Escriptors internacionals descobreixen la fal·lera pels llibres el dia de Sant Jordi a Barcelona: “S’hauria d’exportar”

La sud-coreana Han Kang, l’escocesa Ali Smith, el suís Joël Dicker, la belga Amélie Nothomb i la gallega Lucía Solla són alguns dels autors de fora de Catalunya que avui han participat en la celebració de Sant Jordi als carrers de Barcelona.

Hi han trobat l’efervescència en un dia marcat per les roses i els llibres. Molts d’ells és la primera vegada que hi són, com Nothomb, que assegura a l’ACN que “cal exportar i celebrar Sant Jordi arreu del món”. Uns altres, com Dicker, en són repetidors. Tot i això, es mostra igualment emocionat de veure “gent que s’ajunta i es regala coses importants”. També creu que “hauria d’inspirar molta gent fora d’aquí per a fer una festa al voltant del llibre i la fraternitat”.

Una de les autores més matineres ha estat l’escocesa Ali Smith, pregonera d’aquest Sant Jordi, amb un discurs que alertava de l’amenaça que plana sobre les biblioteques del món per part dels “tirans”. A les 11.00 ja era signant exemplars d’Una Woolf pròpia (Raig Verd) a la parada de la Central al carrer de Mallorca.

En declaracions a l’ACN, Smith diu que “ha renascut” aquest dia “increïble”. “És tan bonic sortir al carrer i que sigui ple de llibres, llibres i més llibres, i flors, i gent molt feliç, i els arbres tots vius perquè és primavera”, descriu l’autora. I ha reivindicat els llibres en temps foscs: “Són allò que ens recorda que cal mantenir-nos sencers i en harmonia amb nosaltres i els qui estimem.”

A les 12.00, a la Central del Raval, ha estat el torn de la sud-coreana i Nobel de literatura Han Kang, que acaba de publicar en català Tinta i sang (La Magrana). Des de quarts de vuit del matí ja l’esperaven centenars de seguidors, molts dels quals s’han quedat sense signatura perquè només signava els cent primers exemplars, per motius de salut. Han Kang ha rebut obsequis dels seus lectors més fidels.

També una llarga filera esperava, al passeig de Gràcia, l’escriptor suís Joël Dicker, que l’any passat, malgrat no ser-hi físicament, va aconseguir ser l’autor més venut en narrativa en castellà. Per això, assegura que aquest any no hi podia faltar, després de dotze anys sense venir per Sant Jordi: “Estic molt emocionat per aquest afecte, hi ha un vincle real entre els meus lectors i jo, i hi ha poques ocasions com Sant Jordi.”

“M’agradaria que hi hagués més moments com aquest a les ciutats, amb llibres, gent que s’ajunta, regalant a les persones coses importants”, defensa Joël Dicker, que afegeix: “Vivim en un món on hi ha moltes coses que pots comprar per uns cèntims o euros, però no saps d’on ve i qui t’ho ha portat. Això hauria d’inspirar molta altra gent d’uns altres llocs.”

A tres carrers es troba la belga Amélie Nothomb, que l’any passat havia de venir a Barcelona, però problemes personals d’última hora li ho van impedir. “Estic trasbalsada. Estic acostumada als petits festivals literaris. Arribo aquí i veig una cua quilomètrica… I la cua és per a mi. Com més signo, més llarga és la cua. No he viscut mai res així”, admet.

En aquest sentit, Nothomb qualifica de “miracle” el 23 d’abril i assegura que “cal exportar Sant Jordi, cal absolutament celebrar Sant Jordi arreu del món”. Tot seguit, aixeca la copa de cava que l’acompanya durant la trobada amb els lectors catalans que la segueixen.

Un altre fenomen és Comerás flores (Libros del Asteroide), la primera novel·la de l’escriptora gallega Lucía Sobral. És el seu primer Sant Jordi a Barcelona, tant professionalment com personalment. “És al·lucinant. Desitjo tornar-hi com a lectora i escriptora, que no s’acabi mai aquest dia”, diu l’autora, que ha trobat en els lectors molta empatia amb la protagonista de l’obra, la Marina, que han sentit pròxima.