25.11.2022 - 21:40
La decisió del Tribunal Suprem del Regne Unit sobre el referèndum d’Escòcia ha arribat abans no ens pensàvem; abans no era previst i, alhora, sense cap imprevist, atès que ha arribat en els termes esperàvem.
Els escocesos van consultar al tribunal si tenien la competència per a fer un referèndum sense cap validesa legal. És a dir, segons aquesta proposta, si es fes la consulta i guanyés el sí, no passaria res, i Escòcia continuaria formant part del Regne Unit. Algú s’esperava que un tribunal d’aquestes característiques diria que els descendents de William Wallace podien fer un referèndum quan volguessin i com volguessin encara que no fos una consulta vinculant?
Serà interessant de saber quin és el pla B dels escocesos, perquè segur que en tenen un. Ja sabien, atès que coneixen més bé que nosaltres l’estructura i la mentalitat de l’antic imperi, que rebrien un no rotund per part de tots cinc magistrats i que els convidarien a jugar la partida a la seu de Downing Street i a la cambra de Westminster. La decisió conté un segon missatge: el de no dur qüestions polítiques als tribunals.
Els escocesos tenien un antecedent: la decisió presa pel Tribunal Suprem del Canadà respecte del procés d’independència del Quebec. En aquell cas, tot i ser a posteriori, el Suprem va establir certes normes que s’havien de complir a partir d’aleshores. Els escocesos volien comprovar si el Suprem britànic estava disposat a prendre el mateix camí que el canadenc i establir alguns criteris sobre la solució definitiva de l’afer.
El referèndum del Quebec es va fer el 1995 i el Suprem del Canadà va fer públics els criteris tres anys més tard: el procés no podia ser unilateral, havia de ser consensuat per totes dues parts i la pregunta havia de ser clara. Bo i basant-se en aquests principis, el Parlament del Canadà va aprovar la llei de la claredat l’any 2000.
Els escocesos volien que el Tribunal Suprem del Regne Unit fes això mateix. La resposta ha estat negativa. Amb aquesta porta tancada, ara cal recórrer al pla B.
