Albert Donaire és conegut a les xarxes pel seu activisme polític a favor de la independència, però sobretot és conegut perquè no ha amagat mai que treballa de mosso d’esquadra. És poc freqüent que els agents del cos mostrin obertament les seves afinitats polítiques, i menys enmig del procés. Per això Vox el va proposar com a testimoni en el judici contra el procés. Volen demostrar la politització del cos de policia.

El dia 24 anirà a declarar al Suprem espanyol, i dilluns passat va denunciar les amenaces d’un grup de desconeguts. Diumenge a la matinada van deixar un vàter amb insults homòfobs i molts llaços grocs a la porta de casa seva. ‘Ets una vergonya per a l’uniforme’, s’hi podia llegir. Hi hem parlat d’aquest episodi. Diu que no és la primera vegada, que és el resultat de ser el coordinador de Mossos per la República. Sigui com sigui, diu que no s’amagarà, que ja és una cara cremada.

El conseller d’Interior us ha trucat?
—No. Tampoc no m’ho esperava. Sí que s’han posat en contacte amb mi superiors i caps per demanar-me com estic. Però de càrrecs polítics, ningú.

Ja us havien amenaçat abans?
—Sí. M’havien amenaçat més vegades. Fa un any i mig o dos anys, em van enviar una carta a la qual no vaig donar importància.

Què hi deia?
—Era anònima, escrita en castellà. Hi deia que si no deixava l’activisme polític, en rebria les conseqüències; que sabien la rutina de la meva família i que el meu pare tenia un hort a Salt. I fa cosa d’un mes, a l’hort del meu pare, hi van tallar els arbres fruiters. I quan dic tallar vull dir que van serrar el tronc de tots els arbres. També li van rebentar la barraca i, al cap de cinc dies, hi van tornar a fer igual. La cosa curiosa de tot plegat és que totes dues vegades van atacar l’hort del meu pare i prou; els horts del voltant eren intactes.

Us han amenaçat perquè sou coordinador de Mossos per la República?
—Sí, seguríssim. No em sé imaginar res més. Això i el meu activisme a les xarxes. Fa set anys que sóc coordinador de Mossos per la Independència. En teoria, només podia ser-ho quatre anys. Passa que per seguretat vam demanar de continuar tal com estàvem, perquè ningú no volia posar-se al capdavant, per evitar represàlies. Veuen què em passa a mi i, òbviament, hi ha molta gent que té por que la puguin perseguir judicialment, que la denunciïn per delicte d’odi, com va fer la Guàrdia Civil.

En quin punt està la denúncia?
—El jutjat d’Olot va decretar l’arxivament de la causa i el fiscal de Girona hi va recórrer en contra. El fet més greu va ser com es va fer la investigació. Van demanar de blocar totes les dades dels meus telèfons mòbils i se’ls van quedar sense cap ordre judicial. També van voler fer fora la meva advocada de la sala mentre jo testificava; van intentar prendre’m les empremtes dactilars, tot i que era una persona investigada i només estava obligat a donar-les si havia d’entrar a la presó; van fotografiar tota la gent que havia vingut a donar-me suport; i quan vaig sortir de declarar, els guàrdies civils em van fer un passadís fora de la sala i em van fer passar pel mig mentre es mofaven de mi. I tot això perquè vaig defensar el meu dret de fer servir el català a l’aeroport de Girona.

Quina és la tasca de Mossos per la República i quants sou?
—Bàsicament, acollim tots els membres de l’ANC que són mossos, amb els quals podem tenir inquietuds similars. En el nostre temps lliure, ens coordinem per expressar-nos, intercanviar idees i compartir un espai. Segons l’última xifra actualitzada, hi ha uns dos-cents mossos que formem part del col·lectiu, al corrent de pagament. Ara, cal tenir en compte que n’hi ha molts que participen en les assemblees territorials però que, per no rebre represàlies, no han demanat de formar part de Mossos per la República. Com que jo ja sóc la cara visible, pel que fa a l’estratègia d’estat, sóc una cara cremada. Per tant, que jo faci o desfaci, és igual. Ja em puc exposar.

Com que heu d’anar a declarar al Tribunal Suprem espanyol, l’amenaça que vau rebre es pot considerar una coacció. Ho fareu constar davant el jutge Manuel Marchena?
—La meva intenció és fer-ho. Quan Marchena em pregunti si hi ha cap motiu que m’impedeixi de dir la veritat, diré que no, però faré constar que he rebut amenaces d’espanyolistes a casa meva.

Què us han semblat les declaracions dels alts comandaments dels Mossos durant el judici?
—La veritat és que no he seguit totes les declaracions, però bé, van en la línia de defensar les tasques de la policia judicial. Han deixat clar que els Mossos no van actuar com una policia política, com sí que es té la percepció que fan els cossos espanyols, recorrent a les clavegueres de l’estat. Sigui per espiar el president Puigdemont, per espiar partits polítics o per cridar ‘a por ellos’ davant gent que només volia votar.

Què vau pensar quan Trapero va explicar que tenia previst un pla per a detenir tot el govern si ho demanava el jutge?
—A mi, sincerament, em va fer mal. Personalment, em va fer mal. Ara, el govern havia d’haver habilitat una alternativa legislativa, una legalitat alternativa, perquè els Mossos s’hi haguessin pogut acollir. Perquè, òbviament, si com a policia judicial només tens una llei a què emparar-te, i no en tens cap més, la responsabilitat recauria sobre els agents que prenguessin les decisions de manera personal.

Com valoreu l’etapa de Ferran López al capdavant dels Mossos durant el 155?
—Va ser una etapa en què es va anar trampejant, en el sentit que va fer la gestió més bona que va poder fer per als Mossos, així ho crec. Cal recordar que el 155 era una amenaça de substituir el cap dels Mossos per un comandament de la policia espanyola o la Guàrdia Civil. Es van haver de fer molts equilibris perquè no hi hagués un relleu.

Què penseu quan sentiu que els agents de la policia i de la Guàrdia Civil diuen que van fer una actuació proporcionada?
—En discrepo absolutament. Una actuació proporcionada no es fa aplicant la violència contra un col·lectiu amb els braços alçats en senyal de no-agressió i que pretén votar en un referèndum en una presumpta democràcia. També tenim les imatges dels ‘a por ellos’ en un autobús, o els ‘que nos dejen actuar’ als hotels de Calella. Un exemple més que no devien tenir tota la por que manifesten com a testimonis del judici. Però tinc la sensació que cap dels falsos relats que emeten durant el judici no els passarà factura. Vam poder veure que algun reconeixia que els manifestants no els havien agredit i que havia rebut una lesió a causa dels ‘cops fortuïts’ d’un altre policia. I després hem sentit tot allò relacionat amb la trampa del Fairy, que els van intentar prendre armes, que van notar tant o més odi que en l’època d’ETA al País Basc…

Teniu por, després d’haver rebut aquestes amenaces?
—Hi estic acostumat. M’he trobat seguiments al metro de Barcelona i haver de sortir del vagó abans no es tanquessin les portes, gent intimidant-me, seguiment de vehicles amb logotip de la policia i la Guàrdia Civil, i també de vehicles de paisà… Però al final em trobo més gent que em fa costat.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb