08.11.2016 - 21:15
Fotografies, objectes, cartells, mapes, portades de diaris i documents audiovisuals conformen la mostra ‘Tot està per fer. València, capital de la República (1936-1937), presentada aquest dilluns en roda de premsa al centre cultural La Nau de la Universitat de València, el mateix dia en què es compleix el 80 aniversari del trasllat a València del govern republicà, assetjat per les tropes franquistes a Madrid. L’exposició, que es podrà visitar fins el 19 de febrer, té com objectiu acostar la ciutat a la societat actual, amb la ciutat com a protagonista, segons que ha explicat un dels comissaris de l’exposició, Toni Morant, que ha incidit en els aspectes quotidians d’una València en guerra. Al respecte, es poden veure a l’exposició les cartilles de racionament, dibuixos de bombardejos fets per nens de l’època o cartells. Així mateix s’ha recreat un plànol de la ciutat en grans dimensions que mostra els 85 carrers que varen ser rebatejats seguint l’ideari republicà, com per exemple l’actual Avinguda Blasco Ibañez, que va rebre el nom d’avinguda de la Unió Soviètica, o la gran via Marquès del Túria, rebatejada com gran via Buenaventura Durruti.
Esdevenir un nexe d’unió amb les noves generacions és un altre dels objectius d’aquesta exposició, segons que ha explicat la professora d’història de l’art i comissària Mireia Ferrer. Segons que ha exposat, aquesta no és una exposició que s’ha de llegir en passat sinó que el que vol és que el visitant es posi en la pell de la gent que va viure aquella realitat.
Ferrer ha indicat que l’exposició és un homenatge als ciutadans d’aquella València però també està adreçada a les noves generacions. La professora ha indicat que la major part del alumnes de la Universitat de València ja no tenen un lligam directe amb la Guerra Civil a través dels seus avis o pares i, per aquest motiu, volien que aquesta nova generació pogués sentir-se part d’una història compartida i d’una manera didàctica i pedagògica.
En aquell període, València va esdevenir la ciutat d’acolliment de refugiats de tot l’Estat, un aspecte menys conegut, que, segons que ha exposat un altre dels comissaris de la mostra, Javier Navarro, ‘desmunta també l’estereotip del Llevant feliç, utilitzat per la premsa madrilenya per a definir la situació de la ciutat’.
L’exposició s’estructura en vuit seccions que mostren el canvi a la ciutat a través del protagonisme polític, les dones i la guerra, la vida quotidiana de València, la salut i la sanitat, l’art i la cultura visual, l’activitat cultural, l’educació i la Universitat.
L’apartat del protagonisme polític reflecteix el paper institucional que va exercir València. La ciutat va ser seu del govern de la Segona República i del Congrés. Aquest, per exemple, es va instal•lar a l’edifici de l’Ajuntament i va celebrar sessions plenàries a la seu municipal i també a la Llotja. Així mateix, la ciutat va acollir diversos ministeris i el conjunt de dependències de l’administració central.
L’exposició també mostra el protagonisme polític i social de les dones en aquest període, que es van incorporar als sindicats obrers CNT i UGT, o la seva arribada al govern. Així, per primera vegada en la nostra història, una dona, la catalana Frederica Montseny, va ser nomenada ministra i va ocupar la cartera de Sanitat i Assistència Social en el govern presidit pel socialista Largo Caballero.
L’educació va ser un àmbit especialment destacat de l’activitat de les institucions i les organitzacions republicanes. El Ministeri, instal•lat a València, va incrementar el nombre d’escoles i de programes d’alfabetització gràcies a un sorprenent augment del pressuposat de més d’un 40%, fet insòlit en temps de guerra.
A l’apartat cultural es dediquen dues seccions: l’art i la cultura visual, i l’activitat cultural, en general, que reflecteixen la intensa activitat que es va desplegar a València. Aquesta mostra acosta al públic episodis com el de les quatre falles antifeixistes que van cobrir el buit que deixà la supressió de la festa en 1937, l’arribada del patrimoni artístic espanyol al Col•legi del Patriarca i a les torres dels Serrans o el segon Congrés Internacional d’Escriptors per a la Defensa de la Cultura, que va aplegar a la ciutat intel•lectuals de la talla d’André Malraux, Tristan Tzara, Octavio Paz, Alejo Carpentier o Pablo Neruda, entre altres.
L’exposició, el títol de la qual, Tot està per fer, formen les paraules que va pronunciar l’artista i intel•lectual Rafael Pérez Contel, està organitzada pel vicerectorat de Cultura de la Universitat de València amb la col•laboració de l’Ajuntament de València, Culturarts-IVAC, l’Arxiu Gràfic d’ABC, la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València, la Fundació General de la Universitat de València i diverses biblioteques, arxius i hemeroteques, entre altres institucions.
