ERC i els Comuns afermen l’estabilitat del govern amb el segon suplement de crèdit

Feia dies que havien anunciat l’acord i el Parlament de Catalunya l’ha consagrat finalment. El govern ha aconseguit validar el segon suplement de crèdit, de 1.300 milions d’euros, per poder funcionar malgrat les restriccions de la pròrroga pressupostària. ERC i els Comuns li han donat suport, com ja va passar amb l’anterior ampliació de recursos disponibles. Junts s’hi ha abstingut i la resta de partits de l’oposició hi ha votat en contra. La majoria d’aquests milions addicionals es destinaran a l’increment dels salaris de l’administració pública, per complir amb les obligacions d’un augment del 2%, i 388 milions d’euros s’inclouran al paquet de resposta a la probable crisi aranzelària, ara en compàs d’espera, i en mesures per a l’habitatge. La consellera d’Economia, Alícia Romero, ha admès que la Generalitat pot ampliar les previsions de despesa per la situació econòmica favorable del país i gràcies a la previsió que els ingressos públic d’enguany creixin un 14,6%. Això permet ampliar el volum de les bestretes del sistema de finançament de què disposa la Generalitat.

El parlament va donar el vist-i-plau al primer suplement de crèdit, de 2.168 milions, el 7 de maig. En total, el govern ja compta avui amb uns 3.500 milions més, en espera de poder tancar un nou acord amb ERC i els Comuns per al tercer suplement previst, de 469 milions més, que també haurà de validar la cambra. Salvador Illa no ha aconseguit comptar amb un pressupost en el primer any de la legislatura. Però els socis d’investidura n’han apuntalat l’estabilitat negociant aquests decrets i guanyant temps fins que, a la tardor, l’executiu obri el meló del pressupost del 2026.

Junts ha criticat l’abús dels suplements de crèdit. “Unes finances públiques normals van ser una cosa normal durant gairebé tres dècades”, ha afirmat el diputat i ex-conseller d’Economia Jaume Giró. “La pròrroga és un mecanisme excepcional i vostès la fan servir sense moure ni una cella”, ha criticat. Giró també ha assenyalat que l’increment dels recursos en el sistema de finançament anirà lligada a l’increment de la factura tributària dels catalans perquè amb el mateix sou real se suportarà una pressió fiscal més alta. “El peatge de no deflactar l’IRPF és abusiu per a les classes mitjanes treballadores”, ha afirmat.

ERC ha reivindicat el seu pacte amb el govern. En espera que Donald Trump aclareixi la seva política aranzelària amb els estats europeus, ara congelada, el portaveu adjunt dels republicans al parlament, Jordi Albert, ha assenyalat que s’haurà de constituir un grup de treball entre el govern i ERC per concretar la distribució dels recursos de resposta de la Generalitat. Els Comuns, que van pressionar l’executiu per tancar una entesa sobre els dos primers suplements de crèdit com si fossin un sol paquet, ha posat en valor les mesures en l’àmbit de l’habitatge. En concret, el portaveu dels Comuns a la cambra, David Cid, ha destacat la creació d’una unitat de mediació per a fer front als desnonaments o del cos d’inspectors per evitar el frau de llei en la limitació dels preus al lloguer amb els lloguers de temporada. També la previsió de 20 milions d’euros per a l’impuls de les energies renovables.

La CUP, que hi ha votat en contra, ha carregat contra el trossejament del que a la pràctica són previsions pressupostàries. “Presentar un model a pedaços és trampós”, ha lamentat la diputada Laure Vega. La CUP ha apuntat que poden estar d’acord amb algunes mesures però ha lamentat que la situació actual no permet discutir el futur del país. Un debat que creuen necessari: “Estem buidant aquest parlament de sobirania”, ha apuntat Vega. També s’ha mostrat convençuda que és als despatxos d’altres poders econòmics on es decideixen les polítiques de la cambra.

El PP, Vox i AC també s’han oposat al decret. Per als populars, el fet que l’ampliació de crèdit contribueixi al “normal funcionament” del govern implica “el mal funcionament del servei públic”. “És la segona part de la fracassada pol de l’anterior govern d’ERC, basat en l’asfíxia fiscal, la burocràcia administrativa, la despesa supèrflua, la mala gestió dels serveis públics i la manca de resposta a reptes de la societat catalana”, ha conclòs la diputada del PP Míriam Casanova.