Ferran Montero (Mallorca Nova): “Creim en una república mallorquina”

Mallorca Nova és una associació juvenil i política que va sorgir ara fa quatre anys. Una trentena de joves que tenien clar que el jovent de l’esquerra s’havia d’organitzar, perquè consideraven que no hi havia espai on debatre i compartir una lluita comuna. Transcorreguts els anys, han passat de ser trenta a ser-ne gairebé cent. Tenen Més per Mallorca de partit de referència, amb què col·laboren i tenen lligams. La setmana passada van organitzar el seu tercer congrés amb un canvi significatiu: ja no es defineixen com a sobiranistes, sinó com a independentistes. Per saber què vol dir exactament aquest canvi, en parlam amb Ferran Montero, que va ser nomenat nou secretari general. Som a Manacor i, allà, Montero repetirà unes quantes vegades un tret que pretén definir les intencions de Mallorca Nova de cara al futur: la valentia. Una valentia que també demanen a Més per Mallorca i sobre la qual analitzarem quin paper ha tingut i si ha de prendre exemple de les seves joventuts i redefinir-se, també, cap a l’independentisme.

—En aquest darrer congrés us heu redefinit com a independentistes, però fins ara als estatuts us consideràveu sobiranistes.
—Des del meu punt de vista, Mallorca Nova va començar a donar passes valentes cap endavant i autodefinir-se millor del que teníem fins ara. És un canvi substancial. Totes les polítiques s’han de decidir des d’aquí, han de quedar aquí i hem de poder fer una bona gestió del que volem. Perquè som un territori limitat i veim que, com més va, el consum de territori és més exagerat i agressiu. I tenim més crisis, com l’habitatge, que creim que és molt concret de l’illa de Mallorca. La intenció clara és fer passes endavant i marcar Mallorca Nova com a punt de referència de l’esquerra per al jovent.

—Us emmarcau en Mallorca solament?
—Aquest independentisme marca l’illa de Mallorca perquè el nostre objectiu és la política mallorquina. Sí que ens basam en un marc de Països Catalans, culturalment, però creim en una república mallorquina perquè tots els recursos i totes les polítiques que afecten la nostra illa quedin aquí i es decideixin des d’aquí.

—Però quines diferències trobam, ara, pel fet d’haver passat de ser sobiranistes a independentistes?
—Sobretot el fet de marcar una diferència clara amb l’estat espanyol que tenim avui dia. Era una cosa que vèiem inviable ara fa quatre anys, però amb aquest lligam a l’estat espanyol notam un retrocés cada vegada més gran. I veim també com els territoris tenen més singularitats i més aspectes que han de tenir en compte com a propis. Les definicions entre sobiranistes i independentistes no eren molt allunyades d’aquest sentit, però crec que la diferència és aquesta: rompre amb un estat espanyol que cada vegada se centra més en Madrid i ho decideix tot des d’allà.

—Especificau que ha estat una passa “valenta”. Per què?
—Crec que, no només en el nostre espai, sinó en l’esquerra, el fet de definir-te com a independentista és una cosa que fins ara era un poc tabú. No sabies si arribaries a tota la gent a qui volies arribar. Però hem arribat a un punt en què no volem anar debades, tenim una aposta ferma. És ver que fa quatre anys, com a projecte nou, volíem ampliar les bases i crèiem que el fet de denominar-nos sobiranistes hi donava peu. Però ara hem canviat la visió i ens definim com a independentistes mallorquins i ara hem d’anar a convèncer, en lloc d’esperar que la gent entri d’una manera molt més laxa i amable.

—Creis que, precisament, un dels murs amb què es troba l’independentisme a Mallorca és que falta convèncer?
—Sí, el que hem tengut durant els darrers cinquanta o seixanta anys és bastant immigració de la península. La meva família, per exemple, és d’Extremadura, i el que hem de fer és que tothom nouvingut tengui clar que aquesta illa és una illa d’acollida i que tothom s’hi ha de sentir bé. Tot i que no hi tenguin l’arrelament generacional, se l’han de sentir com a pròpia. I si realment se senten mallorquins, han de tenir clar que la via útil i de futur és que Mallorca sigui un territori independent.

—També heu decidit de no formar part de coalicions amb Sumar. Què ha canviat en un any? Donàveu suport a la coalició de Sumar amb Més per Mallorca al congrés espanyol, amb Vicenç Vidal de cap de llista.
—Nosaltres no som un partit, però l’acord de col·laboració que tenim amb Més per Mallorca ens permet de tenir llocs a les llistes. Hi vam incloure que no participaríem en unes llistes supramunicipals on s’hagués d’anar en coalició amb partits que tenguessin el seu àmbit d’actuació en tot el territori espanyol. Ara hem aconseguit el primer diputat, que és una fita importantíssima i en aquell moment sí que vèiem que anar amb Sumar era una passa valenta. Però el que hem vist fins ara no és que Més per Mallorca tengui una veu representativa en aquell espai tan pluriideològic. L’objectiu ha de ser que si nosaltres o Més per Mallorca vol anar en coalició amb uns altres partits, sigui amb partits de territoris que tenguin la mateixa situació, com ERC, el BNG o Bildu.

—Hi ha tingut res a veure el cas Errejón?
—És un cas que no podrem evitar en cap dels espais polítics que hi hagi, sigui de dretes o d’esquerres. Del que ens hem adonat és que el masclisme i aquesta mena d’agressions ens els podem trobar on menys ho puguem pensar. Amb el tema d’Errejón, Més per Mallorca haurà de veure com ho gestiona, perquè és part de la coalició. I sortiran molts més casos, seguríssim, i ho esper per poder denunciar al màxim totes aquestes conductes. Però no ha estat pas el punt d’inflexió, ha anat molt més enllà.

—I creis que Més per Mallorca us hauria de prendre d’exemple i redefinir-se cap a l’independentisme?
—Més per Mallorca decidirà l’espai que vulgui tenir. Tampoc serem una eina de màxima pressió. Compartirem més coses o manco, però la lleialtat serà màxima. Hem de tenir en compte que hi conflueixen diferents sensibilitats, totes amb el mateix objectiu. Però crec que serà difícil definir Més per Mallorca com a independentista.

—Insistesc amb la qüestió: ara que us definiu com a independentistes, creis que encaixa que el partit que teniu de referència, que és Més per Mallorca, cerqui pactes amb partits com el socialista?
—Més per Mallorca no tindrà majoria absoluta mai de la vida, per tant, la realitat és la que és, ho hem de tenir clar. I Més també ha de tenir clara la força que tenim davant un partit socialista. El que hem de ser conscients és que, tot i negociar, hi ha certes línies vermelles que no s’han de traspassar, encara que sigui difícil per a dur endavant les negociacions. Si no s’arriba a un acord o és un mal acord, val més no participar-hi.

—Quines són les línies vermelles?
—Des de Mallorca Nova tenim clar que els objectius de lluita són el consum de territori, la saturació turística i l’accés a l’habitatge. No s’ha de retrocedir ni un mil·límetre. Aquests darrers anys ens hem trobat negociant mesures en aquestes qüestions. I poden millorar certs aspectes, però tampoc milloren en tot o no són tan valentes com realment ha defensat Més per Mallorca davant un Partit Socialista que, evidentment, és molt major i té la força que té.

—Però ha estat prou valenta, l’esquerra, quan ha governat? Per exemple, quan Més per Mallorca ha encapçalat una Conselleria de Turisme.
—Crec que s’hauria pogut ser molt més valent. Dins els espais de debat de Més per Mallorca és una cosa que s’ha anat parlant. Però, tot i tenir Turisme, tenies davant un monstre com el PSIB que farà les passes i retrocedirà fins on trobi necessari. Que el Pacte de Progrés hi havia de ser? Sense cap dubte, no n’hem de defugir i crec que cal ser part del procés. Però sí que hi ha certes ocasions que gairebé val més no formar-ne part i donar suport extern, en certes coses hi ha línies que es traspassen i no ho hem de permetre. És el que volem des de Mallorca Nova cap a Més per Mallorca: si es desvia una mica més del camí que creiem que ha de seguir, poder ser la força per a reconduir-lo.

—Una de les darreres campanyes que heu fet és denunciar que “Mallorca podria ser ca nostra…”. No ho és?
—Tu com a persona no pots triar on viure, no pots triar viure prop de la família, no pots triar on fer feina i tenir una terra com és Mallorca on et sentis a gust. Veus que el sistema de cada vegada duu a rebre més turistes i que aquesta saturació massiva l’únic que fa és expulsar-nos. De cap manera podem dir que Mallorca, en l’estat en què es troba, es pugui considerar casa nostra. Hem de fer una reflexió sobre si el sistema que tenim està enfocat més a les persones que hi viuen o per a qui ens visita.

—No tenim on viure.
—Com més va els visitants de fora tenen més pes i accés a aquestes coses que haurien de ser bàsiques i vitals per a la gent que hi vivim tot l’any. Ens visita gent que pot tenir accés a lloguers desorbitats. També és una culpa nostra com a mallorquins, perquè si no volguéssim llogar un habitatge quatre mesos per una barbaritat de doblers a un estranger, podríem llogar-lo perfectament tot l’any a una persona d’aquí a un preu assequible. Ara mateix estam a gust? No. I crec que la dreta també se n’adona perquè la situació és insostenible.

—I de la desafecció política entre els joves, què en pensau? Què cal fer?
—L’objectiu és anar sumant gent i una de les dificultats és la desafecció del jovent vers la política. Tothom que és a Mallorca Nova aposta per canvis i els canvis impliquen política, tant sí com no. El nostre objectiu és que tothom entengui que tot, tot, tot és política. Des de les rajoles que vulguin posar davant la vorera de casa teva, fins al sistema de regulació de lloguers. Si tens un problema com a jove i els analitzam un per un, tot passarà perquè hi ha unes polítiques que ho dificulten.

—Les xarxes socials també hi tenen un paper perillós. L’extrema dreta hi guanya terreny, sobretot amb molts de joves.
—És un tema alarmant. Hem de reforçar la comunicació i la presència a les xarxes, combatre això serà molt difícil. Veim que hi ha gent amb poder que, a part de ser dins la política, és dins dels mitjans i les xarxes. I els joves reben això.

—Però és moment que l’esquerra faci alguna reflexió? Ho deman perquè, a vegades, fa la sensació que ha viscut en una bombolla durant molt de temps.
—Sí, l’esquerra ha estat en una bombolla. Quan s’ha governat no s’han fet passes prou valentes perquè la gent no s’ho agafàs de certa manera. Però o te la jugues o no te la jugues. Després has de fer molta pedagogia i comunicació per fer entendre que el que fas és necessari. Perquè no fas més per no molestar i, després, veus al parlament que tens una majoria d’extrema dreta i dreta extrema que no veies venir.

—No hem parlat de llengua. Em preocupa que sembla que, darrerament, es focalitza molt el problema en la immigració i l’esclat demogràfic. Però, d’immersió lingüística, fa moltíssims anys que en parlam.
—La responsabilitat primera és nostra. Hem de fer-los entendre que la llengua és un mitjà, no només de comunicació, sinó que ens la sentim molt nostra i que, fins i tot, parlar un altre idioma ens canvia els esquemes. És entendre la vàlua cultural i d’identitat pròpia que té. Que les escoles la tenguin com a vehicular. Que no girem la llengua quan veim una persona amb trets facials d’un altre país. Si hi parlam directament en castellà, és menysprear la persona que tens davant.