entrevista Joaquim Bosch

Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

Joaquim Bosch (Cullera, Ribera Baixa, 1965) és magistrat i el portaveu territorial de l’associació progressista Jutgesses i Jutges per la Democràcia al País Valencià. Abans, n’havia estat el portaveu a l’estat espanyol. Bosch atén la trucada de VilaWeb per a analitzar l’actualitat política i judicial, sempre tan entrelligada, i no s’estalvia crítiques contra les intromissions polítiques de la cúpula judicial i les decisions irregulars del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

Quina opinió us mereix que el Suprem fixi la data de la vista del recurs del president Torra sense ni tan sols haver-lo admès a tràmit?
—No tinc informació sobre aquest tema. Evidentment, primer s’ha d’admetre a tràmit el recurs i després s’ha de fer la citació a la vista. Potser s’han filtrat o han anticipat les intencions del Tribunal Suprem, sense que s’hagen materialitzat encara les resolucions.

Però els recursos de cassació no es veuen per ordre cronològic? N’hi havia dos-cents abans que el de Torra, segons el seu advocat, Gonzalo Boye.
—Efectivament, les vistes s’han d’assenyalar per ordre cronològic, en funció de la data d’admissió a tràmit. No seria correcte d’alterar arbitràriament aquest ordre. Però tampoc hi ha cap dada que haja indicat una possible alteració. En aquestes situacions és molt important la transparència en el funcionament dels tribunals.

El sector més conservador del Constitucional espanyol vol admetre a tràmit el recurs de Vox contra la presa de possessió de diputats independentistes i d’Unides Podem. La legislatura podria ser invàlida?
—És molt difícil que puga prosperar, perquè hi ha una jurisprudència molt consolidada. El fet essencial és prestar jurament i les fórmules tenen un caràcter accessori. A més, això té moltíssima antiguitat. En l’època de la Restauració ja hi havia diputats que prometien per imperatiu legal. És veritat que el Tribunal Constitucional podria canviar de doctrina, i que últimament hi ha molta pressió sobre tota mena de tribunals. Hi ha una multitud d’accions que arriben als jutjats que intenten que les decisions judicials alteren decisions polítiques. Però si el Constitucional manté la seua doctrina, no modificarà la situació de les corts ni s’alterarà la legislatura.

Una de les accions judicials contra la política és la causa del 8-M a Madrid, que s’ha arxivat, però s’ha arribat a parlar de guerra judicial contra el govern espanyol. Com heu vist aquest cas?
—S’ha d’analitzar cas per cas. Està clar que quantitativament i qualitativament hi ha una instrumentalització del sistema judicial des de l’àmbit polític i partidista quan es porten als tribunals qüestions sobre la gestió pública. Hi ha desenes d’accions judicials en marxa contra membres del govern espanyol i alts càrrecs per la gestió de la pandèmia, la compra de màscares… això mostra una intencionalitat clara de posar el sistema judicial sobre el terreny de joc polític.

S’han presentat moltes querelles contra la Moncloa per la crisi sanitària. Creieu que poden tirar endavant?
—La qüestió ara serà quina és la resposta que dóna el poder judicial. Espere que no es deixe instrumentalitzar i aplique l’ordenament jurídic sense la més mínima temptació d’interferir. Em sembla impossible que en tan pocs dies hi haja hagut les desenes d’infraccions de la gravetat que es denuncien, cosa que demostra que hi ha aquest intent d’instrumentalització de la justícia. Hi ha indicis perillosos. Hi ha hagut associacions judicials conservadores que han interferit de manera molt activa en decisions del govern, per exemple quan han demanat la dimissió de Grande-Marlaska, o demanant que es restituís el coronel Pérez de los Cobos. Hi ha símptomes que van en una direcció preocupant. Vull confiar que el poder judicial estarà a l’altura de les circumstàncies. Hi ha una allau de casos i querelles i hi ha hagut una clara utilització pública d’això, amb una estratègia mediàtica per al discurs polític.

Pot ser que hi hagi jutges i fiscals que vulguin anar més enllà de l’ordenament jurídic. Ho hem vist moltes vegades. La intromissió de la justícia en la política no seria una sorpresa i és perillós.
—És perillós perquè tenim precedents en més estats del món. Esperem que no es produïsca a l’estat espanyol. El cas del Brasil, per exemple. En última instància, el poder judicial no té cap control ciutadà democràtic. Qualsevol extralimitació judicial té riscs molt evidents. Per tant, s’ha d’actuar amb molta prudència i no permetre cap instrumentalització partidista.

És l’estratègia que fa servir la dreta, com s’ha fet a l’Amèrica Llatina.
—Els partits de l’oposició estan presentant moltíssimes accions judicials. Tenen dret de fer-ho, però una altra cosa és com es puga valorar un conjunt tan altíssim des de la perspectiva política, social i pública, i quina acollida puga tenir en el poder judicial. S’ha de valorar si és normal que es presenten desenes de querelles i denúncies en poques setmanes.

Confien en el biaix conservador del poder judicial per a intentar instrumentalitzar-lo a favor dels seus interessos. Compten amb la ideologia dels jutges.
—La ideologia dels jutges no hauria d’influir en les decisions que prenen. Una cosa és que qualsevol magistrat puga votar el partit que vulga i tinga la seua ideologia, però quan apliques l’ordenament jurídic s’ha d’interpretar en funció d’allò que diu, no d’una ideologia concreta. Jo, per exemple, pense que les lleis haurien de ser d’una manera, però quan haig de dictar una sentència no pense en les lleis que voldria, sinó en les que estan vigents. I la resta del poder judicial ha de fer el mateix.

La Guàrdia Civil ha aportat informes amb dades manifestament falses a la instrucció. És un modus operandi que ja es va veure en el judici contra els dirigents independentistes al Suprem i en altres casos contra la dissidència política. No hi ha sanció possible contra aquests agents?
—Jo no donaria tanta importància als informes de la Guàrdia Civil…

Però hi ha jutges que sí que els hi donen.
—No ho sé. Podríem mirar cas per cas. Jo us podria parlar del meu cas personal. A mi m’arriben atestats de la Guàrdia Civil cada dia. En alguns casos considere que si la valoració que es fa és correcta, obre un procediment. En cas contrari, les arxive. És el jutge instructor qui decideix. El fet rellevant no és tant què fan les forces de seguretat, que no són poder judicial ni han de tenir una formació jurídica com un magistrat, sinó què fas com a jutge instructor. Cadascú ha d’actuar en l’àmbit de les seues competències i sense pressions externes. Una altra cosa és que la Guàrdia Civil puga incórrer en qualsevol il·legalitat o conducta delictiva. L’ordenament jurídic també té mecanismes per a actuar en aquestes situacions. Si un guàrdia civil ha manipulat un document, se’l pot acusar d’un delicte de falsedat documental. Jo he vist moltíssims informes de la Guàrdia Civil, i a vegades són més encertats i unes altres vegades més equivocats. Si hi ha extralimitacions, es pot actuar.

Quins són aquests mecanismes? Si vós com a jutge creieu que hi ha una manipulació de la Guàrdia Civil amb la voluntat de perjudicar una persona investigada, podeu obrir una investigació?
—Si detecte que la Guàrdia Civil ha falsejat un document, puc deduir testimoni per un delicte de falsedat documental. Si pense que hi ha hagut irregularitats administratives que no són delicte, però que efectivament s’ha actuat de manera tendenciosa, done trasllat a l’autoritat governativa perquè obrin un expedient disciplinari. En aquest cas, als superiors dels implicats. És veritat que determinades valoracions poden sorprendre i que la Guàrdia Civil sovint fa conclusions jurídiques en els atestats, que no seria necessari que les feren. Qui ho ha de fer és el jutge instructor.

Que un cos policíac com la Guàrdia Civil extregui conclusions jurídiques d’uns fets que investiga és, com a mínim, preocupant. És una praxi habitual i perillosa…
—Habitualment ho fan. A mi m’arriben casos que la Guàrdia Civil diu que són constitutius d’un delicte concret i veig que no i ho arxive directament.

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha renovat i nomenat càrrecs importants de la judicatura l’últim any i mig, tot i que està en funcions des del desembre del 2018. Sobretot places al Suprem. És un organisme que ha guanyat poder i amb Lesmes actua per lliure?
—És rellevant recordar que l’actual CGPJ el va dissenyar Gallardón quan era ministre de Justícia. El va configurar en funció dels interessos que tenia en aquell moment el PP. Va fixar-se una majoria propera al PP i va posar com a president a Carlos Lesmes, que va ser secretari d’estat en el govern d’Aznar. Ara no hi ha perspectives en el curt termini que això puga canviar. Tenim un òrgan que ha rebut crítiques del Consell d’Europa, que molts sectors ciutadans i jurídics consideren que no s’ajusta als estàndards europeus… i queda més desacreditat com aquell WhatsApp de Cosidó que deia que el renovarien per a continuar controlant-lo perquè hi anaven moltíssims nomenaments de càrrecs judicials essencials per al PP. Encara és més lamentable que hi haja tanta irresponsabilitat institucional del PP, que es nega a renovar el CGPJ perquè és notori que li convé la majoria actual. Això és intolerable. El pot blocar indefinidament per continuar amb una majoria favorable i no es renovaria mai la institució. És un descrèdit continuat enorme per a l’òrgan de govern de la judicatura. I tenim un organisme que està caducat nomenant una gran quantitat de càrrecs en tribunals d’una gran importància, com el president de la sala segona i tercera del Suprem, que controlen les decisions del govern per la via administrativa.

És la manera que té el PP de mantenir el govern espanyol lligat en curt. Són sorprenents també els pronunciaments que hi ha hagut últimament contra Pablo Iglesias, vice-president espanyol, per haver criticat sentències judicials.
—Tenim una cúpula judicial partidista i clarament alineada amb el PP, com no podria ser d’una altra manera, perquè la majoria dels vocals del CGPJ va designar-los el govern de Rajoy. Crec que almenys podrien demostrar una mica de neutralitat institucional. No pot ser que siga una cúpula judicial que es mostre alineada contínuament amb el PP. No pot ser que s’ataque membres del govern des de la cúpula judicial, com en el cas d’Isa Serra. I després, en temes que han implicat un atac molt més gran al poder judicial, com les crítiques contra els jutges de la sentència del cas Gürtel, que era una sentència molt més important, que guarde silenci. Que no s’emparen jutges que investiguen casos de corrupció del PP i en canvi es carregue contra membres del govern per diversos supòsits.

Dissabte fa un any que va acabar-se el judici del Suprem. La condemna fou per sedició, a més de malversació i desobediència. En una entrevista a VilaWeb en ple judici, posàveu en dubte que es pogués condemnar per sedició perquè el 20-S i l’1-O no podien enquadrar-se en un alçament. Us va sorprendre la sentència?
—Va haver-hi tota una sèrie de decisions del Suprem abans de la sentència, com ara en fase d’instrucció i la denegació dels recursos contra les presons provisionals, que de manera indirecta ja feien una qualificació jurídica dels fets. Per tant, totes anaven en la línia que hi havia hagut algun tipus d’alçament per declarar la independència o per a impedir l’actuació dels cossos de seguretat. No em va sorprendre especialment perquè formava part d’aquest context, però sí que pense que és una sentència discutible jurídicament i que és perfectament possible que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ho resolga en un altre sentit, també sobre més decisions que s’han fet com les presons provisionals o les limitacions a diputats independentistes per a accedir a diverses seus parlamentàries.

Abans del TEDH hi ha el recurs al TC, però veig que ja parleu directament de la justícia europea. Veieu difícil que el Constitucional rebaixi les penes?
—No ho sé. El Tribunal d’Estrasburg pot revisar la línia general i considerar que ha de prevaldre la llibertat d’expressió, el dret de participació política i tota una sèrie de drets que estan molt protegits al Conveni Europeu dels Drets Humans i que tenen molts precedents. Tinc la impressió que pot haver-hi contradiccions entre la línia del Tribunal Suprem i la que hi haja al Tribunal Europeu de Drets Humans. Fins ara, el Constitucional no s’ha desmarcat de les decisions del Suprem. Sí que és veritat que s’han produït dissensions internes, i això és important. Al Suprem no s’han produït. Per exemple, en la presó provisional de Junqueras i qüestions vinculades als drets polítics. No sé què pot passar en els recursos d’empara, però el Tribunal d’Estrasburg sempre ha actuat des de la perspectiva de donar la màxima protecció a casos de dret de manifestació, la llibertat d’expressió i el dret de participació política perquè són la base de la convivència en una societat democràtica. Això ho faria incompatible si es mantenen en els mateixos termes algunes concepcions que ha aplicat el Tribunal Suprem, tot i que ara mateix és un misteri allò que puga acabar decidint el TEDH.

Els últims mesos també s’ha vist com el Suprem contradeia el Tribunal de Luxemburg en el cas d’Oriol Junqueras, negant-se a alliberar-lo.
—És una actuació que tenia com a element discutible que no aplicava de manera literal allò que va dir el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. En tot cas, això forma part de tot un conjunt de resolucions, algunes de les quals poden acabar al mateix Tribunal de Luxemburg. Veurem com es resol. Hi ha una espècie de trencaclosques que s’ha de recompondre en l’àmbit europeu i veurem en quina direcció es fa. No parlem d’una única decisió que es pot recórrer, sinó que hi ha diverses decisions judicials i veurem com es dóna resposta a totes. Són tantíssimes les decisions que s’han pres i, segons el meu parer, algunes molt discutibles jurídicament, que hi ha la incògnita de com es resoldrà en el seu conjunt a la judicatura europea.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.