Un nou escàndol persegueix Manuel Valls per la resposta a l’atemptat de Bataclan

Un documentari planteja el dubte de si Valls va afavorir per interessos electorals una intervenció policíaca concreta que va resultar menys eficaç

VilaWeb
Redacció
16.09.2021 - 15:03
Actualització: 16.09.2021 - 17:03

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

La tornada a França de Manuel Valls no està sent senzilla. Després d’haver abandonat l’aventura barcelonina, l’ex-primer ministre francès prova de tornar a fer-se lloc a l’ecosistema polític francès, però l’emissió d’un documentari crític amb la gestió dels atemptats de París de 2015 posa en qüestió el seu paper al capdavant del govern francès. Fins al punt que Valls ha anunciat que presentarà una querella per difamació contra els responsables del documentari. El treball periodístic, que es titula Les ombres de Bataclan, està basat en la recerca que va fer la comissió d’investigació parlamentària i, de fet, està conduït pel diputat que la va presidir, Georges Fenech. Podeu mirar-lo a continuació:

https://www.youtube.com/watch?app=desktop&v=AWUsVDDAQkI&ab_channel=ARTE.tvDocumentales

El documentari exposa una sèrie de dubtes sobre la resposta policíaca als atemptats múltiples que van provocar la mort de 130 persones: Per què la policia va trigar tant a intervenir? Com és que no es va evitar, si els serveis d’intel·ligència sabien que la sala Bataclan estava directament amenaçada? Per què es va enviar una unitat policíaca menys preparada per aquest tipus d’intervencions? Com és que no es va permetre l’exèrcit d’intervenir, si hi havia soldats prop del lloc dels fets? I quin interès tenia Manuel Valls a afavorir que els herois de la nit fossin els policies d’una unitat en concret?

Produït per la cadena franco-alemanya Arte, el documentari compta amb les veus de polítics que van participar en la comissió d’investigació, de forces de seguretat que van participar en l’operatiu i d’altres que van quedar-ne al marge, d’agents dels serveis d’intel·ligència i del mateix Valls, que critica que no el citessin a participar a la comissió d’investigació.

Durant el documentari es planteja el dubte de per què no es va demanar d’intervenir als soldats que hi havia davant de la sala Bataclan tan bon punt es van produir els primers trets i explosions. També es qüestiona que s’encarregués l’operatiu de resposta als BRI (brigada de recerca i intervenció de la policia francesa), especialitzats en atracaments armats i preses d’ostatges; en comptes dels BI (brigada d’intervenció), que fan missions d’ordre públic i protecció de les institucions i tenen franctiradors especialitzats. Al documentari parlen agents de la BI, que expliquen com es van oferir a participar en l’operatiu i des del centre de control els van ordenar de no fer-ho.

Un antic agent del servei d’intel·ligència francès apunta a les pretensions de Valls de ser candidat a la presidència de França i a la voluntat de fer quedar bé al màxim responsable de la BRI, que tenia bona relació amb Valls: “Érem en un context particular. Teníem Manuel Valls que, com a primer ministre, apuntava clarament al càrrec de president de la República. Així que havia d’acaparar la simpatia de la policia, que en aquell moment no tenia. Havia d’elogiar la policia per una intervenció, encara que suposés no fer intervenir alguns, i afavorir d’altres, com la BRI, per exemple. Ell tenia bona relació amb el responsable de la BRI i davant d’un atemptat nacional tenia l’oportunitat d’exaltar uns herois capaços de tornar-li el favor, destacant la coordinació i la feina del govern. Hi va haver una inconsistència en les ordres, però sabíem que Cazeneuve [ministre d’interior] obeïa Valls. Va ser Valls qui va donar les ordres”.

Davant d’aquests dubtes, el documentari mateix demana a Valls qui va prendre aquella decisió, que se’n desmarca: “No vull equivocar-me, però crec que és Cadot, el prefecte de policia de París, qui decideix directament l’operatiu. No crec que fos el ministre d’Interior, però li podeu demanar.” El llavors primer ministre francès reconeix que “potser hi va haver un retard en els procediments”, però ho justifica per la dificultat de la situació. “No entrarem al debat sobre que si haguessin intervingut, hauríem evitat això i allò. La pregunta és legítima per ells, per la víctima i per vós, però jo parlo en un debat més general”, acaba.

Valls anuncia una querella

El documentari Les ombres de Bataclan es va emetre el 3 de setembre, però avui Valls ha anunciat a Twitter que presentaria una querella per difamació: “Davant del qüestionament violent i odiós del canal Arte, he decidit de presentar una querella per difamació a una persona pública. Al documentari Les ombres de Bataclan emès el 3 de setembre s’afirma que com a primer ministre hauria primat uns interessos electorals en detriment de les intervencions de les forces d’ordre durant la nit dels atemptats del 13 de novembre de 2015. Se m’atribueix un cinisme gairebé diabòlic, dient que no hauria dubtat a sacrificar vides humanes per un tortuós càlcul electoral. Això va més enllà de les línies admissibles de la llibertat d’expressió. Aquestes afirmacions, d’una violència inaudita, formulades sense cap mena d’exactitud i davant les quals no se’m va permetre de respondre, clarament suposen la prova d’un delicte de difamació a una persona pública.”

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies