Míriam Nogueras: “Podem negociar amb el PSOE i que alhora ens espiïn”

  • Entrevista a la portaveu de Junts per Catalunya al congrés espanyol

VilaWeb
01.02.2025 - 21:40

La portaveu de Junts a Madrid, Míriam Nogueras, sosté que l’acord pel decret per a revalorar les pensions i tramitar la proposta de la qüestió de confiança ha deixat la relació amb el PSOE allà on era. Diu que, de confiança, no n’hi ha hagut ni abans ni ara. De fet, en aquesta entrevista, feta divendres al matí, assegura que pot ser espiada mentre negocia amb els socialistes espanyols. Nogueras va ser un dels diputats catalans al congrés espanyol comptabilitzat en el Catalangate i compta que, si la van espiar una volta, també ho podria estar ara. La cap de files de Junts a Madrid dóna per fet, a més, que el debat sobre la qüestió de confiança es farà.

Junts i el PSOE sou ara en una treva temporal?
—Som on érem el primer dia. En el nostre acord ja deixem escrit, i ho signem els dos, que no hi ha confiança. Són dos partits molt diferents, amb programes polítics diferents, amb aspiracions nacionals i ideològiques molt diferents. Durant la campanya electoral vam dir que si els vots de Junts eren determinants no formaríem part de cap bloc, que el nostre bloc és Catalunya, cap bloc espanyol. I que res no tornaria a ser com ho havia estat fins ara. Ells necessiten els set vots i nosaltres els cobrem per a Catalunya i els catalans.

La crisi a què havíeu arribat s’ha estovat amb l’acord pel decret social?
—Tot forma part del camí d’una relació de dos partits que són absolutament diferents. Després d’un any de la investidura, fem un balanç i quan veus que les coses no són com creus que haurien de ser, ens plantem. Hi ha una metodologia i una agenda de Junts. L’hem deixada claríssima des del primer dia: o la compleixen o hauran de buscar-se els vots en un altre lloc. Aquesta plantada i el que el president Puigdemont va dir a la conferència han servit perquè els socialistes comencin a processar que nosaltres no farem el mateix que la darrera legislatura la resta de partits que els han donat suport.

Us referiu també a ERC?
—També.

La relació amb ERC a Madrid no ha millorat després de la reunió de Puigdemont i Junqueras a Waterloo?
—En el dia a dia de Madrid, en les comissions i tot plegat, és una relació normal. Parlem, intercanviem opinions, però sí que és veritat que aquest partit català va decidir la legislatura passada fer un camí molt diferent del que nosaltres crèiem que s’havia de seguir, i ens hem mantingut en allò que crèiem. Els resultats són molt diferents. Després la gent valorarà si són millors o pitjors. Tampoc no hi ha una mala relació.

En el debat del decret òmnibus hi va haver un enfrontament entre Gabriel Rufián i vós. Però al parlament català, això no passa tant. Per què?
—Jo, que vaig fer la intervenció, en cap moment no vaig parlar d’ERC ni del portaveu d’ERC. Sí que és veritat que ell va decidir prendre la paraula quan crec que era un altre diputat que havia de fer intervenció. I ja està, és la seva opció. Continuarem fent la nostra feina. No crec que valgui la pena entrar en desqualificacions ni en una guerra entre dues persones. Al final, nosaltres som dos diputats que representem, cadascú, el nostre partit.

Míriam Nogueras, Portaveu de Junts al congrés espanyol.

Des d’una òptica independentista, no tindria lògica que us coordinéssiu per fer la pinça al PSOE?
—Sempre ho hem dit. Ara, perquè els nostres vots són absolutament determinants, i anem fent, però hauríem d’anar plegats en aquesta estratègia. També és veritat que ells han decidit prioritzar l’eix ideològic al nacional. Crec que tots dos són compatibles. Crec que hauríem d’estar tots en el mateix bloc: Catalunya. Hauran d’explicar per què han decidit quedar-se en el bloc suposadament progressista espanyol.

Negocieu ja amb el PSOE més decrets derivats de l’òmnibus, a banda el de les pensions?
—En el decret hi havia molts temes. Gairebé el 70% van quedar fora i són molt vinculats a temes econòmics. No ens hem assegut a negociar encara, però el Ministeri d’Hisenda s’ha posat en contacte amb nosaltres per fixar una data per començar a treballar aquests temes.

Què en penseu del fet que el PP voti ara a favor del decret social?
—No podia fer una altra cosa. Precisament el dia que es va aprovar en el Consell de Ministres, s’havia fet un ple al senat on havien votat a favor del que va passar. Ara, a veure si algú surt a explicar què passa quan votes el mateix que el PP.

Després de la reunió de Suïssa, vau pactar el decret amb el PSOE perquè ja havíeu descongelat les negociacions sectorials?
—Els dies previs, sabien perfectament què volíem. En cap cas vam haver de negociar res perquè eren ells els que ens havien de posar damunt la taula un decret votable. No s’havien reprès les negociacions sectorials. Quan nosaltres parlem de negociacions sectorials, són totes les carpetes que tenim obertes al congrés dels diputats del dia a dia: desenes de lleis, un munt de proposicions no de llei a cada una de les comissions, i tot això es va aturar i es va congelar. I s’ha mantingut congelat i aturat fins que hem pogut fer aquest petit avenç.

Heu modificat el text de la proposició no de llei de la qüestió de confiança. Incloure-hi matisos legals no en rebaixa el contingut polític?
—En cap cas. De fet, la proposició no de llei és la mateixa, el número d’expedient és exactament el mateix. No hem hagut de retirar-la. L’objecte i l’exposició de motius, igual. Hi haurà el debat i hi haurà la votació, que és el que a nosaltres ens interessava.

Primer de tot, la mesa l’ha d’admetre a tràmit. Heu acordat si serà en la pròxima reunió?
—No. Entenem que no té cap sentit allargar-ho més. Veurem si en la propera s’admet o no.

Si féssiu públic l’acord per al traspàs de competències en immigració o l’oficialitat del català a Europa, podríeu retirar-la?
—Com que això no ha passat fins ara, i jo sóc molt prudent en pensar que els socialistes faran alguna cosa diferent a la que han dit fins ara, la proposició no de llei s’ha de mantenir. No ens plantegem de retirar-la en cap cas. Val la pena que el debat es faci i que es voti, també.

Encara que hi hagués avenços?
—De moment, no n’hi ha hagut. Les possibilitats que hi siguin, crec que són molt baixes. Ja ho veurem. No sóc optimista. Durant un any ens han demostrat que fan el de sempre, i ho fan com sempre. Depèn només de la seva voluntat política. Fins avui ens han demostrat que es pensen que som com la resta de partits que van votar sí a la investidura. Vam presentar aquesta qüestió de confiança perquè no hi ha confiança. Jo no la tinc.

Dieu que falten serrells per a l’acord en immigració, però no arriba. Què falla?
—És un tema molt complex que penja de tres ministeris diferents: el d’Interior, el d’Exteriors i el de Migracions. Són molts temes els que es toquen. La primera feina era detectar-los, posar-nos d’acord que tots passaven a ser competència de la Generalitat de Catalunya. S’ha fet també un informe jurídic perquè no hi hagués cap dubte amb la interpretació de l’aplicació de l’article 150.2. Era importantíssim, per a nosaltres, que quedés claríssim que l’article 150.2 era absolutament flexible i, per tant, no hi havia cap limitació jurídica per a poder fer aquesta transferència, ni les que hi pugui haver més endavant. Per tant, és qüestió de voluntat política si es fa o no. El cos està pràcticament fet, però els serrells són els més importants. No hi ha delegació integral si els Mossos no tenen plenes competències en immigració, si el govern de Catalunya no pot donar els NIE, si no pot completar tot l’expedient, des del començament fins al final. I aquests són els temes en què el govern espanyol posa més resistència. Si no hi ha una delegació integral, no es compleix l’acord. Falta que facin el clic. Si no el fan, no hi haurà acord.

La materialització del traspàs tindria un calendari? Hi ha hagut històricament moltes dificultats amb traspassos que se suposava que estaven acordats.
—Com que no som al govern –de fet, el governen els mateixos que governen a Espanya– hi haurem d’estar a sobre. No hem fet aquesta negociació per tenir un titular, que és del que viuen ells des que governen. És una delegació de competències i de recursos. Hi haurem d’estar a sobre, i des del Parlament de Catalunya també continuar pressionant. Vull pensar que el govern de Catalunya no farà de PSOE, que és el que ha estat fent fins ara.

Míriam Nogueras, Portaveu de Junts al congrés espanyol.

Quant a la qüestió de l’oficialitat del català a les institucions europees, es diu que hi ha dos estats o tres que s’hi resisteixen. Si s’anunciés la unanimitat, el donaríeu per complert?
—Un cop s’ha votat, hi ha un procés, però s’ha de fer aquesta votació per acceptar-ne l’oficialitat. Si no hi és, no ho podem donar per tancat. El que vam acordar amb el PSOE era que fessin la sol·licitud, que van fer el 17 d’agost de 2023. Però les coses avancen segons la importància que els dónes. El senyor Sánchez s’ha esforçat al màxim perquè una militant socialista fos vice-presidenta de la comissió, li demanem que doni a l’oficialitat del català la mateixa importància.

Voleu que Sánchez aixequi el telèfon amb els primers ministres. Ho ha fet?
—Això ho haurà d’explicar el PSOE. És el que hauria de fer ara. Ho sabrem, entenc, en els pròxims dies o setmanes.

L’amnistia política que demaneu és una foto entre Sánchez i Puigdemont?
—No, és molt més que una foto. Si el Partit Socialista s’hagués cregut l’amnistia i no ho hagués fet per necessitat, al minut zero d’haver-se aprovat al congrés dels diputats s’hauria d’haver deixat de tractar el president Puigdemont i els consellers a l’exili com a delinqüents. I no s’ha fet. No és només per la foto. El president Illa també va ser a Brussel·les i va evitar anar a veure el president de Catalunya a l’exili. Sí que ha anat a veure la resta d’ex-presidents. Amb aquests gestos demostren que ells, l’amnistia, no se la creuen.

Quin balanç feu de la llei? Ha estat un fracàs?
—Aquesta llei, que és impecable tècnicament, evidencia que l’estat espanyol no pot considerar-se una democràcia plena. És el que denunciem fa tant de temps: les clavegueres de l’estat espanyol, la cúpula judicial, la politització de la justícia i la judicialització de la política. El PSOE va posar molta resistència perquè la paraula lawfare quedés dins l’acord. I ara la denuncia. Han hagut de tocar-los a ells perquè comencessin a moure’s.

Negocieu la llei que vol restringir les acusacions populars?
—Ho hem aturat tot. Això també, i de moment no s’han posat en contacte amb nosaltres per parlar-ne. Una de les coses que ens preocupa és que al final ens proposen pedaços. Els hem fet saber que, si estan disposats a tirar parets mestres i a fer la feina d’arrel, encantats. Fa menys d’un any que els socialistes i el PP van acordar conjuntament la renovació del Consell General del Poder Judicial. No puc creure que vulguis renovar res si pactes la cúpula judicial espanyola amb els que mantenen la judicialització de la política.

Hi ha les infiltracions de policies i l’espionatge amb Pegasus. El PSOE en defensa la legalitat. Com us influeix amb el PSOE?
—És que, insisteixo, tenim una relació d’interessos mutus. En cap cas no és una bona relació, ni com d’altres formem part de cap bloc amb aspiracions federalistes conjuntes. No. Intentem aconseguir el màxim per a Catalunya amb aquests set vots. Som conscients que són els mateixos que ens han espiat, que s’han infiltrat, que han premut el botó del 155. Els que dos dies abans de les eleccions demanaven que tornés el president Puigdemont per engarjolar-lo. Per això el nostre acord no és de la llisteta del supermercat. És de relat. Reconeixem que no hi ha confiança, que hi ha un conflicte nacional històric entre les dues nacions, i que Junts per Catalunya no farà el que s’ha fet fins ara. Si ha de ser així, que busquin els vots en un altre lloc. Tornant a la relació amb els altres partits catalans, crec que aquí hi hauríem de ser tots perquè en el fons tots sabem que aquesta gent són això i han fet i continuen fent això. Jo no tinc la tranquil·litat que els nostres mòbils no estan intervinguts. No la tinc. Tenim molt clar qui tenim davant i això també hauria d’ajudar a entendre l’actitud que té Junts.

Creieu que podeu negociar coses amb el PSOE i alhora us espiïn?
—Sí. És que s’ha demostrat que continuen fent-ho. Les infiltracions que hem sabut s’han fet sota el mandat de Marlaska, que és ministre de l’Interior des del 2018, i és una realitat que massa sovint oblidem.

Míriam Nogueras, Portaveu de Junts al congrés espanyol.

Respecte del sostre de dèficit, manteniu les demandes que ja havíeu fet?
—I tant. El PSC té 19 diputats a Madrid i el 2014 al Parlament de Catalunya van votar a favor del que nosaltres ara defensem, tot i que voten a favor del que presenta el PSOE. En el reial decret òmnibus ens han intentat colar un seguit de mesures d’acord un sostre de despesa que es va tombar el congrés dels diputats. La pilota és a la teulada dels socialistes i veurem si fan alguna contraproposta.

No us l’han feta encara?
—No. Encara esperem. Coneixen la nostra proposta.

I això és previ a poder negociar el pressupost…
—El tema del pressupost sona molt. Hem deixat clar que cada carpeta és cada carpeta. La immigració no va a canvi del pressupost, ni el català. Si algun dia en volen parlar, serà una carpeta nova i el primer que sentiran de Junts és que paguin els anteriors que ens deuen, perquè només s’ha executat la meitat del que pertoca als ciutadans de Catalunya. Paga el que deus i després podem començar a parlar del nou pressupost.

Parleu de les inversions en infrastructures de l’any passat?
—I de l’anterior. Fa sis anys que governa i cap any no ha complert ni ha pagat el que pertoca a Catalunya. En canvi, si mirem els números de Madrid, sempre s’ha pagat molt més del que està pressupostat.

Compensar d’alguna manera aquests dèficits d’inversió seria la vostra condició per a poder donar suport al pressupost, o n’hi ha més?
—Més que compensar, pagar. No vull parlar d’un nou pressupost. Primer, perquè veig molt complicat que el govern espanyol pagui el que deu a Catalunya. Tant de bo ho fes. No demanem més del que ens toca, demanem el que ens toca. Si el PSOE està disposat a pagar el que deu, ens podem asseure a parlar d’un pressupost nou. Però avui hi som lluny, molt lluny.

Preveieu que, si en algun moment, proposen un pressupost sigui l’únic en tota la legislatura?
—Veig molt complicat que s’aprovin pressupostos. Molt complicat, veient al final la resistència que el PSOE posa a aquesta metodologia que tenim a Junts per Catalunya en cada negociació. Tenen molta feina a fer si volen, no aprovar-los, sinó seure a parlar-ne.

Enmig de tot això, on queda la demanda de Junts del concert econòmic?
—Aquesta demanda és un dels motius pels quals també presentem la qüestió de confiança. Tens un acord amb un partit per a parlar del sistema de finançament i per a tenir els vots d’un altre partit, per a fer Illa president a Catalunya, tanques un acord que nosaltres mai no hauríem subscrit, perquè al final és un titular, i només cal veure les declaracions d’un partit i de l’altre quan expliquen l’acord, que no és el mateix. És evident que toquen de ple l’acord que tenen amb nosaltres a Brussel·les. No s’ha negociat amb nosaltres. No hi hauria aquest acord de fum, que en cap cas no és la clau de la caixa.

Quan preveieu de negociar-lo? Quan concretin l’acord amb ERC i presentin les lleis per aprovar el nou model, o abans?
—Ho veurem. Peça a peça. Tanquem les que tenim obertes ara i veurem com entomem les que han de venir.

La proposta de la qüestió de confiança, si s’arribés a debatre i votar, es podria aprovar amb els vostres vots, els del PP i Vox. Us preocupa aquesta imatge?
—A tots els va molt bé utilitzar aquesta carta. M’agradaria que tots obríssim una mica la perspectiva. Al final, els únics que han negociat amb el PP són el PSOE, que negocien la renovació del Consell General del Poder Judicial amb el PP i tenen l’alcaldia de Barcelona gràcies al PP. La setmana passada, malgrat tot el focus mediàtic sobre Junts, s’aprova un reial decret perquè el PSOE el negocia amb el PP, i Esquerra hi vota a favor també. No he sentit ningú explicar que Esquerra ha votat amb el PP i que són dreta catalana. Nosaltres no hi vam votar a favor. Si mirem amb lupa els motius pels quals Junts vota que sí o que no a iniciatives, els motius no tenen a veure amb els dels socialistes, el PP o els altres partits. No ens acomplexa en absolut que alguns necessitin utilitzar aquesta carta. Si només tenen aquest argument, segurament vol dir que Junts està fent les coses millor del que alguns intenten vendre.

Míriam Nogueras, Portaveu de Junts al congrés espanyol.

Heu descartat una moció de censura amb el PP i amb Vox. Ho manteniu?
—Sí. Ho va fer també el president Puigdemont: creiem que cal un debat, i per això presentem una qüestió de confiança. Hem de debatre què volem tots i què estem disposats a donar. El senyor Sánchez ha d’explicar-nos fins on està disposat a arribar. Si compleix o es creu l’acord que va signar amb nosaltres o no. I a partir d’aquí canviarà o no canviarà la pel·lícula.

Si no té la vostra confiança, el vostre objectiu és forçar-lo a convocar unes noves eleccions?
—Si un govern en minoria no té una majoria, la decisió democràtica més coherent és convocar eleccions. Si tu no tens una majoria, no té cap sentit que et quedis al poder pel poder, que és el que a nosaltres ens sembla que passaria en el cas que aquesta moció es perdés. Però això també és decisió del senyor Sánchez. En tot cas, el nostre objectiu no és ni donar estabilitat a governs ni ser-ne un problema. És la independència i si la poguéssim fer des de Madrid, la faríem, però no podem. És aprofitar els vots que tenim per als catalans.

Si hi hagués eleccions, Junts també podria perdre la posició decisiva que té ara.
—Sí, però per por de perdre no sé què no deixarem de fer allò que creiem que hem de fer. En cada votació, sabem que ens tiraran tots els trastos a sobre, perquè no tenim el poder institucional o mediàtic que poden tenir uns altres partits, com els que governen l’estat espanyol. És un risc. Mantenir la posició ho és. Perquè al final, si el relat l’acaba guanyant sempre el mateix, es convocaran eleccions i nosaltres podem desaparèixer. Però no guanyen el relat, tampoc. Cada cop la gent està entenent més el que fem i per què.

Toni Comín ha estat denunciat al Parlament Europeu per un presumpte assetjament laboral i sexual. Què en diu Junts?
—Junts ha fet un comunicat. En el moment que ens hem assabentat de l’existència de la denúncia, el partit ha activat els mecanismes i veurem com avança tot.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor