Es reprèn el judici al 9-N i continuen declarant els testimonis de l’acusació

Us oferim l'emissió en directe que fa el canal 3/24 del judici a Mas, Ortega i Rigau

VilaWeb
Redacció
07.02.2017 - 15:49
Actualització: 07.02.2017 - 16:49

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Superat el primer dia del judici contra el 9-N amb les declaracions d’Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, avui continua amb les de testimonis citats per l’acusació. Trenta-vuit persones passaran per la sala de vistes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per mirar d’aclarir les responsabilitats de tots tres. Mas, Ortega i Rigau són acusats de desobediència i prevaricació per no haver fet cas de la suspensió del procés participatiu del novembre de 2014 decretada pel Tribunal Constitucional.

‘Es forçava els directors’
El primer testimoni a comparèixer avui ha estat l’inspector del Departament d’Ensenyament Josep Alsina, que ha assegurat que els dies abans del procés participatiu el govern ‘forçava els directors dels centres a cedir els locals’. Segons ell, no es van donar mai instruccions escrites i no es deixava clar quina utilitat es volia donar als instituts. Alsina ha dit que va recomanar a les directores que tenia a càrrec seu que sol·licitessin instruccions per escrit, cosa que va ‘enfurismar’ la directora del Servei Territorial d’Ensenyament, Montserrat Llobet.

Alsina ha dit que, després de publicar-se al BOE la suspensió de la consulta, va advertir les directores –entre les quals la de l’IES Pompeu Fabra– a càrrec seu que no podien cedir els centres per fer cap activitat relacionada amb el 9-N. Tanmateix, segons ell, Ensenyament va pressionar perquè se cedissin els espais, cosa que Irene Rigau va negar ahir.

Segons l’inspector, les directores es van resistir a cedir els instituts fins que no es va enviar un rebut segellat pels Serveis Territorials, però sense signatura, que eximia les directores de la seva responsabilitat. ‘Us han enganyat’, va dir Alsina a les seves subordinades. A les preguntes de Jordi Pina, advocat d’Irene Rigau, l’inspector ha admès que havia passat tota la informació sobre les ordres de la Generalitat a la inspectora en cap del Ministeri d’Educació espanyol.

‘Abstingueu-vos d’actuar en relació amb el 9-N’
El segon testimoni ha estat Jesús Rull, inspector d’Ensenyament durant el 9-N i ara retirat. Rull ha dit que la consulta creava ‘inquietud’ i ha admès que havia enviat cartes als directors de la seva zona perquè sol·licitessin instruccions per escrit. Ha dit que el 21 d’octubre es va organitzar una reunió amb l’inspector en cap, en la qual va manar als seus subordinats que s’abstinguessin d’actuar en relació amb el 9-N. Rull ha dit que no es va aixecar acta de la trobada.

Rull ha assegurat que no va acatar l’ordre, perquè el seu deure era assessorar els directors. Segons l’ex-inspector, hi havia interès per part del govern que els directors dels centres s’impliquessin en l’organització. Però, en cas de no ser possible, passaven les responsabilitats al voluntariat.

No es va fer un ús social dels instituts
L’ex-directora de Serveis Territorials d’Ensenyament Montserrat Llobet ha estat la tercera a passar per l’estrada. Llobet ha declarat que, arran de la inquietud dels directors, va proposar de fer una reunió per a informar-los que ‘la Generalitat podia disposar dels centres’ per al 9-N perquè n’és la propietària. Tanmateix, Llobet ha negat que es fes un ús social dels instituts durant la consulta, cosa que va defensar ahir l’ex-consellera Rigau.

Llobet ha negat que el govern pressionés els directors perquè cedissin els instituts. En aquest sentit, ha mencionat Dolores Agenjoex-directora de l’IES Pedraforca de l’Hospitalet de Llobregat, que es va negar obrir el centre el 9-N: ‘No va patir cap represàlia’.

‘No em vaig sentir pressionada’
La directora de l’IES Pompeu Fabra de Badalona, Josepa Bosch, ha declarat que no es va sentir pressionada per col·laborar o lliurar les claus del centre abans del 9-N. D’aquesta manera ha contradit les declaracions fetes amb anterioritat per l’inspector Josep Alsina. De totes maneres, Bosch ha explicat que va reclamar instruccions per escrit al departament i aquest no els hi va facilitar. La directora també ha assegurat que la cessió de l’institut va ser per fer-ne un ús social, perquè la consulta no era una votació vinculant.

Les urnes ja estaven entregades i facturades abans de la suspensió del TC
La següent en comparèixer ha estat Elisabet Abad, l’ex-directora del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) i actual senadora del PDECat, per donar explicacions sobre els reclusos que van confeccionar les urnes del 9-NAbad ha assegurat que el 30 d’octubre, quatre dies abans de la suspensió del TC, totes les urnes s’havien fabricat, entregat i facturat. L’ex-directora ha assegurat que la comanda del setembre, per la consulta original, no tenia res a veure amb la d’octubre. ‘No recordo en quines partides pressupostàries van caure’, ha recordat sobre l’encàrrec.

Participar era voluntari
El pròxim torn de declaració ha estat per Francesc Güell, inspector en cap d’Ensenyament a la zona de Barcelona. Güell ha defensat que la Generalitat no havia de demanar permís als directors per fer ús dels instituts perquè n’és el titular. Sobre l’actuació del professorat ha dit: ‘Era una actuació voluntària de cadascú, sense cap conseqüència posterior’.

Güell ha assegurat que el rol dels inspectors és ‘assessorar en política educativa, res més’. Per això ha explicat que va dir a Alsina i Rull —testimonis cridats per l’acusació— ‘que els inspectors no tenien res a veure amb el procés participatiu’.  A més, ha desmentit que hi hagués qualsevol enganxada amb l’ex-directora de l’IES Pedraforca, Dolores Agenjo.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes