Nel Martí, coordinador de Més per Menorca i diputat al Parlament de les Illes Balears, desmitifica i nega l’existència del sentiment balear, un terme que atribueix al PP. En el context actual, reivindica unes Illes Balears federals en què cadascuna tingui sobirania plena per a decidir els seus afers mitjançant els consells insulars. I afirma: ‘Renunciar als Països Catalans seria la nostra mort.’ En aquesta entrevista a VilaWeb, Martí analitza el context polític menorquí, tot mirant ben atentament el procés d’independència engegat al Principat.

Es mostra preocupat pel judici contra el govern de Catalunya i els seus dirigents socials. Tampoc no passa per alt el paper de la monarquia borbònica ni el seu tarannà. No debades la revolució menorquina del 1810 enmig de la guerra del francès, que s’ha commemorat recentment en les celebracions de la diada autonòmica de les Illes Balears, pretenia la intervenció britànica per a evitar el control borbònic de l’illa. Els historiadors que l’han estudiada, com ara Joan Pons Alzina, subratllen la naturalesa de l’estat espanyol de l’època, que ja es manifestava profundament fiscalitzador, corrupte, uniformador i intolerant.

Us sentiu balear?
—Quan ets a fora, si et demanen d’on ets, no fas referència a les Balears. Dius que ets menorquí i prou. No t’identifiques pas com a balear. Una altra cosa és que les Illes tenguem una aspiració de més autogovern i considerem que les Balears és una comunitat d’interessos per a ser més forts davant Madrid i Europa.

Per tant, creieu que és un sentiment artificial?
—No existeix aquest sentiment. Sí que hi ha un sentiment de vinculació a cada illa. A més del parlament, políticament tenim quatre executius, els consells insulars de Menorca, Mallorca, Eivissa i Formentera, que creiem que han de ser forts, cada vegada amb més poder de decidir les qüestions de cada illa.

I aleshores on és el govern de les Illes Balears?
—Pens que hauria de tenir un paper més federal. Estam en aquesta transició.

A Menorca el significat de balearitat és especialment mal vist?
—Sí, perquè el va començar a utilitzar el PP i era sinònim d’especulació i destrucció del territori. A Menorca hi va haver un moviment de resistència contra la balearització que era en realitat un moviment contrari a la urbanització massiva del territori. Hi insistesc, no hi ha un sentiment de balearitat.

Està clar, no hi ha sentiment balear. I els Països Catalans? Poden arribar a constituir-se com a subjecte polític?
—Josep Maria Llompart parlava de ‘nació sentimental’, que seria cada illa. En el nostre cas, Menorca. Després hi ha la nació cultural, que són els Països Catalans. I després falta la nació política, de sobirania, i aquí, ara mateix, parlaríem de les Illes Balears com a realitat administrativa i comunitat d’interessos. Nosaltres apostam perquè Menorca sigui un subjecte polític. Que sigui forta dins aquesta comunitat d’interessos que són les Illes Balears i sense renunciar mai a la nació cultural dels Països Catalans, perquè seria la nostra mort.

És possible de desenvolupar la nació cultural a l’estat espanyol?
—La resposta la trobam amb les dificultats que tenim per a articular l’espai comunicatiu català, per exemple. La mateixa constitució espanyola prohibeix la federació entre comunitats autònomes i això va ser pensat en contra dels Països Catalans, precisament. També dificulten les relacions bilaterals.

Com ha influït el procés d’independència en les relacions amb Catalunya?
—La nostra feina és sempre de resistència. En el context en què el Principat ha engegat un procés d’autodeterminació encara és més complicat establir lligams sense que l’estat no es posi nerviós.

Per tant, quin seria el marc polític ideal? Més autonomia dins l’estat espanyol?
—Voler dibuixar un horitzó perfecte d’allà on volem anar no crec que sigui necessari, ni bo, ni transformador. La nostra aspiració és que Menorca, sigui en el context que sigui, tengui capacitat de poder decidir. L’experiència és que, si no és així, el territori és perjudicat. En quin context jurídic i administratiu? Hem d’anar treballant aquest marc, que no és un horitzó tancat. Sí que tenim punts irrenunciables. La nació cultural que són els Països Catalans és irrenunciable. I la nació primera, que és Menorca, també.

La vostra proposta quina seria, doncs?
—Hi ha gent que fa uns quants anys defensava que Menorca s’annexés a Catalunya i la creació d’una comunitat autònoma provincial. Això s’ha defensat aquí. Hem de fer camí i ho haurem de veure. La cosa evident és que estam ben pendents de què passa a Catalunya. Però haurem de fer camí. Un estat que vulgui anul·lar els Països Catalans no ens agrada, un estat que vulgui anul·lar la capacitat de decidir de Menorca no ens agrada.

El primer de març passat, durant la Diada de les Illes Balears, vau reivindicar la revolta dels menorquins de 1810 contra la monarquia borbònica.
—Menorca ha sofert moltes dominacions i amb cada una hem tingut complicacions diferents i precisament per això hem après que el fet important és que Menorca tingui capacitat de decidir. Menorca es va rebel·lar contra la dominació borbònica i espanyola, que va introduir un règim fiscal molt perjudicial i va relegar el català. Té aquesta simbologia. Menorca sempre ha defensat molt l’autogovern com a illa, sigui en el context que sigui. Ara que formam part de les Illes Balears també. De fet, és la que més autogovern reclama de les quatre illes.

Què us diu l’exemple de Gibraltar?
—Hi ha també defensors de la tesi que seria millor continuar sota dominació britànica que no pas a l’estat espanyol. La nostra posició és políticament molt clara. Som menorquinistes, d’esquerra i sobiranistes. Menorca pateix molt la incomprensió del seu entorn jurídic. Si vols estudiar a la universitat, no ho pots fer aquí i has de sortir. Això quant a la formació dels nostres joves. Però també passa als nostres malalts, que és un tema molt sensible. L’hospital de referència és a Mallorca. És lògic, per tant, que reclamem millors serveis.

Sou optimista amb el procés d’independència del Principat?
—Crec que cada dia hi ha més ciutadans convençuts de la necessitat de fer aquest recorregut. No ho tindran fàcil. L’estat espanyol no ho entén i serà molt difícil que ho entengui. Per tant, establir ponts serà difícil. El desafiament és guanyar la comunitat internacional. Aquest és el gran desafiament. Jo voldria que Catalunya es pogués autodeterminar. Aquesta hauria de ser l’aspiració de qualsevol persona de conviccions democràtiques. Tots els responsables de l’1-O i del procés d’autodeterminació que són jutjats fan una defensa exemplar. Són exemplars. No podran impedir constantment i reiteradament el dret de poder votar. Al final es guanyarà. Però el fanatisme, l’espanyolisme que ressorgeix, fa pensar que fàcil no ho tindrem.

Felipe VI hi ha pres una posició molt clara, legitimant la violència i la repressió a Catalunya. El seu paper no era el de regnar però no governar?
—El seu paper teòric d’imparcialitat arriba fins que algú toca l’essència de la integritat d’Espanya; igual que a Espanya tothom és demòcrata fins que arriba el moment de qüestionar la integritat de l’estat espanyol. La democràcia té un límit, aquesta és la seva lògica. A nosaltres ens escandalitza. Felipe VI no ha fet cap paper d’imparcialitat. Ha defensat la integritat d’Espanya. Segueix la lògica històrica de la transició espanyola, que va deixar tot fermat i ben fermat.

Dues qüestions vinculades al cicle electoral que som a punt de començar. Què temeu més, el tripartit de la dreta i l’extrema dreta espanyola o la campanya del vot útil del PSOE?
—Hi ha una campanya de les dretes espanyoles i també una campanya pel vot útil del PSOE. La dreta comparteix interessos. Andalusia n’és un exemple. A nosaltres ens fa petits aquest context. Ens costa de parlar dels problemes dels municipis. En el debat als mitjans estatals no hi apareixem. No és bo per a nosaltres i això requereix una feina de molta proximitat.

Esteu satisfet amb la legislatura que acaba malgrat les crítiques que hi heu fet, sobretot en matèria lingüística, al govern d’Armengol?
—És cert que ens hauria agradat més valentia en determinats àmbits com el lingüístic o els imposts ambientals. Però també som conscients de què implica un govern de pacte i sabem que no tenim la mateixa sensibilitat que el PSOE en algunes qüestions. Però en faig una valoració positiva. La gent no recorda que venim del PP i de Bauzá, amb retrocessos en temes de llengua, sanitat i llibertat. La gent potser ja no se’n recorda. S’ha fet molta feina i s’han aprovat lleis molt importants.

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb