Escola Valenciana fa una crida al combat contra els atacs deliberats a la llengua

  • L'entitat ha celebrat a Benimodo la festa anual amb un homenatge a les víctimes de la gota freda

VilaWeb
Foto de família dels guardonats
25.01.2025 - 22:46
Actualització: 26.01.2025 - 22:33

Dos amics, Vicent [Andrés Estellés] i Didín [Puig], presidint la XXI Nit d’Escola Valenciana a Benimodo. No podria haver-hi uns amfitrions millors, en forma de cabuts somrients, per a una festa destinada a reivindicar la necessitat d’una escola valenciana. No és una redundància, ni les minúscules, una errada. Una escola valenciana en el sentit més literal dels mots i del sintagma. Una escola valenciana contra la qual algú amb molt de poder ha declarat la guerra. Una guerra freda i calculada, però aquests càlculs no han tingut en compte la força del poble unit i combatiu.

Escola Valenciana premia cada any entitats o persones que destaquen per la seua actitud cívica de defensa de la llengua i la cultura valenciana. Enguany, els guardonats han estat el poeta Marc Granell, l’Escola la Bressola-Amics de la Bressola i l’Espai Joan Fuster de Sueca.

La gota freda en el record

La festa s’hauria d’haver celebrat el mes de novembre, però el dol pel mal de la gota freda ho va impedir, i així ha començat la nit, amb un record pels morts, pels que ho han perdut tot, pels pobles destrossats, amb silenci, amb imatges del fang projectades a la pantalla i amb el so sempre corprenedor de la Muixeranga.

La vint-i-unena Nit d’Escola Valenciana ha començat de vesprada, quan el sol rogenc es ponia i jugava amb els núvols i el vent i amb l’efígie d’acer que un altre benimodí il·lustre, Rafael Armengol, va donar al poble i ara presideix l’entrada a l’auditori. El grup de danses amb dolçainers i cabuts ha anat rebent els centenars d’assistents a l’acte. Com sempre passa en aquests casos, les converses prèvies són el termòmetre de la situació del país. I la situació del país, en el context en què ens trobàvem és la llei Rovira i els efectes de la gota freda.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Els cabuts de Benimodi amb Estellés i Didín Puig
Marc Granell amb la presidenta d'ACPV, Anna Oliver
Marc Granell amb l'ex-batlle d'Alzira, Diego Gómez
Amics de la Bressola, Alexandra Usó, Verònica Cantó, Paco Teruel i Dolors Pedrós
Jesús Figuerola i Teresa Val de la Fundació FULL
Paco Teruel i el fundador d'Escola Valenciana, Josep Chaqués
Manuel Carceller, de Plataforma per la Llengua, Antoni Royo i Francesc Fenollosa, professor de doblatge
Verònica Cantó i Carmina Andrés
El minut de silenci
Els representants de Compromís amb Carmina Andrés, Marc Granell i Alexandra Usó

El discurs d’Alexandra Usó

Alexandra Usó, la presidenta de l’entitat, ha tingut un record pels afectats per la gota freda i ha recordat que la darrera Nit d’Escola Valenciana es va fer fa catorze mesos a Cocentaina, el Comtat. “Sembla que ha passat tota una vida, amb les seues fetes i desfetes. La comarca de la Ribera, desbordada fa uns mesos pels rius Magre i Xúquer, no és la mateixa que l’any passat, ben bé que ho sabeu, ni tan sols és la mateixa que abans del passat 29 d’octubre”, ha dit.

Usó ha reflexionat sobre una societat sacsada per la gota freda, i sobre els moviments de solidaritat que això ha generat, per estructurar un discurs molt dur contra les polítiques del Consell. No només les polítiques educatives, sinó tota la contrareforma que en els darrers mesos ha executat en matèria de transparència o de mitjans de comunicació.

Quant a l’ensenyament, Usó ha fet referència explícita a l’anomenada llei de llibertat educativa. “Tots els individus són iguals davant la llei, per la qual cosa, les persones, totes, han de rebre un tracte just i equitatiu i no han de ser discriminades. Ens sentim així les valencianoparlants? El nostre valencià rep aquest tracte igualitari?”, s’ha preguntat. Ha qualificat de fal·làcia considerar que el català i el castellà estan en situació d’igualtat quant a l’ús social i ha desmentit que la nova llei siga un retorn a l’anterior sistema de línies. “Res més lluny de la realitat. Hi haurà una inseguretat per part de les famílies de quin serà el model durant l’etapa educativa de les seues criatures com mai.”

Alexandra Usó ha qualificat d’imprudència legislativa el fet d’atorgar automàticament els títols de coneixement del valencià segons el nivell educatiu assolit. “Ens trobem davant d’una desorganització premeditada i deliberada per acabar d’arraconar la nostra llengua, minoritzada i necessitada de protecció i impuls per a la recuperació del seu ús.” També ha recordat en el seu discurs la necessitat de reviscolar un moviment ciutadà crític i actiu que vigile el poder. “Cal fer-nos escoltar, participar en les decisions de la vida pública i rebutjar els canvis legislatius presos a correcuita i amb interessos partidistes que pretenen deteriorar, menyscabar les institucions públiques i la convivència harmònica de la societat”, ha dit, per recordar que els docents continuaran amb la tasca d’educar en la reflexió i el raonament crític.

Benimodo, poble d’acollida

L’acte l’ha obert Paco Teruel, batlle de Benimodo i diputat de Cultura de la Diputació de València, que ha expressat la seua satisfacció per acollir aquesta festa de l’ensenyament, ha recordat que l’any 1998 el poble ja va acollir una de les Trobades d’Escoles en Valencià i que vol continuar fent-ho. També ha evocat la presència d’Armengol, de Didín, d’Estellés i de Josep Bausset que, de l’Alcúdia, anava a fer classes de llengua quan era una cosa clandestina. Teruel i s’ha mostrat disposat a defensar sempre la llengua tant des del consistori com des de la diputació.

A la festa hi han participat molts mestres i representants de desenes d’entitats com ara Verònica Cantó, presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la llengua; Dolors Pedrós, presidenta del Consell Valencià de Cultura; els representants institucionals de Compromís Joan Baldoví, Maria Josep AmigóÀgueda Micó i Enric Morera; Anna Oliver, presidenta d’Acció Cultural del País Valencià; antics presidents d’Escola Valenciana com ara Josep Chaqués, Vicent Moreno i Diego Gómez, també ex-batlle d’Alzira; Carmina Andrés, filla de Vicent Andrés Estellés; i representants d’entitats com ara la Federació Full, la Societat Coral El Micalet, Ca Revolta, de diferents editorials, sindicats, partits polítics… Tot per a celebrar una nit de reivindicació i de reconeixement als ensenyants que, tal com els ha dit el poeta Marc Granell, “amb gent com vosaltres no podran amb nosaltres”.

L’agraïment als mestres de Marc Granell

La presència de Granell damunt l’escenari, i les seues paraules, han estat un dels moments més aplaudits de l’acte. El poeta ha recordat que Benimodo va ser la casa de la lluitadora antifeixista Didín Puig i del poeta Joan Fuster, i també de l’artista Rafael Armengol. La satisfacció del poeta, ha dit, és immensa “perquè Escola Valenciana ha assumit el compromís i el coratge de lluitar per una cultura i una llengua d’aquest país nostre permanentment amenaçades”. Granell ha repassat alguns dels guardonats anteriorment amb el premi a la trajectòria i ha citat Isabel Clara Simó, Carme Miquel, Rosa Serrano, Paco Muñoz i Joan Francesc Mira. “Han destacat en la tasca literària i cívica i intente seguir-los perquè són un exemple.” El poeta ha dit als assistents que ha dedicat la vida, des de la passió i el compromís al conreu de la poesia i a l’activisme cultural. “Per fer possible que puguem fer eixe conreu amb la normalitat a què tenim dret i sense perill d’extinció de la llengua pròpia d’aquest poble. Ho he fet perquè he tingut la sort de poder-ho fer en companyia de veus amigues igualment compromeses amb la cultura i el futur d’aquest país.” Granell ha lamentat que ara tot això torna a estar amenaçat. “Voldrien abolir-ho com si no haguera existit mai. Els ensenyants ho sabeu molt bé. Sabeu que som el que som perquè ens han ensenyat a ser. En un món en marxa triomfal cap a l’abisme no hi ha un ofici més imprescindible que el vostre”, els ha dit als mestres, que han rebut aquestes paraules amb un aplaudiment tancat, a peu dret i demostrant que, a desgrat d’allò que va dir Granell, els poetes no són tan inútils com ens vol fer creure.

Els límits geogràfics de la llengua

L’escola la Bressola-Amics de la Bressola ha rebut el guardó a l’Ús Social de la llengua. L’ha recollit el president de l’entitat, Geoffroy Lourdou i Ribot. Les primeres paraules les ha volgudes dedicar als afectats de la gota freda. “Teniu el suport de Catalunya Nord, de tot el món associatiu de Catalunya Nord.” La situació de precarietat econòmica de la Bressola ha flotat en l’ambient durant el seu discurs. “Vivim un moment molt difícil i necessitem recursos i suport de les autoritats del nord que fins ara no tenim.” Després ha remarcat que fa anys que la Bressola i Escola Valenciana comparteixen relacions i intercanvis i que treballen plegats per la llengua i per l’ensenyament en la nostra llengua. Lourdou està content que el premi li siga atorgat al País Valencià: “Quan tornem al nord demostrarem a la gent que la nostra llengua no és xicoteta, que la parla un territori molt ample, molta gent, de Salses al Carxe i de Fraga a l’Alguer”, ha dit.

Els vuit anys de l’Espai Joan Fuster

El guardó extraordinari l’ha rebut l’Espai Joan Fuster de Sueca que, dia per dia, el 25 de gener, celebra vuit anys d’ençà de la inauguració. El premi l’ha rebut Mercè Sorrentino, regidora de cultura de l’Ajuntament de Sueca, que ha defensat que l’Espai Joan Fuster és molt més que la casa museu d’un escriptor. S’ha referit a les activitats que fan per a escolars i per al públic en particular i com el centre s’està convertint en un centre per a estudiosos de l’obra de Fuster. Sorrentino s’ha referit també al paper importantíssim de les escoles valencianes. “Les escoles valencianes, públiques, els docents, els pares i les mares, sou la principal raó de les nostres polítiques i de les coses promogudes des de l’espai Joan Fuster que mantindrà viva la llengua, la cultura i la dignitat del poble valencià.”

Les trobades que vindran

Tot l’acte ha estat clapat per actuacions de la cantant Xiomara Abello que ha començat amb una versió de “Ací em pariren i ací estic”, i durant la nit ha anat omplint de dolçor l’escenari amb més peces.

Escola Valenciana ha volgut acabar la primera part de la festa amb l’anunci del lema i el mapa de les Trobades d’Escoles en Valencià. Seran 21 trobades repartides en disset comarques entre els mesos de març i juny.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Xiomara Abello

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor