inhabilitada o castigada per no haver impedit el debat i la votació de les conclusions de la comissió del procés constituent del mes de juliol. Puigdemont (PDECAT), Junqueras (ERC) i Arrufat (CUP) han obert la porta a avançar la convocatòria del referèndum que s’ha de fer la segona quinzena de setembre del 2017.
El calendari del referèndum, que marca també el calendari de la legislatura del govern de Junts pel Sí per a fer efectiu el mandat del 27-S, es va establir a partir de les recomanacions de Carles Viver i Pi-Sunyer i del Consell Assessor per a la Transició Nacional. Era un calendari inspirat en el govern escocès, que havia determinat que calien divuit mesos per a fer la transició cap a un estat independent. Si la legislatura va començar el gener del 2016 amb la investidura de Carles Puigdemont i la formació del govern actual, els termini de divuit mesos finia al juny o juliol del 2017. Per això, Puigdemont va proposar que les lleis de desconnexió que havien d’obrir el camí del referèndum (que no era pas cap compromís del 27-S) s’aprovessin en aquell moment.
Escurçar terminis?
El calendari del full de ruta ha marcat fins ara el ritme de les tasques encomanades als departaments del govern per al desplegament de les estructures d’estat i l’arquitectura legislativa que ha de permetre de fer el salt. Si el referèndum s’avança, els plans de la transició també s’hauran d’escurçar. I d’ací ve que ens hàgim de preguntar si tot allò que s’havia de fer es podrà fer amb més poc temps, o bé caldrà alterar d’alguna manera l’ordre dels factors previst.
La preparació de la hisenda pròpia
Entre les estructures d’estat que resultarien més afectades per un avançament del referèndum i un escurçament dels terminis, hi ha la més determinant: la hisenda. En aquest article vam desgranar els passos que preveia fer el Departament d’Economia per a tenir l’Agència Tributària de Catalunya i les lleis que la fan viable a punt la tardor del 2017. La idea principal era que tot estigués llest per a poder recaptar els imposts multitudinaris (IRPF, IVA…) l’octubre de l’any que ve. A banda les lleis que instituiran un marc d’actuació legal a la hisenda catalana i el sistema informàtic que es va preparant, el punt més complicat per a un escurçament de terminis és la contractació del personal necessari i l’obertura de les oficines recaptatòries a tot el país.
Les lleis de desconnexió, a punt?
Un altre aspecte que caldria resoldre seria la tramitació de les lleis de desconnexió al parlament. El reglament de la cambra legislativa catalana estipula uns procediments i uns terminis per a tramitar lleis des del moment que són presentades com a proposició fins que no són publicades al diari oficial, un cop aprovades. Si bé es podrien estudiar mecanismes d’urgència, la solució pot ser començar-les a tramitar tan aviat com es pugui per tenir-les al tinter parlamentari i aprovar-les quan més convingui, abans de convocar el referèndum.
Alterar l’ordre dels factors del full de ruta
Una altra hipòtesi que s’estudia és si es pot invertir l’ordre fixat i convocar el referèndum abans d’haver aprovat les lleis de desconnexió. Segons el pla vigent, les lleis s’aproven al juny o al juliol i entren en vigor si el resultat del referèndum és favorable a la independència, tret de l’apartat de la llei de transitorietat legal que regula la convocatòria del referèndum (que s’aplicaria instantàniament després de l’aprovació). Aquesta alternativa a l’escurçament de terminis de la transició voldria dir aprovar tan sols aquest apartat com una llei de referèndum per a poder fer-lo sobre una base legal aprovada democràticament amb la majoria de les urnes del 27-S i deixar l’aprovació de la resta del conjunt legislatiu per després d’un resultat favorable a la independència.
Tant si s’acaba imposant la via de l’escurçament de terminis com la d’alteració dels factors del full de ruta, un avançament del referèndum no té solament unes implicacions polítiques evidents, sinó també unes conseqüències tècniques que s’hauran de sospesar a l’hora de prendre la decisió. Puigdemont ho reconeixia no fa gaire: sempre que es pensa a allargar o escurçar la legislatura és per ‘qüestions tècniques’, per la conveniència de l’objectiu final. ‘Tindrem estructures d’estat, haurem preparat les lleis de desconnexió i en el moment que estimem oportú, no més enllà de la segona quinzena de setembre, es convocarà el referèndum’, va assegurar.
