Parlem amb el president de l’Obra Cultural Balear (OCB), Josep de Luis, abans que diumenge es faci a Lluc una trobada d’amics de l’entitat per a refermar el compromís amb els valors democràtics, la llengua, la cultura i el país. L’Obra Cultural també és actualitat per haver ofert cobertura legal als municipis que votaran si volen una república o no, uns referèndums prohibits inicialment per la junta electoral a Artà i Valldemossa. De Luis mostra la seva admiració pel seu homòleg, el president d’Òmnium, Jordi Cuixart: ‘La seva fortalesa mental és envejable.’ I recorda que les estructures de l’estat espanyol són en una veritable descomposició democràtica.

Quina valoració en fa, l’Obra Cultural, del referèndum de Valldemossa?
—La valoració és reeixida perquè els impulsors pretenien de posar damunt la taula de debat la forma d’estat i, finalment, han aconseguit que se’n xerràs, d’això. L’Obra ha fet de paraigua. Estem especialment satisfets d’aquelles vint-i-cinc persones que hi varen anar i varen votar monarquia i van expressar la seva predilecció per aquest règim. La nostra motivació és democràtica. Que la gent pugui participar d’afers públics. Hem permès que aquest debat es posi damunt la taula.

Com a entitat donau empara legal a les consultes. Per què vau prendre aquesta decisió?
—Ho vam decidir quan ens vam assabentar de la resolució de la junta electoral de Manacor que prohibia la consulta d’Artà, on la nostra delegació al municipi és una de les impulsores del referèndum. Després va arribar la decisió de la junta de Palma de prohibir també la consulta de Valldemossa. Quan vam accedir a la documentació ens vam alarmar perquè no tenia cap fonament, com s’ha demostrat després amb la decisió de la junta provincial de permetre el referèndum.

En què es fonamentava la prohibició inicial?
—No tenia cap fonament. Semblava inspirada en criteris ideològics més que no pas jurídics. Aleshores ens vam posar a disposició dels grups d’impulsors, activats per l’espoleta del nostre profund sentiment democràtic. No entenem que hi pugui haver temes vedats a l’escrutini popular i l’opinió pública. Vam valorar quines solucions els podíem oferir perquè es poguessin fer les consultes per la via del dret de reunió en espais públics i vam comunicar a la delegació del govern espanyol una sèrie d’actuacions. Pensam que la publicitat que ha rebut aquesta iniciativa pot fer que s’hi puguin sumar més municipis.

Ara són onze, els municipis que tenen previst de fer aquesta consulta?
—Sí. Vam fer extensiva la comunicació als 67 municipis de les Illes Balears. Qui ho vulgui s’hi pot afegir sota el paraigua d’aquesta comunicació genèrica i ja s’hi han sumat Palma i Alaró. La consulta d’Artà també es farà.

La junta electoral ha fet retirat un llaç groc de l’edifici del Parlament de les Illes Balears i també un altre de quadribarrat que feia sis anys que penjava a l’Ajuntament de Palma. Què us sembla?
—L’Obra té un compromís atàvic i ferm amb els valors democràtics, que no consisteixen precisament a prohibir debats. És cert que la LOREG estableix una sèrie de limitacions, però pensam que hi ha un retrocés de garanties democràtiques. Hem entrat dins un marc mental de restricció de drets on es poden prohibir símbols i debats. Es pot amenaçar contínuament un determinat posicionament polític que agrada l’estat espanyol. Tot això ens alarma. És que han fet retirar un llaç quadribarrat que duia penjat d’ençà del 2013! Era en protesta pel lingüicidi que va impulsar Bauzá. No té cap lògica.

Sou jurista. S’extralimita, la junta electoral?
—Com a jurista, som conscient que hi ha normes que són interpretables però n’hi ha d’altres que no. La resolució primera de la junta electoral de Manacor per a prohibir la consulta parlava de la conveniència de parlar sobre el model d’estat. No crec que aquesta sigui la seva feina. Pel que fa als llaços, crec que s’ha tengut molta atenció a determinades denúncies. Al Principat mateix es viuen situacions surrealistes. Hi ha un afany prohibitiu, una deriva censora que posa els pèls de punta. Però si han arribat a prohibir la ‘llibertat dels peixos pacífics’!

I com expliqueu aquesta deriva censora? Què la motiva?
—És un símptoma de desestructuració de l’estat espanyol. A les estructures de l’estat hi ha pànic i són conscients que l’edifici s’esquerda notablement pels fonaments.

Diumenge, dia 7, hi ha una trobada d’amics de l’Obra. Ens en podeu oferir més detalls?
—A Lluc, i a partir de les deu del matí, començarem amb uns parlaments del prior de Lluc i de jo mateix. Serà una diada amb actuacions infantils i espectacles que acabarà amb un dinar de germanor. És una trobada tradicional. I des d’aquí aprofit per fer una crida a participar-hi. La societat civil s’acabarà convertint en la darrera trinxera democràtica. Convidam socis i amics en aquesta renovació del compromís de l’Obra Cultural amb els valors democràtics i de lluita per la llengua, la cultura i el país.

Hi haurà presència d’Òmnium Cultural i d’Acció Cultural del País Valencià?
—Evidentment, hem convidat els germans de la Federació Llull. I una vegada més, haurem de lamentar que no pugui venir Jordi Cuixart, president d’Òmnium i de la Federació. Malauradament, ja fa massa temps que hem de substituir la seva presència per un llaç groc. Hi haurà representants de totes dues entitats. També hem fet extensiu el convit a l’Associació Catalana pels Drets Civils.

Penseu que, com a president de l’OCB, teniu més risc d’anar a la presó, com li ha passat al seu homòleg, Jordi Cuixart?
—Sí. I?

Com us queda el cos quan pensau en aquesta situació?
—Preferesc ser al punt de mira de la ultradreta que no pas als seus braços. Malauradament, darrerament hi ha gent que se sent més còmoda als seus braços. L’extrema dreta ens recorda que som com Òmnium i l’espectre feixista ens amenaça. Però, sincerament, preferesc que els meus fills em vegin darrere un vidre represaliat per un sistema demofòbic, que no pas que s’hagin d’empegueir perquè hagi participat d’aquesta deriva democràtica.

Fa gaire que no veieu Jordi Cuixart?
—L’he pogut visitar unes quantes vegades. La meva condició d’advocat fa que les meves visites no interfereixin en el règim de visites per a familiars i amics. El darrer cop que el vaig veure va ser als Lledoners.

Què us transmet?
—Una serenor envejable. Ell és conscient de la situació. La seva prioritat no és sortir prest, la prioritat és sortir digne i crec que ho aconsegueix. És plenament conscient que no ha comès cap delicte que justifiqui la seva situació. La seva fortalesa mental és envejable.

Com a advocat, què vos sembla el judici contra el procés?
—Diria que el temps i les instàncies judicials internacionals demostraran que tot això ha estat un esperpent. Som de l’opinió majoritària al món del dret penal, que és que s’ha forçat molt i molt la màquina per mantenir una acusació de rebel·lió i sedició. S’ha forçat la normativa per donar una resposta visceral. El món jurídic ha d’aplicar lleis i no sentiments.

A qui vos referiu quan dieu que hi ha gent que es troba més còmoda als braços del feixisme?
—Hi ha hagut un despertar del feixisme que ha sortit de l’armari d’una manera absolutament desacomplexada perquè les estructures de l’estat l’han protegit. El gran problema és que el feixisme no es va enterrar. L’estat espanyol és l’únic estat d’Europa que no va ser capaç de vèncer el feixisme. La transició va consistir que el feixisme cedia el govern però es quedava amb l’estat.

El PSOE forma part d’aquesta xarxa de protecció?
—Em vaig imposar de no parlar mai de sigles de partit quan vaig arribar a la presidència de l’OCB. Nosaltres hem vengut a fer política i som contraris o favorables a determinades polítiques, però no som favorables ni contraris a cap partit polític. Supòs que al PSOE, com per tot, hi ha de tot.

Parlem de polítiques, doncs. Com definiríeu la política lingüística del govern aquests darrers quatre anys?
—Ha estat una legislatura una mica decebedora. És veritat que s’han aturat les inèrcies lingüicides posades en marxa durant els quatre anys negres de Bauzá, però no ho és menys que teníem moltes esperances i pensàvem que aquestes polítiques anirien més enllà d’una simple frenada.

Quin estat de salut té el català?
—El coneixement de la llengua ha avançat moltíssim gràcies al sistema d’immersió, que ha actuat d’element cohesionador i de convivència. Però sí que detectam un retrocés en l’ús social. Les polítiques de Bauzá i la sensació d’impunitat que han transmès els poders públics a organitzacions feixistes han fet que, fins i tot, hi hagi ciutadans que tenen por d’exercir plenament el dret de fer servir el català.

Com s’ha de combatre aquesta por?
—Som a l’espera que el govern implementi la tan anunciada Oficina de Drets Lingüístics. Mentrestant, nosaltres denunciam els atacs als catalanoparlants. Hi ha uns sectors que han posat en el punt de mira la gent que parla català a les Illes Balears. Aquesta gent pot ser insultada, menystinguda i no passa absolutament res perquè l’statu quo permet aquestes actuacions i no reacciona de manera contundent.

Què va significar Aina Moll per a l’Obra Cultural?
—És una pèrdua sentida. N’Aina Moll va ser una de les sòcies fundadores, juntament amb el seu pare, Francesc de Borja Moll, que en va ser l’impulsor.

Com afronteu el cicle electoral el sobiranisme de les Illes? Què us diu l’olfacte?
—L’olfacte em diu que hem d’estar atents. Es viuen temps de canvi i la societat civil ha de procurar que sigui un canvi cap endavant. Segons com vagin els resultats, hi podria haver una seriosa involució. No solament en llengua, cultura i país, que és la nostra prioritat principal, sinó també en termes democràtics. I això va més enllà de sobiranisme o unionisme o de la llengua. Això hauria d’unir tots els demòcrates. Hem d’animar a la participació en les conteses electorals vinents.

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb