Andrés García Berrio és el director estratègic d’Irídia, entitat de defensa dels drets humans. També és advocat de diverses de les víctimes de les càrregues policíaques del Primer d’Octubre. Parlem amb ell de la ràtzia de la Guàrdia Civil de dilluns i de l’empresonament dijous dels set independentistes detinguts, que considera impropi d’un estat democràtic. Avisa que es vol crear un context d’excepcionalitat per associar l’independentisme amb la violència, trencar el seu teixit social i aïllar-lo, tot generant un clima de por que desmobilitzi la protesta. A les portes del segon aniversari de l’octubre del 2017, també n’aborda els fets.

Com ha vist Irídia els fets d’aquesta setmana, els set independentistes detinguts i especialment l’empresonament?
—S’ha vulnerat el dret de defensa de manera greu, com ara impedint-los d’accedir a l’argumentació de la decisió d’empresonar-los. Limita totalment la possible actuació per a poder recórrer-hi i la lluita perquè surtin de la presó. És quelcom molt greu que no s’ha vist en les altres acusacions de terrorisme. D’una altra banda, i quant a la presó, s’hauria d’haver decretat la seva llibertat perquè hi ha indicis que no hi ha prou proves de l’escenari que plantegen.

Els advocats van haver d’esperar molt per poder veure els detinguts.
—Un dia i mig sense poder entrevistar-se amb el seu advocat només té una finalitat: debilitar el detingut perquè caigui i no pugui defensar-se de la millor manera. Normalment la detenció s’ha de notificar en les hores següents. Els advocats van estar més d’un dia sense ni tan sols saber on eren, i això és absolutament incomprensible en un estat democràtic.

També denuncien que no han pogut parlar amb els dos detinguts a qui han designat advocats d’ofici. Tampoc amb aquests lletrats. Sospiten que els han pressionat perquè declarin.
—Una de les coses que em semblen més greus d’aquests dies, en cas de confirmar-se, és que hi hagué interrogatoris que van començar a les onze de la nit i van acabar-se a les sis de la matinada. És totalment contrari a les directives relacionades amb els drets dels detinguts. D’una altra banda, és absolutament denigrant que els advocats no puguin parlar entre ells. És totalment il·legal i contrari als principis del dret penal. Ens preocupa que s’hagin pogut induir declaracions.

Que als mitjans es filtrin unes suposades confessions que apuntalen el relat de la violència és la quadratura del cercle per a fer que el jutge dicti presó?
—Hi havia un guió preestablert. Això que ha passat aquests dies té més a veure amb una operació política i mediàtica que no pas amb el dret. Implica la construcció de l’enemic i la degradació del dret. I a l’Audiència espanyola, en compte d’haver-hi presumpció d’innocència hi ha presumpció de culpabilitat, per la seva excepcionalitat.

La ràtzia era un avís o és la prèvia de què vindrà d’ara endavant?
—L’operació és emmarcada en un context d’excepcionalitat, en què s’intenta etiquetar com a violent tot el moviment independentista de base vinculat als CDR. Més enllà dels càrrecs concrets que hi pugui haver definitivament, allò que és preocupant són els mecanismes excepcionals: el tipus d’escorcoll, amb fusells, i l’agressivitat amb què s’ha fet són per a etiquetar una part del moviment com a terrorista.

I aleshores tot és més fàcil de justificar.
—A partir d’aquí es crea aquest marc d’excepcionalitat, en el qual a una persona la pots dur a Madrid, decretar-li presó provisional i generar així un clima de por generalitzada en les organitzacions socials. Sobretot perquè ho intenten emmarcar molt més enllà de fets concrets; assenyalen els CDR. Més enllà de l’aplicació de la llei és molt important la interpretació: la interpretació des de l’excepcionalitat pot fer que una bombona de càmping gas es pugui interpretar com a precursora d’un artefacte explosiu.

La defensa dels detinguts denunciava dilluns mateix una guerra bruta, comunicativa i política. També ho veieu així?
—Va ser una operació mediàtica en la qual, amb prou feines una hora, milions de persones pensaven que a Catalunya hi havia terroristes a punt d’actuar. És absolutament contrari a la presumpció d’innocència, als principis del dret penal ordinari i s’emmarca dins allò que seria el dret penal de l’enemic, que serveix per a etiquetar i reprimir. Amb la intenció d’aïllar, a les portes d’una sentència en la qual probablement s’interpretaran com a violència coses que no ho han estat.

—Tanmateix, en aquesta operació insisteixen que sí que hi ha violència.
—Intenten impregnar amb una operació comunicativa en la qual l’única font és la policíaca. És una operació perfecta: generar l’etiqueta de violent i rebel a una persona o moviment és molt fàcil, però si més endavant el cas s’arxiva ja no es desmunta amb la mateixa força. Ha estat una operació de repressió política. Més enllà dels fets, que s’hauran de valorar.

Si es demostra que tot plegat era fum, després com es repara tot el mal causat?
—És que no té gens de sentit, d’un punt de vista del dret penal democràtic, que hi hagi una operació amb secret de sumari i es filtrin detalls de la investigació a la premsa sense que els advocats puguin accedir a l’expedient. Va ser molt esclaridor el moment en què van sortir veus crítiques, després d’haver-se dit que hi havia elements que podien ser precursors d’explosius. I algú va filtrar que hi havia Goma-2. Després es va desmentir, però va servir per a mantenir la notícia tot un dia.

Precisament Jutges per la Democràcia ha qüestionat l’escrit de la fiscalia.
—Era un escrit en condicional i de dret preventiu. El dret penal, excepte certs actes preparatoris, normalment castiga coses que ja s’han fet. Parlar de terrorisme en el moviment independentista quan no n’hi ha hagut és molt agosarat. Parlar amb aquesta seguretat en un escrit tan inicial, sense saber què es trobaria, desperta moltes preocupacions en la judicatura, d’un punt de vista garantista. Respon a uns altres objectius, no al d’investigar.

La intoxicació de la Goma-2 la va fer servir Ciutadans a l’acte de Vic.
—Per això, hi ha aquesta connexió i intencionalitat que va molt més enllà. La repressió té unes finalitats molt clares contra la dissidència política: cerca desmobilitzar, tensar i trencar el teixit social, i aïllar-lo de la resta de la població. Per fer que la voluntat política d’aquest moviment quedi enrere. Hi ha molta gent que pensa que en qualsevol moment la podran detenir. I s’ha de transmetre el missatge que no ha de ser així. Hem de defensar col·lectivament els drets de tothom perquè no hi hagi abús de poder. Però també hem de pensar que allò que volen és que tothom quedi paralitzat, que pensem que no es poden exercir els drets fonamentals.

Ens hem de preparar, doncs, per a un escenari com el del film Minority Report, en què la policia detenia a partir de crims futurs que no havien passat?
—La repressió cerca que la gent pensi que qualsevol cosa podrà ser interpretada ja no com una manifestació o un acte determinat de desobediència civil, sinó com a una qüestió de grup criminal, acte terrorista o fins i tot entrant en el ‘tot és rebel·lió.’ Es va passar del ‘tot és ETA’ al ‘tot és terrorisme’, en el moviment anarquista. I ara tot és rebel·lió.

L’estat espanyol necessita operacions com aquesta per a cosir el relat de la violència que no va poder demostrar en el judici contra el procés?
—Som en un moment d’excepcionalitat en què qualsevol acte petit de violència es magnifica. I l’exemple paradigmàtic és el dels cotxes de la Guàrdia Civil el 20-S. Aquest acte puntual de danys s’interpreta com un dels elements que demostren que hi havia violència rere tot el moviment que va protestar en aquelles operacions i que va defensar el seu dret de votar pels volts de  l’1-O. En aquest marc, qualsevol acció que vagi més enllà de la no-violència serà favorable al marc que ells proven de plantejar.

Dos anys després, què resta de l’esperit de l’1-O?
—Hi ha hagut un abans i un després, un canvi de consciència en la ciutadania respecte de la importància de defensar els drets humans. Aquella vulneració en massa de drets en directe i en carn pròpia de tantíssimes persones ha fet que la gent entengui quan es produeixen aquestes vulneracions en els altres col·lectius. Per això hem d’aprofitar aquest moment d’empatia amb les situacions de vulneració de drets, i avançar, per exemple, en la situació que tenim a les presons catalanes. I pressionar perquè les coses canviïn al CIE i millorar els estàndards de protecció dels drets humans.

La causa oberta contra vuit comandaments policíacs que van dirigir l’operatiu de l’1-O és l’última oportunitat per a identificar els responsables de la violència i que passin comptes?
—Per la feina que han fet la societat civil i les acusacions populars, estem completament convençuts que hi haurà un judici i condemnes. No sabem si a cinc agents o vint-i-cinc. A Irídia tenim completament identificats tots els agents que van agredir les nostres víctimes. Per aconseguir-ho hem tingut persones investigant centenars d’imatges. Això es fa amb la força de la gent i l’entitat que col·labora amb l’Ajuntament de Barcelona en el procés, l’Associació Catalana pels Drets Humans.

La responsabilitat sols és policíaca o també política? Al judici, el president Rajoy i més membres del govern espanyol se’n van rentar les mans. Ningú no sabia qui manava.
—Es treballa per demostrar que, qualsevol dispositiu en massa d’ordre públic, el comanden càrrecs policíacs i polítics. L’ex-secretari d’estat de seguretat, José Antonio Nieto, va reconèixer que era a la delegació del govern amb el coronel Pérez de les Cobos en una sala amb moltes imatges. Ho va definir de reunió permanent de supervisió de tot l’operatiu, però van dir al jutge que ningú no va donar cap ordre. No s’ho creu ningú. Després de la imputació dels inspectors de la policia espanyola creiem que potser quedarà clar que rebien ordres. I no descartem que finalment hi pugui haver les imputacions dels responsables polítics.

Què n’espereu, de la sentència?
—Hem d’estar preparats per a una sentència que vulneri els drets de tots. Perquè, a banda la vida de les persones jutjades, hi ha en joc la interpretació del dret de protesta. Fins que no la puguem llegir no la podrem analitzar; mai no és tard per posar-ho tot en ordre. Tanmateix, tal com ha anat tot plegat, amb unes últimes interlocutòries que denegaven qüestions clau, no som gaire optimistes. Però un advocat mai no ha de perdre del tot l’esperança.

Ja s’ha anunciat que sis-cents antiavalots de la policia espanyola seran a Catalunya per a garantir l’ordre l’1-O. Us preocupa?
—Ens preocupa sobretot per les competències en virtut de les quals vindran i què faran. Perquè la competència d’ordre públic la té la Generalitat. La intervenció de l’1-O era segons la seva funció com a policia judicial. Si no hi ha una sol·licitud clara, veurem com ho articulen. En tot cas, espero que vinguin a protegir espais estatals més que a intimidar. Hem de seguir els esdeveniments. I intentar preveure escenaris diferents per a protegir en tot cas a la ciutadania.

Parlem dels Mossos. Fa una setmana exhibien algun del material antiavalots de què disposen. Segons el conseller Buch fou un error comunicatiu. Us ho creieu?
—Més enllà de si és un error comunicatiu o no, valoren de fer ús d’esprais de gas pebre en determinades actuacions en què no volen contacte físic. D’alguna manera es volia prevenir la ciutadania que en farien servir. No considerem que sigui necessari i esperem que Interior rectifiqui. És una eina perillosa, que no s’hauria d’utilitzar perquè pot augmentar les lesions i causar angoixa.

Hauria de sorprendre que fa dos anys que el cos sigui darrere l’obertura de diverses causes contra activistes independentistes?
—Sorprèn la interpretació de la detenció de diferents activistes a final del juliol, que es va emmarcar en un cas d’organització criminal. Una vegada més aquesta interpretació excepcional per a portar accions, que ja són penades en el dret penal ordinari, a un dret penal de l’enemic en què criminalitzen en excés actuacions de col·lectius socials o de la dissidència política.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.