El congrés espanyol aprova el dictamen de la llei de memòria democràtica amb el sí d’EH Bildu, PNB i PDECat

ERC i Junts s'abstenen en la votació a la Comissió Constitucional i continuaran negociant un text que veuen insuficient

VilaWeb
Redacció
04.07.2022 - 17:59
Actualització: 06.07.2022 - 17:56

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El dictamen de la llei de memòria democràtica impulsada pel govern espanyol ha superat en la Comissió Constitucional del congrés espanyol gràcies al sí d’EH Bildu, PNB i PDECat afegits al del PSOE i Unides Podem. ERC i JxCat s’han abstingut i continuaran negociant el text fins a la pròxima votació en el ple de la cambra baixa, perquè el veuen insuficient. Tant PP com Vox i Cs han votat en contra.

La norma declara la il·legalitat del règim franquista i la nul·litat de les resolucions dels seus tribunals, però no modifica la llei d’amnistia de 1977, una de les reivindicacions dels partits independentistes que reclamaven tocar-la per poder investigar i jutjar a Espanya els crims del franquisme.

Una altra reivindicació no atesa és que es torni la titularitat de les dependències de la comissaria de la policia espanyola de la Via Laietana de Barcelona a la Generalitat per museïtzar l’edifici i convertir-lo en un centre de memòria. Tanmateix, arran dels acords del govern espanyol amb EH Bildu i el PDCat el text ha incorporat alguns elements reivindicats.

Els abertzales han votat a favor de la norma després d’acordar, entre altres, incloure-hi declarar de forma explícita la il·legalitat i il·legitimitat dels tribunals franquistes així com la nul·litat de totes les seves resolucions i condemnes. El pacte també implica estendre el límit temporal d’aplicació de la llei fins a finals de 1983 i la creació d’una comissió independent que contribueixi a esclarir les violacions de drets humans durant la dictadura franquista.

Pel que fa al PDECat, algunes de les millores que han inclòs en el text són la incorporació de les institucions d’autogovern catalanes com a objecte de reconeixement i reparació i la consideració de víctimes de les llengües i cultures catalana, basca i gallega. El diputat del PDECat Sergi Miquel ha remarcat que les esmenes que han incorporat fan que la llei sigui més ambiciosa i valenta i que serà “la base perquè dins d’uns anys es pugui anar més enllà”.

La diputada dels republicans Carolina Telechea ha defensat que ERC no pot votar a favor perquè la norma no s’atreveix a fer veritable justícia i reparació. Telechea ha lamentat que no es toqui la llei d’amnistia de 1977 “perpetuant un model d’impunitat” ni es reconegui la responsabilitat de l’estat “que s’hauria de traslladar a la realitat amb indemnitzacions per les causes anul·lades per llei i el retorn de tots els béns robats pel feixisme als seus legítims propietaris”. “Volen aprovar un text ambiciós simbòlicament i molt fluix en la part efectiva”, ha dit.

El diputat Joan Pagès també ha criticat que la norma és insuficient. “El que hi ha són molt pocs actes de reparació i massa retòrica i simbolisme”, ha afirmat Pagès, que ha demanat que es reconegui la condició de víctima a la nació catalana i el canvi d’ús de la comissaria de Via Laietana.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes