Armengol: “El PP de les Illes és el PP més radical de tot l’estat espanyol”

Després del fracàs de l’esquerra a les eleccions del 28 de maig, Francina Armengol, ara ja ex-presidenta de les Illes, passa a la política espanyola i es presenta com a cap de llista del PSIB a les eleccions del 23 de juliol. Així i tot, assegura que continuarà encapçalant l’oposició al govern de Marga Prohens (PP) com a secretària general del Partit Socialista. Amb ella repassem els resultats obtinguts en aquestes passades eleccions, el nou rumb que ha assolit el govern de les Illes, els pactes entre el PP i Vox i com encara els seus nous objectius.

—Fa tot just tres mesos us entrevistàvem i us mostràveu confiada que revalidaríeu el pacte de progrés. Què ha passat? Els resultats per a l’esquerra no han estat bons. Quina autocrítica en feu? En què s’ha fallat?
—Tot ha desembocat en pactes de govern del PP i Vox que ja ens fan retrocedir en drets i llibertats d’una manera alarmant a la nostra comunitat. Dit això, el Partit Socialista està immers a fer feina per guanyar les eleccions. Necessitam un govern a Espanya progressista que faci de contraparet a les polítiques que apliquen a les Illes aquesta dreta extrema i l’extrema dreta. El Partit Socialista farà les reflexions que hagi de fer per enfocar una oposició compromesa, valenta, dura i responsable amb la ciutadania de les Illes per tornar a governar d’aquí a quatre anys, però això es farà al setembre. Som conscients que a les eleccions del maig molta gent va votar amb una clau molt visceral i molt poc amb una clau autonòmica o insular, que és del que es tractava.

—Hi ha hagut moviments socials molt crítics aquests darrers vuit anys. Començant per l’ecologisme, per exemple, en qüestions com la massificació. S’ha actuat correctament? Considerau que hi ha hagut un càstig?
—Ho repetesc, això en tot cas ho anirem avaluant. Ara bé, és evidentíssim que això no ha passat a les Illes i prou, ha passat a tot l’estat espanyol. I tenim el temor enorme que es tracta d’una onada de dreta extrema i extrema dreta que representa molt bé l’ideari del PP, que és el partit més radical o dels partits més radicals de dreta en l’àmbit europeu.

—Vist aquest auge de l’extrema dreta, dels nous atacs al català… Us penediu de no haver impulsat polítiques que el defensessin més?
—Jo no duc l’antena posada en el passat, estic concentrada a intentar de guanyar les eleccions del 23 de juliol. I ho repetiré: estam orgullosos de la feina feta aquesta passada legislatura en la nostra comunitat autònoma, orgullosos perquè hem superat una situació terriblement enorme, que era una pandèmia sanitària i una guerra a Europa que ha dut una inflació molt alta, i tenim un creixement econòmic com mai i una taxa d’atur com mai, amb millors serveis públics que mai. La gent ha de fer una reflexió del que va succeir el 28 de maig i del que ha succeït aquestes darreres setmanes.

—Ho deman també per les polèmiques generades a Salut i Educació i pel fet que l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics no entrés en funcionament fins el 2020. Semblava que no us atrevíeu a ser més durs per por de l’extrema dreta, però no ha servit per a frenar-la. Ha acabat arribant igualment.
—La nostra llengua pròpia necessita continuar normalitzant-se i que s’hi aposti de manera ferma i rotunda. Però amb el que ha succeït el 28 de maig tot això se’n va en orris. Perquè el plantejament que fa el nou govern a les Illes és eliminar el requisit del català a l’administració pública. Per tant, tornar a entrar a la situació de guerra en termes de llengua dins el món educatiu. Igualment que el dret de la llengua, també el dret de la memòria democràtica, que es va treballar intensament i que ara desapareix. I també hi ha la negació del canvi climàtic i tantes i tantes coses. El perill ja no és una amenaça i prou, és una realitat a les nostres Illes i crec que hem de conscienciar la gent que el dia 23 de juliol no pot quedar cap vot progressista a ca seva, cap vot de persones amb seny i rigor, fins i tot que hagin votat altres formacions com ara Ciutadans i el PI, o fins i tot el PP però que de cap manera volen aquests pactes d’odi que executa el seu partit amb Vox.

—L’OCB va arribar a reclamar un cordó sanitari per a Vox. Era una possibilitat, o ho és?
—El PP i Vox plantegen exactament el mateix en temes de llengua, d’involució d’igualtat i d’involució de canvi climàtic, aquesta és una realitat més que objectiva. No voler veure-ho és blanquejar la dreta extrema i l’extrema dreta. I ja ens ha bastat que s’hagi blanquejat Vox aquests darrers anys per ara blanquejar les intencions del PP a la nostra comunitat autònoma. Amb això vull ser molt contundent i clara: el dia 23 de juliol, votar el PP és el mateix que votar Vox. A Eivissa, on hi ha majoria absoluta del PP, s’han posat les competències d’LGBTI conjuntament amb salut mental. Al govern de les Illes, juntament amb dependència i discapacitat. El PP s’ha radicalitzat de fa molt de temps, han desaparegut les direccions generals de normalització lingüística, han desaparegut les polítiques de memòria democràtica a totes les institucions… El plantejament que es fa és: llibertat per a molt pocs i eliminació de drets per a tothom. És un canvi de cadires a canvi dels drets per a la ciutadania.

—Què us sembla la configuració del nou govern? De fet, la meitat dels consellers ja havien estat dins l’executiu de Bauzá. Les Illes s’enfronten a alguna cosa similar?
—Ens enfrontam a una cosa pitjor. Ja vaig dir que el que va fer Bauzá seria una broma. El PP de les Illes és un partit molt radical, és el PP més radical de tot l’estat espanyol. I a més, ara, amb una aliança amb Vox, que no hem d’oblidar que surt del PP: Jorge Campos era un càrrec del govern de Bauzá. Idoia Ribas era la candidata del PP a Calvià… Per tant, són el mateix en dues formacions polítiques diferents. Efectivament, el nou govern comença amb molt mal peu. Posen de segona autoritat de les Illes una persona que no creu en les autonomies i que no creu en la igualtat entre homes i dones. És una involució ideològica enorme. Tornam molts anys enrere en molt poc temps. És una política que només pot dur a una Espanya en blanc i negre que crec que no ens mereixem.

—Per què heu passat a la política espanyola? Com defensareu els interessos de les Illes al congrés espanyol, sobretot en cas que el PSOE governi?
—La meva trajectòria històrica és molt evident, amb una estima i defensa de la meva comunitat autònoma. Ens trobam en uns moments polítics, de situació històrica a Espanya, en què molts drets i llibertats de la ciutadania i de les Illes es troben en una situació d’emergència, amb un atemptat claríssim contra el que significa la nostra pròpia singularitat i identitat. En aquest moment, no hi ha en joc la unitat d’Espanya, hi ha en joc la pluralitat i la diversitat. Crec que puc ser una veu forta al congrés espanyol per a defensar els interessos de les Illes. Ho he fet com a presidenta del govern i ho puc fer com a diputada; seré un enllaç fantàstic per a dur a la nostra comunitat autònoma tot allò que necessita en inversions, com el reconeixement de la insularitat, de la identitat pròpia, dels drets de la ciutadania… La meva trajectòria m’avala. Com a presidenta, ha estat l’etapa democràtica en què més recursos han arribat a les Illes i hem aconseguit millores molt importants, com el REB o fer possible que el transport a les Illes sigui absolutament gratuït.

—Us hi sentiríeu còmode? Ho dic perquè amb el govern de Sánchez a l’estat espanyol, del mateix color, sembla que han quedat força assignatures pendents per a les Illes.
—Ens ha tocat viure una època absolutament complicada. Hem treballat intensament, hem obtingut coses inimaginables, com els 855 milions d’euros per a les empreses, com la prestació dels fixos discontinus, com els ERTO, com la prestació per a les famílies i avenços importantíssims del punt de vista de l’autogovern i del finançament: el REB, el finançament autonòmic més important de la nostra història, el règim fiscal, la competència de costes que per a la nostra comunitat és transcendental. Per tant, sí que em sentiré còmoda i continuaré lluitant i defensant els interessos de les Illes.

—Vull insistir-hi: el 2021, el senat va aprovar el desenvolupament de la part fiscal del REB, amb el vot en contra del PSOE, tot i que havia estat una cosa pactada entre vós i Pedro Sánchez.
—El règim fiscal està aprovat en el pressupost general de l’estat del 2023, amb tota la lletra que havia pactat jo amb el president i la ministra Montero i el pactat amb la societat civil de les Illes. Qui hi ha votat en contra és el PP i Vox, contra els interessos de les Illes.

—Es pot encapçalar una oposició a les Illes fent feina com a diputada al congrés espanyol?
—Sí, sens dubte. Ho ha fet anteriorment Jaume Matas, Francesc Antich, Marga Prohens… Jo continuaré de secretària general del partit a les Illes. Faré una oposició responsable, defensaré sempre els interessos de les Illes i donaré suport a les polítiques estatals de Pedro Sánchez per a millorar les condicions de vida de la ciutadania de les Illes. És la manera més eficient i eficaç.

—Per quin model d’estat lluitareu?
—Sempre he estat molt clara i he perseguit, no només a les Illes sinó al partit, d’avançar cap a la pluralitat d’Espanya i cap a un model federal. S’han fet passos molt importants durant el govern de Sánchez, per exemple, treballant políticament un conflicte territorial com el de Catalunya, que està infinitament millor que quan va començar a governar el PSOE a escala estatal. I hem d’anar treballant per continuar descentralitzant i apostant per les qüestions que sempre he defensat, com és el respecte a la diversitat, a les llengües pròpies i a la identitat pròpia dels territoris.

—Intentareu que les Illes tenguin més competències? Com es fa això?
—Jo sempre seré defensora de la descentralització. Les competències, com més a prop dels ciutadans, més es poden defensar. Ara bé, aquesta part ja no em tocarà a mi, perquè no m’ho han encomanat a mi els ciutadans, sinó que li tocarà a la nova presidenta.

—Sembla que els darrers avenços per a les Illes arriben quan es forcen negociacions i que té més força un diputat de Coalició Canària (per exemple, en el cas del descompte de residents) que no pas un del PSIB.
—Jo he estat presidenta d’aquesta comunitat vuit anys, tenc un coneixement molt important de la realitat de les nostres Illes, tenc l’experiència de governar i, sincerament, crec que la meva veu i la meva capacitat de negociació amb el govern d’Espanya pot ajudar moltíssim a fer de pont per a aconseguir moltes coses per a aquestes Illes. Per això també faig el bot a la política estatal.

—Acceptaríeu un ministeri o algun càrrec destacat dins un hipotètic organigrama de Sánchez?
—No pens en això, jo faré de diputada al congrés. Per a sumar perquè Pedro Sánchez sigui president. L’únic vot eficaç i eficient a les Illes per a fer possible un govern progressista a Espanya és votar el PSOE. Jo sóc en aquesta fase i de liderar l’oposició a les Illes perquè puguem tornar a conformar un govern progressista d’aquí a quatre anys.

—D’aquí a quatre anys, si la legislatura aguanta, voldreu tornar a governar les Illes?
—Farem una oposició compromesa, responsable i valenta aquests quatre anys i després ja es decidirà quines persones encapçalaran les candidatures. S’ha de fer molta feina.