votar matar

TEMA DEL DIA
Relator.
El 19 de maig de 1999 es trobaven discretament a Zuric tres representants del govern de José María Aznar i tres membres de la direcció d’ETA, que feia vuit mesos que havia decretat una treva. Eren contactes autoritzats per Aznar amb l’entorn del ‘Moviment d’Alliberament Basc’, com va dir textualment aleshores el president del govern espanyol. La reunió va ser possible gràcies a les discretes gestions del bisbe Juan Mari Uriarte, que faria de relator. Els representants del govern espanyol eren el secretari general de la Presidència, Javier Zarzalejos, el secretari d’estat Ricardo Martí Fluxà i l’assessor del president Pedro Arriola. Per part d’ETA, Mikel Albizu ‘Antza’ i Belén González Peñalba. Aquesta última, experta en negociacions amb el govern espanyol, perquè ja havia participat en les converses amb el govern de Felipe González. A Albizu hom li atribueix haver donat l’ordre de matar Miguel Ángel Blanco, el regidor del PP d’Ermua, i a Belén González Peñalba atemptats com el de la plaça de la República Argentina de Madrid contra un furgó de la Guàrdia Civil.

Aquest currículum no va impedir que Aznar fes seure en una mateixa taula membres d’ETA i del govern espanyol, i fes concessions com el trasllat de presos al País Basc. Entre el setembre del 1998 i el setembre del 1999, el govern del PP ordena l’acostament de 120 presos d’ETA a presons basques. Doncs aquest senyor és ara l’inspirador de la mobilització que hi haurà diumenge a Madrid contra el diàleg entre el govern de Pedro Sánchez i el govern català, que no ha anat més enllà de la necessitat de cercar un relator que aixequi acta de les reunions. L’excusa del relator ha alçat una onada teledirigida d’indignació a Espanya que no hi va pas ser quan els negociadors d’Aznar dialogaven amb persones que havien practicat la lluita armada i tenien desenes de morts a les espatlles.

La diferència està en el fet que en aquells moments governava el PP i ara governa el PSOE. Quan el PP ha pactat amb el nacionalisme català, com en el famós pacte del Majestic, Aznar fins i tot intentava recitar tres o quatre paraules en català, pensant-se que seria un gest agraït pels indígenes. Però quan el PP no té el poder, Espanya és intocable i la unitat, sagrada. I més en uns temps en què Ciutadans pugna per capitanejar la dreta i la irrupció de Vox ha aconseguit marcar el compàs del nacionalisme espanyol. La manifestació de diumenge entra en el marc mental de l’extrema dreta, com si Vox ja fos hegemònic. La realitat és que a Espanya indigna més posar les urnes que no pas matar.

Aquesta és la crua realitat amb què topen les converses entre el govern espanyol i la Generalitat, que avui han continuat tot el dia, malgrat l’anunci del PDECat de presentar una esmena a la totalitat al pressupost de Sánchez. Només la possibilitat de crear una taula de diàleg amb un relator ha encès el foc, perquè implica reconèixer que hi ha un conflicte i que Catalunya és un subjecte polític. Amb aquest clima, pensar que mitjançant el diàleg es podrà pactar un referèndum validat internacionalment és gairebé impossible, tot i que el govern català insisteix a incloure l’autodeterminació en les converses amb la vice-presidenta espanyola Carmen Calvo. Mentrestant, els partidaris del diàleg a Catalunya callen. Si Sánchez no se’n surt, el recorregut del diàleg acaba diumenge a la plaça de Colón, on comença la manifestació contra el diàleg amb Catalunya i per la unitat d’Espanya. Es farà al mateix lloc on el 2001 Aznar va fer plantar una bandera espanyola que fa 294 metres quadrats, pesa 35 quilos i té un pal de 50 metres. Han passat divuit anys, i l’anticatalanisme s’ha disparat i és transversal. Va de José María Aznar a Alfonso Guerra.

MÉS QÜESTIONS

Zaplana nega tenir comptes a Suïssa després de ser posat en llibertat provisional. L’ex-president de la Generalitat Eduardo Zaplana ha assegurat que no té ni ha tingut cap compte a Suïssa ni en cap altre país ni al seu nom, ni al de tercers, i que tampoc no ha cobrat ni un euro en suborns ni en comissions il·legals. Afegeix que tampoc no es va apropiar ni va detraure fons ni actius relacionats amb l’administració pública. Zaplana ha fet públic un comunicat després de saber-se que la titular del jutjat d’instrucció número 8 de València, la jutgessa del cas Erial, n’havia decretat la posada en llibertat. La mesura té el suport del ministeri fiscal, que considera que s’ha minimitzat el risc de fugida perquè s’han blocat 6,3 milions d’euros que, suposadament, l’ex-president valencià té a l’estranger. La magistrada ha pres mesures cautelars, com ara la retirada del passaport, la prohibició d’eixir del territori espanyol i l’ordre de comparèixer periòdicament al jutjat per a signar. Una vegada excarcerat, després de prop de nou mesos de presó provisional, Zaplana ha assenyalat en el comunicat que, malgrat que el secret total de les actuacions judicials començades el 2015 li impedeix de saber els elements sobre els quals es basa la seva imputació, vol expressar ‘amb tota rotunditat’ que no va participar mai en les adjudicacions de contractes de què és acusat d’haver cobrat comissions il·lícites: ni en els contractes del procés de privatització de la ITV el 1997 ni en els del desenvolupament del pla eòlic del País Valencià, l’adjudicació del qual, el 2003, es va fer quan ja no era president.

Ximo Puig es desmarca dels barons socialistes que ataquen Sánchez. El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, considera que la concentració del PP, Ciutadans i Vox aquest diumenge contra el diàleg del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, amb el govern català, és completament exagerada. Puig ha defensat el dret de fer la manifestació, però ha dit: ‘La dimensió verbal, l’exageració i la caricatura que fa l’oposició és absolutament impresentable perquè ataca els valors de la convivència i intenta reconstruir les dues Espanyes.’ El president, que és a Berlín per a participar en la fira Fruit Logística, rebutja el frontisme: ‘És la pitjor cosa que li pot passar a Espanya i això intenta fer la triple aliança de la dreta dirigida per la ideologia de l’extrema dreta.’ Segons ell, no és el camí adequat, sinó que cal advocar per la moderació, la convivència, la constitució espanyola i l’estat de dret. ‘La triple aliança de la dreta –ha insistit– pretén fer efectiva una fractura que crec que des de la moderació i la convivència no hem de permetre.’ Alguns barons socialistes s’han afegit a les crítiques a Sánchez per haver parlat d’un relator en les converses amb Catalunya, però Puig se n’ha desentès perquè considera que no hi ha hagut cap concessió, sinó que simplement en la taula de partits hi haurà una persona que coordini. Al marge d’opinar sobre l’encert de la iniciativa de Sánchez, veu absolutament irresponsable la resposta que ha tingut: ‘És una proposta dels partits polítics que han de seure i buscar solucions per a superar un conflicte que existeix, tant en la societat catalana com en el conjunt d’Espanya.’

Mobilització per a impedir la reducció d’hores de català al col·legi de Ceret. Els pares dels alumnes del col·legi de Ceret s’han mobilitzat per impedir la supressió d’una hora de català dels alumnes de sisè en la modalitat bilingüe francès-català. La mesura afecta dues classes, que passarien de tenir tres hores de català cada setmana a dues. Els pares lamenten que sempre s’hagi de lluitar per fer respectar el bilingüisme i l’ensenyament del català al col·legi. En pocs dies han recollit centenars de signatures de suport a les xarxes. L’administració del col·legi explica que apliquen les consignes de la direcció, i que l’hora de català perduda per les classes bilingües serà recuperada per una hora d’anglès de més. Afegeixen encara que això també passarà en l’ensenyament del castellà en les classes bilingües francès-castellà. Però els pares de l’escola de Ceret s’estranyen que aquesta mesura no s’apliqui als altres col·legis de Catalunya Nord.

El dirigent mallorquí de Vox convida formalment Bauzá a afiliar-s’hi. El dirigent de Vox a Mallorca, Jorge Campos, ha convidat públicament a José Ramón Bauzá afiliar-se a la seva formació, que ja té, segons que ha dit, deu mil militants. L’ex-president del govern de les Illes va deixar el PP fa poques setmanes perquè el considera excessivament ‘catalanista’, però no ha aclarit encara el seu futur polític. Campos ha explicat que manté una relació cordial amb Bauzá, però que encara no han fet contactes polítics per fitxar-lo. Has dit que aquests deu mil militants són gent que ve de diverses formacions polítiques. I ha aprofitat l’avinentesa per advertir del ‘grandíssim problema del separatisme colpista’ que arriba a les Illes per culpa de la presidenta Francina Armengol, a parer seu arrenglerada amb les tesis independentistes.

Andorra canvia el sistema de cotització dels autònoms. El Consell General ha aprovat aquest matí el canvi de la cotització dels autònoms. El projecte de llei de modificació de la llei de la seguretat social ha comptat amb els vots a favor de tot l’hemicicle, excepte del conseller de Progressistes-SDP, Víctor Naudi, que hi ha votat en contra. Els treballadors per compte propi, amb aquest canvi, tindran un règim de cotització d’acord amb els seus ingressos, segons dos paràmetres: la seva renda o el benefici obtingut per la seva activitat i la xifra de negoci d’aquesta. La reforma del text preveu d’augmentar el nombre de trams de quatre a set en el règim de cotització dels autònoms: abans eren marcats en el 25%, el 50%, el 75% i el 100% i amb el canvi se n’hi afegeixen tres de nous: el 62,5%, el 125% i el 137,5%.

LA XIFRA
58
habitatges públics es construiran a Maó, amb un cost de 5,6 milions d’euros. Les dades les ha donades la presidenta Francina Armengol després de col·locar la primera pedra de la promoció.

TAL DIA COM AVUI
El 7 de febrer de 1992
es va signar el tractat de Maastricht, que va entrar en vigor el primer de novembre de 1993. El document va posar les bases per a l’adopció d’una moneda única, el reconeixement de la ciutadania europea i els fons de cohesió.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb