Manquen dos dies perquè comenci el Correllengua Agermanat, una iniciativa molt ambiciosa que vol superar les fronteres administratives dels Països Catalans per a reivindicar la llengua. La flama anirà de Prada a l’Alguer i passarà pel Principat, el País Valencià i les Illes.

Anna Rosselló, portaveu de la iniciativa a Catalunya, destaca que el Correllengua Agermanat també vol tornar a il·lusionar i reconnectar el teixit associatiu dels Països Catalans amb una mobilització transversal, intergeneracional i descentralitzada.

—Ho teniu tot preparat?
—És el compte enrere i, efectivament, ja és tot a punt: ens queden quatre detalls, però ho tenim tot en marxa.

—L’esperit del Correllengua Agermanat serà el mateix que el del 1995?
—És un seguiment del Correllengua mallorquí que ara s’exporta d’alguna manera al conjunt dels Països Catalans. Tot i això, té un esperit que va una mica més enllà, perquè per primera vegada proposem un Correllengua Agermanat, que recorrerà tots els territoris de parla catalana i, per tant, també hi incloem la idea de l’agermanament entre els pobles.

—També hi ha un missatge de reivindicació de la perifèria, que no tot és Barcelona.
—Sí, però és que l’acció no neix de Barcelona. El Correllengua neix als noranta a Mallorca i va ser l’entitat Joves de Mallorca per la Llengua qui després del Correllengua a les Illes, que va ser un autèntic èxit l’any 2024, es va posar en contacte amb la resta dels territoris. Potser estem acostumats a uns altres formats d’accions que es pensen a les seus de Barcelona, però en aquest cas no ha estat així.

—Com bé dieu, la iniciativa ha estat impulsada per joves. Això xoca amb el discurs que diu que hi ha desmobilització.
—És veritat que moltes vegades hi ha aquest discurs alarmista sobre el jovent. Però és que el Correllengua Agermanat ha estat, parlant amb la gent jove i de qualsevol edat, una iniciativa molt il·lusionant arreu del país. La gent jove hi és, fem coses i lluitem per tot allò que creiem. I, a més, amb il·lusió i moltes ganes.

—Al Correllengua Agermanat hi ha molt de jovent, però interpel·leu tots els segments de la societat.
—I tant! És una iniciativa que impulsem els joves, però és intergeneracional. Nosaltres hem pensat activitats perquè hi puguin participar dels més petits als més grans. Absolutament tothom és convidat a córrer. Tenim els actes d’arribada de la flama als municipis, on aquelles persones que no poden córrer hi poden tenir un paper actiu: assistint-hi, ajudant a muntar-los… Al final, volem que absolutament tothom tingui un moment per a sortir al carrer o al seu poble, o anar al municipi més pròxim i participar en aquesta gran festa de la llengua.

—A tall d’exemple, quines activitats heu organitzat?
—Tenim uns quants tipus d’activitats, perquè una cosa molt xula del Correllengua és que, com que passem per tants pobles, podem aprendre de la idiosincràsia de cada un d’aquests pobles i ciutats. En el cas de Barcelona, tenim un acte molt gran i ambiciós, una vegada la flama arribi a la plaça Comercial: s’hi llegirà el manifest, que això és igual a tots els municipis, i després hi haurà un discurs dels portaveus i a continuació tots els músics que han fet la cançó “Amb el cor” la interpretaran, i al final hi haurà un concert d’Auxili. En uns altres municipis també hi ha concerts i ballades. A la plaça Comercial, abans no hi arribi la flama, també hi haurà activitats culturals i del folklore: sardanes, muixerangues, castells, etc. I això es va repetint de diferents maneres als municipis: a Tarragona hi ha castells, a Girona hi ha una sessió de freestyle... És molt divers, cada municipi s’hi ha adaptat a la seva manera i amb el seu teixit social i cultural.

—Ara que parleu de manifest, quin és el missatge clau que es vol enviar?
—Teníem molt clar que volíem parlar a grans trets de normalització de la llengua, dels usos lingüístics, defensar la unitat lingüística de la llengua catalana arreu dels Països Catalans, i també aquest agermanament entre els pobles.

—Com us ho heu fet, que grans institucions com ara el Barça s’hi hagin adherit?
—Perquè la idea era bona. Crec fermament que quan se t’acosta algú que creu molt en alguna cosa i que, a més, aporta una proposta bona, és molt difícil de dir-li que no. Hem convençut amb l’esperança.

—Heu tingut suport d’institucions públiques?
—Sí, però és desigual segons cada territori. Al Principat sí que hem tingut suport econòmic i en facilitació de tràmits. En el cas del País Valencià, hem rebut el contrari de suport, que són impediments. A tot arreu, els tràmits i la gestió burocràtica ens els han acceptats. Per tant, parlem d’una activitat perfectament legal. Però, és clar, no sempre hi ha ajuts econòmics. Al Principat tenim suport econòmic de les diputacions, de l’Ajuntament de Barcelona i d’alguns municipis més en actes locals i de la Generalitat. Tot i això, no hem rebut tampoc un pressupost que ajudi a cobrir-ho absolutament tot. Tirem molt de l’ajuda de la gent, dels donatius i de la venda de samarretes, que finança gairebé el 70% de tot plegat.

—I a les Illes, on el PP i Vox també fan pinça?
—El cas de les Illes Balears és una mica diferent perquè és una iniciativa que hi té trajectòria, sobretot a Mallorca. Si no m’equivoco, en temes pressupostaris no ens han donat diners, però alguns ajuntaments sí. El suport ha estat més local.

—En què s’ha de traduir el Correllengua Agermanat?
—És una activitat que tornarà a il·lusionar, que ha tornat a reorganitzar també molts pobles on el teixit associatiu i militant havia quedat bastant desdibuixat i desanimat, mancat d’esperança. El fet d’haver tornat a reunir tota aquesta gent ja és una victòria, que tota aquesta gent es torni a reunir setmanalment o bisetmanalment, per la llengua en aquest cas. La nostra proposta és que aquest Correllengua surti molt bé i, després, ja ho veurem. Pensem que és una gran acció que no sols és defensiva, sinó que també surt a guanyar.

—Parlàveu de manca d’esperança. A què l’atribuïu?
—Al Principat, el postprocés ha afectat moltíssim. Jo, com a coordinadora d’un dels trams, quan parlava amb els responsables dels municipis deien que feia temps que no es trobaven tots i que això era una molt bona idea. Per tant, ho intentarem, ens hi ficarem. Potser sí que faltava una iniciativa que realment tornés a aplegar la gent, i això ja il·lusiona tothom i sortim a guanyar.

—El Correllengua Agermanat també el concebeu com una interpel·lació directa als governs?
—Volem interpel·lar tothom. Volem que surti al carrer la gent, els veïns i les veïnes dels pobles i les ciutats.

—En quin moment es podrà qualificar d’èxit?
—Hi ha hagut molts moments que ja hem considerat que havia estat un èxit. Un dels primers objectius era revifar aquesta xarxa que sabíem que existia al territori, però que era una mica apagada i inactiva. En el moment que ja hem aconseguit això, ja hi ha un èxit. Quan aconseguim que grans institucions com el Barça, però també la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, s’hi sumin, també hi ha un altre gran èxit. Trobem grans compromisos de grans entitats per la llengua. I si el dia 5 de maig hem aconseguit –per les inscripcions, sembla que sí– de travessar tots els Països Catalans, amb gent corrent i amb bicicleta, considerarem que el Correllengua Agermanat haurà estat un èxit.

—Quanta gent hi participarà?
—Ara mateix hi ha cinc mil inscrits. Són inscrits als trams de carretera, però després, a dins de les ciutats, la xifra es multiplicarà exponencialment. Ara mateix, no sabem fer una estimació de persones.

—Hi ha algun boig que farà tots els trams del Correllengua Agermanat?
—Hem fet un munt d’actes de presentació i els llançava la proposta: que si algú volia fer un rècord Guinness, que ens ho proposés, que nosaltres parlaríem amb els irlandesos i miraríem com podia aparèixer al Llibre dels Rècords. De moment, no ha sortit ningú. La idea és que hi corri el màxim nombre de gent possible, amb relleus constants: no fa falta ser gaire esportista per a participar-hi. Al final, són trams curts, es va fresc de l’un a l’altre.

—Són més de mil cinc-cents quilòmetres i passeu per molts indrets. Al darrere, hi deu haver hagut una feina quirúrgica.
—Hi ha molta feina al darrere. D’una banda, tota la de relacions públiques. També fem la broma que si algú ens vol donar uns crèdits en diplomàcia, hem posat d’acord institucions i entitats de parers molt diferents. Hem posat d’acord pobles que tenen baralles històriques entre si i es passaran la flama com germans que són. Després hi ha tota una part de logística i burocràcia que també és molt important i, al final, tot això s’ha pogut fer perquè tenim moltíssims voluntaris al darrere. En els trams, on comença la flama i on dorm cada dia, hi ha un responsable a cada municipi. I la gent sobre el terreny que organitza els actes, cerca els corredors, ven samarretes… Acumulen una quantitat de trucades al dia, d’àudios i missatges! Hi ha gent que s’ha centrat més en la part burocràtica i una altra en la comunicació, que és absolutament espectacular. Crec que és una campanya de xarxes molt ambiciosa, però també hi ha ambició en la proposta mateixa.