Escola en Català demana al govern de les Illes que aturi la tramitació de la nova llei d’educació

El moviment per l’Escola en Català de les Illes ha demanat avui en una conferència de premsa que s’aturi la tramitació de la nova llei d’educació, que incorpora el castellà com a llengua vehicular. Les organitzacions que conformen el moviment consideren inacceptable aquest requisit que, segons que denuncien, ni tan sols queda establert a la LOMLOE. En aquest sentit, les organitzacions defensen que la llengua pròpia i minoritzada de les Illes és el català i que els poders públics tenen el mandat de protegir-la i promoure-la.

El bloc d’entitats reclama a la presidenta Francina Armengol i al conseller Martí March, a qui demanaran una reunió d’urgència, que es retorni al diàleg amb la societat civil. Ivan Solivellas, portaveu d’Escola en Català i delegat de la Plataforma per la Llengua a les Illes, ha exigit valentia als responsables polítics. “És una llei sense consens, per a fer-se la foto i que menysté el català”.

Les entitats també han instat els partits polítics del pacte, a Més per Menorca i a Proposta per les Illes que no aprovin la llei i han fet una crida a totes les entitats i organitzacions de la societat civil a expressar públicament el rebuig a la llei.

Segons Escola en Català, incorporar la vehicularitat del castellà significa agreujar encara més la situació d’emergència lingüística, a més d’incomplir el mandat de l’estatut i la llei de normalització lingüística. Les entitats denuncien que s’hagi venut com a victòria el manteniment del decret de mínims perquè consideren que això ja és, d’entrada, una derrota. Aquest decret és una eina del segle XX que, segons que diuen, ha quedat obsoleta en el context social i demogràfic del 2022.

Per Aleix Font, representant d’Unió Obrera Balear, el decret de mínims és insuficient perquè la situació social del català ha empitjorat. “Cal anar més enllà, la dreta no pot marcar l’agenda política”.

Segons l’Enquesta d’Usos Lingüística de les Illes Balears del 2014, tan sols el 36,8% dels ciutadans tenen el català com a llengua habitual, cosa que implica una caiguda d’un 8,2% comparat amb dades del 2004. A més, per cada jove castellanoparlant que té el català com a llengua habitual, hi ha 7,5 joves catalanoparlants que adopten el castellà. Amb aquesta situació, les entitats exigeixen valentia a la classe política, que no faci cap renúncia i que defensi el català a l’escola fins a les darreres instàncies.