Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

L’eurodiputada d’ERC Diana Riba hauria d’entrar dilluns al Parlament Europeu acompanyada d’Oriol Junqueras. Ho ha decidit la justícia europea i l’eurocambra, que ha reconegut a Junqueras tots els drets com a eurodiputat del 13 de juny ençà –incloent-hi la sessió constitutiva del parlament, el 2 de juliol, en què no va poder prendre possessió del càrrec per la decisió del Tribunal Suprem espanyol de mantenir-lo empresonat. El Suprem ha de resoldre ara d’acord amb la sentència del Tribunal de Luxemburg i malgrat els entrebancs que prova de posar la Junta Electoral espanyola ordenant-ne la inhabilitació. Riba atén la trucada de VilaWeb per a parlar de la situació de Junqueras, però també de Carles Puigdemont i Toni Comín.

Junqueras serà dilluns al Parlament Europeu?
—Sí. Creiem clarament que hi ha de ser perquè hi ha una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que ho diu i hi ha un Parlament Europeu que ho demana. Per tant, el dia 13 Junqueras ha de ser a Estrasburg.

Quin marge té el Suprem per a mantenir-lo empresonat?
—Ens trobem amb aquesta mena de preguntes perquè fa dos anys que hi ha una repressió absoluta que ens fa dubtar si la justícia espanyola fa més política que no justícia. Si fem cada pas judicial com s’ha de fer, l’única cosa que pot fer el Tribunal Suprem és deixar lliure Oriol Junqueras perquè té immunitat i és eurodiputat. L’únic organisme que pot prendre-li aquesta condició és el Parlament Europeu. Hauríem de mirar enrere per a veure com hem arribat fins aquí. El Suprem, quan va fer les preguntes al TJUE, havia d’aturar tot el procés judicial. No va fer-ho i va continuar endavant, i ara ens trobem que han jutjat una persona que no podien jutjar perquè tenia immunitat. Per tant, la via judicial correcta seria deixar-lo en llibertat i anul·lar la sentència. Si el Suprem no ho fa, posarà l’estat espanyol fora del marc europeu, judicialment parlant. Si no l’allibera, s’aplicarà una sentència que és fora dels marcs de la justícia europea.

El Suprem exhaureix el temps, fins l’últim dia.
—Aquesta és una de les conclusions que podem treure d’aquesta espera de la resposta a la sentència del TJUE. El 19 de desembre el Suprem ja s’hauria pogut manifestar. En lloc de fer-ho, va preguntar a les parts què en pensaven, cosa que no era necessària i que no aportava res, perquè amb una sentència tan clara no cal demanar l’opinió de les parts. Per tant, han volgut guanyar temps. Però crec que ara el temps se’ls ha girat en contra.

Quines conseqüències polítiques pot tenir a la UE que el Suprem privi Junqueras d’exercir els seus drets, reconeguts per les institucions europees, i no l’alliberi?
—Com tot això que ha passat aquests dos últims anys, hi ha un xoc polític perquè ningú no s’espera que tot un Tribunal Suprem d’un estat membre de la Unió Europea no faci cas d’una sentència del TJUE. D’una altra banda, s’hauran de fer passos dins el Parlament Europeu perquè el parlament i el seu president han de defensar la institució si un estat membre la vulnera. Per tant, si el dia 13 Junqueras no hi és, hem de veure quins passos es fan per garantir que el parlament tingui el reconeixement de l’estat espanyol. S’hauran d’obrir noves fases, del Parlament Europeu cap al Suprem espanyol directament.

Quines opcions hi ha damunt la taula?
—Hem de veure quines portes ens obre cada pas. Encara no ho hem estudiat a fons perquè esperem no arribar-hi. Però el primer pas seria que el Parlament Europeu reclamés per escrit al Suprem la presència d’Oriol Junqueras. Si l’estat espanyol se situa judicialment fora dels criteris europeus, haurem d’explorar unes altres vies com s’han explorat en uns altres estats membres quan un estat no ha fet cas de les sentències europees.

Parlem de l’aplicació de l’article 7 perquè la UE suspengui i sancioni Espanya?
—L’article 7, o bé demanar que s’intervingui judicialment un estat. Ho haurem de veure, però esperem no haver d’arribar aquí. El Suprem sempre ha tingut l’oportunitat de posar les coses al seu lloc, i ara en té una altra. Poden reconèixer l’error.

La JEC vol evitar que Junqueras sigui eurodiputat. Diumenge vau enviar una carta als eurodiputats perquè no restin callats en aquesta violació dels seus drets. N’heu rebut resposta?
—Fa set mesos que sóc al Parlament Europeu i he vist que és molt necessari per als eurodiputats que hi hagi resolucions judicials que expliquin què ens passa. Posar gent d’un altre estat en una de les dues bandes és complicat, però la sentència a favor de Junqueras i el fet que encara no l’hagin deixat anar al Parlament Europeu van obrint els ulls a tot això que dèiem: que judicialment estem en una situació molt complicada des del primer dia que ens van citar a l’Audiència espanyola. Hem anat explicant les vulneracions de drets, les presons preventives… i ara ha arribat la sentència del TJUE. Resten a l’expectativa, però molt esverats per la situació.

La defensa ha demanat mesures cautelaríssimes a la sala tercera del Suprem, que s’han de resoldre durant les hores vinents.
—Vam presentar-les ahir i tenien quaranta-vuit hores. El Suprem pot congelar la decisió de la JEC perquè és absolutament irregular. Ha de passar aviat.

El president de l’eurocambra, David Sassoli, va instar Espanya a acatar la sentència de Luxemburg. La sensació és que el seu tarannà és molt diferent del de Tajani.
—Les realitats són molt diferents. Tajani no va trobar-se amb una sentència del TJUE que implicava el Parlament Europeu quan ell n’era el president, però Sassoli sí. Les formes evidentment són molt diferents, però quan el tribunal emet aquesta sentència i et diu que com a president del Parlament Europeu tens el deure de defensar la immunitat d’un eurodiputat, cosa que no s’ha fet fins que no hi ha hagut la sentència del TJUE, has de canviar d’actitud. No tan sols l’actitud formal, sinó que has d’emprendre tràmits jurídics i administratius seriosos per a defensar la immunitat de Junqueras. Sassoli fa allò que li demana el TJUE, no la seva ideologia política.

Els eurodiputats espanyols han reaccionat amb fúria a la decisió de les institucions europees. Fins i tot van pressionar Sassoli a crits. I ara amb la decisió de la JEC també li demanen que exclogui Junqueras.
—El PP i el PSOE aquests últims dos anys sempre han defensat la seva posició en el procés. Però en aquest cas s’equivoquen moltíssim intentant que el Parlament Europeu es posi en contra del TJUE. És evident que el Parlament Europeu sempre farà cas del TJUE. Sabem que en aquests moments estudien les resolucions de la Junta Electoral espanyola, que és un organisme administratiu. Però la JEC no és competent per a retirar-li la condició d’eurodiputat, això solament ho pot fer el Parlament Europeu.

El Parlament Europeu ha fet cas omís de la JEC.
—Més que anar contra la JEC, acata la sentència del TJUE. El Parlament Europeu no tria a qui fa cas, sinó que obeeix a l’òrgan judicial superior, la màxima autoritat judicial europea. Un organisme administratiu com la JEC té unes altres funcions. No pot dir si un eurodiputat ho és o no. La sentència del TJUE és molt clara i definitiva.

Ahir el grup Verds-ALE va elegir Junqueras vice-president primer.
—El president del grup ALE, Alyn Smith, no tornarà al Parlament Europeu i ha deixat de ser eurodiputat perquè és diputat al parlament britànic. Havíem de decidir un nou president, i com a grup vam decidir que ho fos Oriol Junqueras, per la situació que vivim. El president d’ALE és automàticament vice-president del grup Verd-ALE. Tothom hi ha estat d’acord.

Fins fa poc, el grup dels Verds-ALE no havia admès Puigdemont i Comín. Ara se n’estudia l’admissió…
—Ells van demanar-ho per carta fa uns mesos. Alyn Smith va respondre’ls en dues direccions. Una, que el grup ALE continuaria lluitant perquè fossin declarats eurodiputats. I dues, que quan arribés el moment, se n’estudiaria l’entrada al grup. Abans de Nadal, al grup ALE vam decidir que entressin i ser refugi de la repressió que es viu a Catalunya. Cal tenir en compte que el grup ALE és dins els Verds, i ara la seva incorporació és en procés de discussió.

Per tant, dilluns Puigdemont i Comín encara no formaran part dels Verds-ALE.
—Encara no, l’ALE en parla amb els Verds. El grup dels Verds és més gran i amb una complexitat de partit més àmplia.

Hi ha resistències?
—Ho veurem aquestes setmanes vinents. Però també hem de mirar la complexitat d’això perquè al Parlament Europeu els grups parlamentaris es formen per famílies polítiques. Haurem de veure i valorar si JxCat encaixa en el grup Verd-ALE i com ho veuen ells. A l’ALE ho veiem claríssim.

Veieu opcions que no reïxin els suplicatoris, si els demanen?
—El suplicatori és un tràmit freqüent al Parlament Europeu. Hi haurem de lluitar, com hem lluitat aquests dos anys. Ho farem en el moment que toqui i de la manera que toqui. Tenim un argument molt fort a favor de Junqueras, Puigdemont i Comín, perquè ja es veu que a Espanya hi ha judicis injustos, sentències desmesurades contra una qüestió política i que aquests tres eurodiputats quan es posen en mans de la justícia espanyola acaben empresonats. També veiem com la justícia espanyola reacciona contra la sentència del TJUE sobre Junqueras. Tot això ho continuarem explicant, però hi ha 751 eurodiputats i tenim feina. El fet interessant del suplicatori és que l’eurodiputat ha d’explicar el cas a la comissió jurídica. I és un procés llarg, dura entre sis mesos i un any. Tenim dies per a explorar i explicar tots els fets.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.