Bonaventura Clotet

El doctor Bonaventura Clotet (Barcelona, 1957) és una eminència mundial en la lluita contra la sida, però la pandèmia del coronavirus 2019 ha obligat a canviar les prioritats d’IrsiCaixa, l’institut de recerca que dirigeix des de 1995. En aquest sentit, la institució s’ha aliat amb l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i el Barcelona Supercomputing Center (BSC) per formar un consorci que, amb el suport de la farmacèutica Grífols, es dedica a la investigació de fàrmacs, anticossos i un vaccí contra el nou coronavirus.

Parlem amb Clotet sobre la situació de la pandèmia i el pla de desconfinament que vol aplicar el govern de Pedro Sánchez. Però, sobretot, dels efectes que poden tenir medicaments com la hidroxicloroquina i el remdesivir en els tractaments contra el coronavirus. En aquest sentit, ens avança que d’aquí a dues setmanes, possiblement, es faran públics els resultats de l’assaig clínic del doctor Oriol Mitjà.

Per últim, també ens explica la importància de finançar la recerca i de campanyes com ‘Jo em corono‘ per a accelerar totes les investigacions, entre les quals el vaccí, que aquest mes de maig ja es començarà a provar amb animals.

Dimecres, el Departament de Salut va informar de la xifra més elevada de contagis per la Covid-19. Temeu un rebrot en ple desplegament del pla del govern espanyol de desconfinament?
—El risc és claríssim. Jo penso que el confinament s’hauria d’haver allargat una setmana més. Pel que fa al pla de desconfinament, crec que no s’hauria d’haver generalitzat i que calia comptar amb l’expertesa de cada una de les comunitats autònomes. Les xifres de contagis i les situacions són diferents. Calen polítiques personalitzades i no pas homogènies. Francament, penso que ens hem precipitat amb el desconfinament. L’impacte real el veurem d’aquí a tres setmanes, però ja anem veient que en països on s’han començat a aixecar les restriccions, com ara Alemanya, hi ha hagut un repunt d’infeccions. Anticipo un rebrot, però tant de bo m’equivoqui.

Us preocupa res dels estudis actuals sobre el nou coronavirus?
—Jo sóc un defensor que cal actuar precoçment. Per mi, és un error que tots els estudis se centrin únicament en les etapes on la malaltia ja està molt evolucionada, és a dir, quan el pacient presenta una pneumònia bilateral i un destret respiratoris molt importants. És evident que cal coneixement per a tractar aquests casos, però hem d’evitar d’arribar a aquests estadis si volem reduir el risc de mortalitat. Ens falten estudis sobre com es comporten alguns fàrmacs en la fase inicial de la infecció, fins i tot com a profilaxis, per saber si controlen la replicació del virus i, per tant, aturen la progressió de la malaltia. In vitro, hem observat resultats molt potents de la hidroxicloroquina i el remdesivir. Us puc posar un exemple sobre aquest fàrmac?

Digueu.
—El doctor Roger Paredes, de l’Hospital Germans Trias i Pujol, ha coordinat a l’estat espanyol un estudi internacional de l’Institut Nacional de Salut dels Estats Units (INH) sobre l’efectivitat del remdesivir en més d’un miler de pacients ingressats. Segons els resultats preliminars, el medicament escurça l’estada a l’hospital de 15 dies a 11 dies, és a dir, un 31%. Com he dit, és una anàlisi molt preliminar, però dóna valor al fàrmac. M’encantaria que aquest estudi es fes a gent amb una PCR positiva i que tot just desenvolupa la infecció. És en aquest moment que s’han de donar els antivírics per poder controlar o evitar la replicació.

Què me’n dieu de la hidroxicloroquina?
—És un fàrmac molt segur que es fa servir per tractar l’artritis reumatoide, el lupus i per prevenir la malària. Ara mateix l’assagem en persones per veure si és eficaç com a profilaxi o en els estadis inicials de la infecció. In vitro, hem observat que bloca el receptor ACE2, que és la porta d’entrada que el virus fa servir per infectar la cèl·lula. Segons els resultats dels estudis, podrem concloure si tenim una eina, o no, per a assegurar la protecció a les residències geriàtriques o entre el personal sanitari, en futurs rebrots de l’epidèmia.

Què passa amb l’assaig d’Oriol Mitjà, que encara no ha donat resultats?
—L’estudi és molt complex i encara està en marxa. El reclutament dels pacients ha tardat més que no es preveia i això endarrereix l’anàlisi. Encara s’ha d’acabar de fer el seguiment de catorze dies en alguns participants. Això ho porta directament el doctor Oriol Mitjà, però fins d’aquí a dues setmanes no en tindrem els resultats. De totes maneres, l’estudi va bé i és segur. La logística també ha estat difícil. Parlem d’un estudi de 3.000 persones, el triple que l’estudi internacional sobre el remdesivir. Això vol dir un munt de mostres recollides, proves PCR, etc. Per sort, comptem amb el suport d’Open Arms i el Departament de Salut. S’han endarrerit els resultats, però de moment tot va bé.

Sigui com sigui, el medicament ja es va subministrant. Aquesta setmana, el ministre de Salut andorrà ha assegurat que tenia efectes positius en la fase inicial de la infecció.
—És possible. Però jo encara no us en puc donar una opinió concreta, perquè ens falta acabar de completar l’anàlisi. Sí que puc dir que nosaltres hem aïllat al laboratori el virus que circula a Catalunya i en cultius cel·lulars l’enfrontem a fàrmacs per veure si inhibeixen l’activitat citotòxica, i per tant, la destrucció de la cèl·lula. Com ha passat als EUA i a la Xina, hem demostrat que in vitro la hidroxicloroquina i el remdesivir són molt eficaços per a evitar la infecció. Ara bé, que un fàrmac sigui molt eficaç in vitro no garanteix res. Cal escollir la fase idònia en què se subministra a humans; si no, pot ser completament inútil. Us en poso un exemple.

Endavant.
—El truvada és un fàrmac compost per emtricitabina i tenofovir que, si s’administra cada dia en una píndola, et protegeix en un 90% de la infecció del virus de la sida. Ara bé, si tu estàs infectat i et prens el truvada, no et fa res, no et controla la infecció. Cada medicament té una fase idònia d’aplicació. Fins que no tinguem els resultats dels estudis, no podem concloure res sobre la hidroxicloroquina. Tot i que, ara per ara, per mi té una lògica acceptable que pot funcionar com a PPrE, és a dir, com a profilaxi preexposició. Ara bé, si els estudis ho descarten, haurem de trobar un altre fàrmac que ens permeti de blocar el receptor ACE2, perquè tenim molt clar que aquest receptor és la porta d’entrada del virus.

S’ha descartat l’ús de antiretrovirals contra el coronavirus actual?
—Nosaltres, in vitro, no hem trobat que funcionin a una escala que tingui aplicació clínica. Els inhibidors de la proteasa del virus de la sida es van aplicar en un inici, sobretot el ritonavir i el lopinavir. Aquest últim, in vitro, s’ha demostrat que té una eficàcia molt escassa i no s’ha traslladat in vivo. El darunavir, que n’és un altre, tampoc no té cap utilitat. Ara anem provant altres inhibidors de proteasa i altres fàrmacs.

Què més me’n podeu dir de l’estudi sobre el remdesivir?
—És el primer estudi que demostra l’efectivitat d’un fàrmac en la pandèmia de la Covid-19. És un estudi aletoritzat, que és un doble cec, i que compta amb 1.063 pacients. En una anàlisi preliminar, per veure si calia continuar l’estudi, el comitè de seguretat ha observat que el fàrmac escurça la durada dels ingressos un 31% i que redueix la mortalitat de l’11,6% al 8%, tot i que això últim no és estadísticament significatiu. És un avenç important. Ara falta polir les dades perquè els pacients que han rebut el remdesivir presentaven un quadre avançat i s’ha de veure si han rebut altres substàncies inhibidores de les citocines, dosis altes de corticoides o qualsevol altre medicament que hagi pogut donar un valor afegit a l’eficàcia que s’atorga al remdesivir. Però reitero que és un avenç important i que el fàrmac ens demana a crits que el provem en fases inicials de la infecció.

Aquesta setmana, The Lancet ha publicat un estudi xinès que indica que el remdesivir no demostra efectes concrets.
—Crec que és un estudi amb certes limitacions. Veurem quins són els resultats finals de l’estudi de l’Institut Nacional de Salut nord-americà i si detecta possibles efectes adversos del fàrmac.

Us reconec el meu analfabetisme en medicina, però en el cas del remdesivir em neguiteja el preu.
—La qüestió econòmica depèn de la farmacèutica, en aquest cas, Gilead. No sé si la producció del remdesivir és gaire costosa. Però és clar que, si se’n demostra la utilitat en fases inicials per a evitar la progressió de la Covid-19, haurem trobat una bona eina per a lluitar contra la crisi mundial, que té ara mateix un cost econòmic molt més elevat que un eventual tractament en massa amb remdesivir. Dit això, no és la solució final. Caldrà buscar fàrmacs que no siguin d’administració endovenosa i que no tinguin un cost elevat.

Us preocupa que es doni massa importància a resultats preliminars i que es publiquin informacions esbiaixades, com ara que fumar va bé contra el virus?
—És evident que hi ha urgència per a obtenir resultats, perquè es mor molta gent. Però la part bona de la crisi del coronavirus és que ha activat tota la comunitat científica i es genera i comparteix molt de coneixement. Nosaltres mateixos publiquem cada dia informació dels estudis i proves que fem. En la situació actual, no podem esperar a les dinàmiques de publicació de les revistes. Ara mateix, és preferible tenir molt material per llegir, analitzar i criticar. Si et dediques a la recerca, crec que és fàcil esbrinar si el que et presenten té poca base científica.

Com avança l’estudi per a crear un vaccí pancoronavirus?
—Dins el consorci, treballem per crear una vacuna que protegeixi d’aquest coronavirus, però també dels coronavirus futurs que puguin aparèixer. Per això estudiem la regió d’unió de la proteïna Spike del coronavirus amb el receptor cel·lular. La zona que combina és diferent entre el SARS-Cov i el SARS-Cov-2. En aquest sentit, el supercomputador ens fa recreacions tridimensionals i ens ajuda a especular en quines zones hauríem de posar una vacuna perquè estimuli la producció d’anticossos que bloquegin aquestes portes d’entrada. Però no dissenyem únicament una vacuna que desperti la immunitat humoral, sinó que també treballem en una d’immunitat cel·lular, és a dir, que faciliti la producció de cèl·lules citotòxiques, limfòcits CD8, que destrueixin les cèl·lules infectades.

Teniu alguna previsió de quan la podeu provar en humans?
—És difícil de dir. Ara al maig començarem les proves en animals i haurem de veure quin dels diversos models en desenvolupament dóna el millor resultat en immunització. Arribats a aquest punt, haurem de veure quin és el vehicle més ràpid de desenvolupar per a administrar la vacuna. Si són plataformes que no s’han assajat prèviament en humans, abans caldrà fer estudis que demostrin que és segura i no comporta toxicitat. Ara mateix no us puc dir quan farem assaigs amb persones perquè hi ha molts condicionants. A més, hem de comprovar que la resposta que estimulem és realment protectora, perquè en algunes infeccions com ara el Dengue, que no és un coronavirus, o la MERS, hi ha anticossos que actuen com a facilitadors i no pas com a defensa.

Quin cost pot tenir completar un projecte com aquest?
—Un projecte té un cost mínim de quinze milions. Cal que s’entengui la importància del finançament i de les campanyes de micromecenatge com ‘Jo em corono’, que ha recaptat més de dos milions. Per sort, també tenim el suport de Grífols, però encara ens falta molt per a arribar als quinze milions. Tenir més diners significa avançar molt més de pressa en la investigació, perquè ens permet de fer moltes coses en paral·lel.

Vam desaprofitar les oportunitats de la SARS i la MERS per a lluitar contra altres coronavirus, com l’actual?
—Podem dir que no vam aprendre la lliçó. Els de la SARS i la MERS són uns coronavirus menys contagiosos i que es van disseminar menys. I tot i que tenien una mortalitat elevada, com que es van poder contenir, no se’ls va prestar prou atenció. Crec que un error molt clar en la nostra estratègia per a fer front a aquestes epidèmies és la poca importància que donem a la salut animal, que és un eix fonamental de la salut global. Ens falten normes més estrictes que evitin l’amuntegament d’animals en granges, que són focus d’infecció, però també hem d’estudiar millor els virus que circulen entre els animals i desenvolupar possibles vacunes. El coronavirus no ens ho pot dir més clar, hem tingut epidèmies el 2002, el 2012 i ara. Cal destinar més diners a la recerca al concepte una sola salut, que engloba la salut humana, l’animal i l’ambiental. No hi ha cap altra via.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.