Equipatge de mà a l’avió: us el poden cobrar?

L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha denunciat a l’Agència Catalana de Consum sis companyies aèries –Aegean Airlines, Finnair, Norwegian Air Shuttle, Ryanair, Singapore Airlines i Vueling– per haver cobrat suplements de l’equipatge de mà en aeroports catalans. És una pràctica que es fa de fa temps i l’OCU alerta que això pot encarir el cost del trajecte fins a setanta-cinc euros per passatger.

Ahir, el govern espanyol va obrir els primers expedients sancionadors a set línies aèries de baix cost per haver cobrat suplements per l’equipatge de mà transportat en cabina. Què s’entén per equipatge de mà? És cert que les aerolínies el poden cobrar? Quins drets tenen els consumidors? Es pot presentar cap reclamació? De tot això, en parlem amb Albert Orts, subdirector general de Disciplina de Mercat de l’Agència Catalana del Consum. Us resolem tots els dubtes a continuació.

Què s’entén per equipatge de mà?

Les aerolínies operen a partir de dues lleis claus. Una és la de l’estat espanyol, la Llei 48/1960, de 21 de juliol, sobre Navegació Aèria, i l’altra és la d’àmbit europeu, el reglament número 1008/2008 del Parlament Europeu i del Consell, de 24 de setembre de 2008, sobre normes comunes per a l’explotació de serveis aeris a la Comunitat. En tots dos casos, segons que explica Orts, no hi ha una definició explícita sobre què s’entén per equipatge de mà o cabina, i aquí és on comencen a sorgir els problemes.

La norma espanyola es va crear l’any 1960, en un moment què viatjar en avió era concebut com un luxe. En aquest cas, en l’article 97, es determina que el transportista –és a dir, l’aerolínia– estarà obligat a transportar juntament amb el passatger, i dins el preu del bitllet, l’equipatge amb els límits de pes, independentment del nombre d’embalums, i volum que fixin els reglaments. A més, es detalla: “El transportista estarà obligat a transportar de franc a cabina, com a equipatge de mà, els objectes i embalums que el viatger porti amb ell, inclosos els articles adquirits a les botigues situades als aeroports. Únicament es pot denegar l’embarcament d’aquests objectes i embalums en atenció a raons de seguretat, vinculades al pes o la mida de l’objecte, en relació amb les característiques de l’aeronau.”

“El reglament del 2008 neix en un moment en què totes les companyies de baix cost busquen de viatjar com més barat millor, i de coses gratuïtes, ja en comencen a quedar ben poques”, diu Orts, que destaca que, en el text normatiu, no es fa referència en cap moment a l’equipatge.

Us poden cobrar l’equipatge de mà?

No, no us poden cobrar l’equipatge de mà. “Les dues normes deixen força clar que hi ha el dret de viatjar amb equipatge de mà. En una –l’espanyola–, perquè és gratuït. I en l’altra –l’europea–, perquè s’entén que és una condició indispensable per a viatjar i, per tant, s’ha de poder portar un equipatge de mà”, explica Orts.

En aquest aspecte, l’altre problema és que cada aerolínia pot fer una interpretació diferent sobre l’equipatge de mà. I per això és important que abans de contractar el vol disposeu de tota la informació necessària per a comparar les opcions i triar la que s’adeqüi més a les vostres necessitats. “Abans de contractar el vol, us han d’informar sobre què podeu transportar i què entenen ells per equipatge de mà”, afegeix Orts.

L’Agència Catalana de Consum considera que l’equipatge de mà és aquella maleta que té les següents mides orientatives: 55cm x 35cm x 25cm. “Entenem que això és de sentit comú. Nosaltres som l’administració i entenem que si us cobren l’equipatge de mà, cal incoar un expedient sancionador, que acabaria en un tribunal contenciós i el jutge hauria de dir qui té la raó”, expliquen fonts de Consum.

En canvi, l’equipatge que es factura sí que us el poden cobrar, perquè s’entén que causa una despesa a l’aerolínia. “L’equipatge de mà no genera cap despesa. Ets tu qui el puja a l’avió i se’n fa responsable”, apunta Orts.

Com es pot reclamar?

En el cas que us hagin cobrat l’equipatge de mà, podeu presentar una reclamació a la companyia aèria perquè us retornin l’import. Us hauran de donar una resposta en trenta dies i, si no, caldrà presentar una reclamació en un organisme públic de consum o assessorar-vos amb les organitzacions de consumidors del país. L’Agència Catalana de Consum té habilitat un canal a la pàgina web per a fer els tràmits. Hi podeu fer consultes per a resoldre dubtes sobre els drets i obligacions; reclamacions, per si no s’ha rebut una resposta satisfactòria en trenta dies; denúncies, per si voleu que s’investiguin uns fets que poden ser una infracció de la norma de consum; i queixes, per deixar constància de la disconformitat per un mal servei.

Dues sentències clau

A l’hora de reclamar, hi ha dues sentències que poden ser clau per al procediment. La primera és de l’any 2014, del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TJUE), en resposta a un litigi obert entre Vueling i l‘Institut de Consum de la Junta de Galícia que fa referència a la facturació de l’equipatge. En aquest cas, el tribunal distingeix l’equipatge facturat de l’equipatge de mà. Diu que el de mà s’ha de considerar, en principi, un element indispensable del transport dels passatgers i que el transport no pot ser objecte d’un suplement del preu, sempre que respongui a les exigències raonables relatives al pes i mides i compleixi els requisits de seguretat aplicables.

La segona sentència és del 2022, del jutjat mercantil 1 de Madrid, en resposta a una demanda contra Ryanair de dues persones que reclamaven els cinquanta euros que van haver de pagar per l’equipatge de mà. El tribunal dóna la raó als demandants i condemna l’aerolínia a pagar els cinquanta euros, a més de l’interès moratori legal d’ençà de la demanda i les costes.

Quin recorregut té la denúncia de l’OCU?

La denúncia de l’OCU contra sis companyies aèries es va presentar a començament d’aquesta setmana. L’entitat apunta que el càrrec addicional i l’estratègia tarifària incompleixen la normativa en vigor aplicable, és contrària a les bones pràctiques i totalment abusiva per als drets dels passatgers reconeguts en l’article 97 de la llei espanyola de navegació aèria.

L’organització ha sol·licitat a l’Agència Catalana del Consum que obri un procés d’inspecció i els imposi una sanció. “L’inspector mirarà que la informació sigui transparent, que la companyia informi prèviament de les condicions, de la maleta de cabina, quines són les condicions de volar. Mirarà què considera equipatge i, en funció de la nostra lectura, si restringeix el dret dels consumidors. Segons aquestes informacions, es decidirà si s’obre un expedient sancionador”, explica Orts.

Segons Consum, les companyies aèries veuen l’oportunitat de fer negoci en un àmbit determinat. “N’hi ha una que ho comença a fer i la resta s’hi afegeix, perquè és una cosa que genera negoci. Són qüestions com ara l’embarcament preferent, triar el seient, l’equipatge de mà… Passa principalment en les companyies de baix cost, que competeixen perquè el preu sigui com més limitat millor”, explica. I afegeix: “Menjar un entrepà a l’avió és un servei accessori, però accedir-hi amb l’equipatge de mà és un dret dels consumidors.”