Fenòmens atmosfèrics com ara la gota freda són cada vegada més habituals al nostre país. Aquesta setmana les comarques del Montsià, el Baix Ebre i el Baix Maestrat n’han tingut un nou episodi, que ha causat greus inundacions. Quin paper hi té el canvi climàtic, en tot plegat? Què es pot fer per minimitzar les conseqüències d’aquests fenòmens? En parlem amb Carles Ibáñez, director científic del Centre en Resiliència Climàtica (CRC) i director de la línia de canvi climàtic del centre tecnològic EURECAT.

És cert que la pluja tan forta que va caure dimecres al Baix Maestrat, al Baix Ebre i al Montsià és causada pel canvi climàtic?
—En realitat no ho podem saber del cert. Sabem que són influïdes pel canvi climàtic, però això no vol dir que no hagi pogut haver-hi situacions semblants sense la seva existència. Ara, és clar que el canvi climàtic n’ha fet canviar els patrons, la freqüència o la intensitat. Això passa arreu. Però no té gaire sentit analitzar-ho com un esdeveniment individual, sinó que ho hauríem de fer d’una manera més estadística i global.

El canvi climàtic sí que és responsable que aquesta mena de fenòmens siguin cada vegada més freqüents?
—Sí, tot i que en alguns llocs i fenòmens podria passar a l’inrevés, que cada vegada minvessin. En aquest cas, aquí a la Mediterrània sembla que pot augmentar-ne la freqüència.

En aquesta zona ja s’hi havien viscut fenòmens similars aquests últims anys. Hi ha zones del territori on són més freqüents?
—La gota freda, que ara en diuen DANA, acostuma a passar més al País Valencià i al sud de Catalunya. No és exclusiu d’aquests llocs, però sí que hi passa més sovint. I també acostuma a afectar més l’entorn de la costa. Cal ser conscient que això que ha passat aquests dies és similar al que hem viscut algunes altres vegades, però ara ha passat a final de l’estiu. Normalment, les gotes fredes arriben a la tardor. Són típiques de final de setembre o octubre.

I com és que hi ha àrees més afectades? Hi ha cap explicació?
—Sí, possiblement perquè és on hi ha més contrast de masses d’aire càlides i humides que poden ser a prop de la Mediterrània, amb aquestes masses d’aire més fredes que es despengen de més amunt. Quan això arriba a aquesta zona de la costa, que és on hi ha més contrast de temperatura i humitat, s’acaben originant aquestes pluges tan intenses i tan difícils de preveure.

Per tant, són comarques que acabaran essent més afectades pel canvi climàtic?
—En general, la costa mediterrània és un dels llocs crítics pel canvi climàtic. El rècord de pluja de precipitació és al nord d’Alacant. A la zona de Dénia, s’hi van arribar a arreplegar més de mil litres per metre quadrat en dos dies. Són zones molt vulnerables, que viuen tant augment de temperatura, canvis en el comportament de la pluja, més onades de calor i la pujada del nivell de la mar. La DANA és més típica d’aquesta àrea. Però cada zona de la mediterrània té algun fenomen extrem que acostuma a tenir la influència del canvi climàtic.

Al Centre en Resiliència Climàtica de Catalunya treballeu per trobar solucions al canvi climàtic i a tots aquests fenòmens associats. Quines serien?
—Calen solucions d’adaptació, perquè són situacions que ja tenim i que es van agreujant. Parlem sobretot de les onades de calor i la pujada de nivell del mar, dos efectes molt evidents i potents que ja tenim a casa nostra. Quant a la costa, que és un dels punts destacats, es tracta de repensar-la. Cal canviar les infrastructures i la gestió de la costa, s’ha de donar més espai a les platges i als sistemes naturals perquè es puguin defensar més bé contra els temporals, cada vegada més freqüents. Això en part implica revertir o canviar les infrastructures actuals. Cal que les fem menys vulnerables. Per exemple, els passejos marítims són una infrastructura clara que rep danys molt sovint i, per tant, cal reconsiderar-ne el disseny i l’emplaçament. Cal recuperar espais naturals que poden donar més protecció de la costa. Hem d’aprendre a no fiar-nos tant de les infrastructures més rígides que s’han utilitzat fins ara.

Per tant, caldria repensar aquestes poblacions?
—Sí, parlem de repensar la costa, però s’ha de replantejar i evitar la construcció en llocs vulnerables. Això també s’hauria d’aplicar a rieres, rius o barrancs. En definitiva, la qüestió és aquesta. No ho podem atribuir tot al canvi climàtic: també hi ha hagut una mala gestió urbanística. És clar, com que el canvi climàtic el produïm entre tots, ningú no se’n fa responsable. Però hi ha una part que hem modificat nosaltres. Hem urbanitzat en entorns on abans baixaven rieres o rius, hem fet que l’aigua canviï els camins naturals o que vagi més de pressa. Tot plegat també cal repensar-ho. Sense el canvi climàtic, també veuríem inundacions com les d’aquests dies per la mala planificació urbanística

L’administració hi fa prou? Ara donarà ajuts per als danys de la pluja d’aquests dies, però no hauria valgut més reaccionar abans?
—Aquest és el canvi del paradigma que molts experts i ciutadans demanen. Amb l’acceleració dels fenòmens del canvi climàtic hem de canviar la manera de gestionar. Hem de ser més proactius. Hem de començar a planificar canvis a llarg termini, perquè si triguem gaire ho farem tard i malament. Els impactes i els costos econòmics, en salut i vides, seran molt més grans. Cal planificar bé aquest replantejament d’infrastructures a la costa. Això no ho pots executar d’avui per demà, necessites vint anys o trenta per a canviar la fesomia de la costa perquè s’adeqüi a la realitat actual. Necessitem que es comenci a invertir en diners públics, i que es comenci a canviar la normativa perquè no es facin més infrastructures en aquests espais. Hem de dissenyar la costa del futur. Aquesta tasca, com a país, és prioritària. I ara parlo de la costa, però podríem parlar de més territoris amenaçats, com ara el delta de l’Ebre.

Què voleu dir?
—El delta de l’Ebre és un cas més urgent. És un sistema encara més vulnerable als temporals. Hi veiem un avançament d’allò que podem tenir d’aquí a uns quants anys a la costa.

Hi té un paper clau l’administració, però la població hi pot fer alguna cosa?
—Sobretot depèn de l’administració pel que fa a la normativa i la possibilitat de capgirar situacions de risc que, malauradament, s’han generat en el passat. Però tots hem de ser-ne més conscients. Per exemple, quan adquirim un habitatge ens hauríem de fixar que no fos en un lloc perillós. Potser un lloc només és perillós cada cinquanta anys, però pot passar. Per tant, és important. I si no ho veiem, individualment, ho podem demanar i documentar-nos. I en l’àmbit de les infrastructures, igualment, no ens hem d’arriscar a travessar en llocs que són perillosos, o anar a la línia de costa quan hi ha un temporal. Hi ha una part de responsabilitat individual, de ser conscients que els entorns urbans no sempre són dissenyats amb garanties, perquè aquests fenòmens climàtics no generin problemes. Cal que ens siguem conscients.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.