Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

El sendador Carles Mulet parla de l’avantprojecte de la llei de memòria democràtica que acaba de presentar el govern espanyol. Mulet és crític amb aquest avantprojecte que hauria de servir per a anar més enllà que la llei que es va aprovar l’any 2007 durant el govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Ell opina que, sobretot, és un acte simbòlic i cosidera que és una llei massa tova: ‘Cal ser més contundent’. Entre més coses, el text preveu el règim sancionador per a casos en què es mantinguen símbols franquistes i la il·legalització d’associacions que exalten el dictador. Entitats memorialístiques i partits polítics confien que durant la tramitació parlamentària podran esmenar les grans mancances que hi ha actualment.

La legislatura passada, l’any 2017, el grup parlamentari mixt, del qual formava part Compromís, va presentar una proposició de llei que anava més enllà. No va prosperar pel vot en contra del PP i l’abstenció del PSOE. I encara més recentment, el 21 d’abril passat, ja com a grup parlamentari d’Esquerra Confederal, en van presentar una altra de protecció a les víctimes del franquisme.

La llei del govern espanyol calca en alguns extrems la presentada pel vostre grup al senat, però en defuig punts molt fonamentals.
—En aquesta llei no es toca la llei d’amnistia, per exemple, i nosaltres som molt crítics. Ací, l’única cosa que es fa és un reconeixement simbòlic. Simplement, et fan un justificant i prou. Continua essent massa tova. Cal ser més contundent en aquest aspecte. La llei d’amnistia feia creu i ratlla i ací ningú era responsable de res del que havia passat. La llei del 2007 permet d’exhumar, però les persones exhumades continuen essent delinqüents a ulls de la llei. És gent que va ser sentenciada per un tribunal i ningú qüestiona aquell govern. Això era molt insuficient. Ara es fa un pas més i diu que les sentències són il·legítimes. Però que siga il·legítim no té cap connotació.

Què demana Compromís?
—En aquesta llei, el govern colpista de Franco continua essent legal. Volem que s’il·legalitze, i també els tribunals que va crear, la majoria militars. Ara es diu que les sentències són il·legítimes, això què significa? Hauran de ser il·legals, i si aquest govern és successor de l’anterior, hi haurà una responsabilitat, perquè, on trenquem? Trenquem amb el govern anterior o no hi trenquem? Tu com a estat continues essent responsable. Si aquestes persones van ser víctimes d’un colp d’estat i d’una sèrie de sentències injustes, se les haurà de rescabalar.

Com s’haurien de rescabalar les víctimes?
—Econòmicament, és molt difícil de calcular i segurament parlem de quantitats inassumibles per a l’estat, però no pots passar i dir, mira, la sentència no tenia raó, però res més. Ara els familiars diuen, ja sé que el meu iaio no era un delinqüent, sí, però i què? Ens quedem així? Tanquem l’expedient? No hi ha cap mena de compensació més enllà de la purament simbòlica? Ara la família ha de demanar un certificat que demostre que eixa sentència era il·legítima. S’hauria de buscar la fórmula perquè totes les persones que siguen catalogades com a víctimes automàticament se’ls reconega l’estatus de víctima d’un govern il·legal. La llei només en parla de manera abstracta. Està bé, és un pas endavant, però s’hauria d’haver fet molt abans i anar més enllà.

Penseu que l’estat espanyol hauria de demanar perdó a les víctimes del franquisme?
—En la llei no es demana un perdó explícit. És el debat, som un estat hereu del franquisme o no ho som? Si ho som, perquè encara hi ha lleis que vénen del franquisme, el cap de l’estat i el president del govern haurien de demanar disculpes i perdó i reparació per a les víctimes. I en el pla més simbòlic, s’hauria de fer alguna cosa, com ara, potser, publicar-ne els noms al BOE, com es va fer amb les víctimes del nazisme.

Si s’il·legalitza el govern de Franco, què passa amb les lleis franquistes encara en vigor?
—És un embolic molt bèstia, n’hi ha unes quantes encara, entre les quals, la llei de mines, en què ara treballem.

També la llei de successió com a cap d’estat du la signatura de Franco.
—El problema d’això, per dir-ho d’alguna manera, és que després ha estat reafirmat per la constitució. La constitució, en l’article segon, deixa clar que Espanya és un estat monàrquic i que la corona correspon a una dinastia concreta. Entenc que això és un debat que supera la transmissió franquista. Franco va nomenar eixa família, però en els pactes posteriors s’accepta com a mal major, que no és menor, assumir la corona. Això és un altre debat. Nosaltres estem per eradicar la corona, perquè entenem que és un rastre del franquisme, però s’ha pogut perpetuar per això, perquè durant la transició se’n va blindar la permanència.

Paral·lelament a la il·legalització del govern de Franco, demaneu una legalització del govern republicà.
—No hi ha cap reconeixement. Per exemple, tenim el cas dels presidents de la república Negrín i Azaña, que estan soterrats a l’exterior, en tombes indignes, i Franco continua en un panteó de l’estat. Eixes persones han de ser reconegudes com a presidents de la república. Nosaltres reivindiquem el govern de la república com a legítim i legal i el de Franco com a il·legítim i il·legal. I la llei no entra a valorar-ho.

Aquesta llei preveu la il·legalització de fundacions que enaltesquen el règim de Franco, però no els partits polítics que també ho fan.
—No. Ells parlen únicament de fundacions. En la nostra proposta parlàvem de fundacions, entitats, que inclou les entitats d’interès públic que són els partits polítics, i qualsevol organització. Per fer això s’hauria de modificar la llei de partits, és clar. És un contrasentit. La fundació Francisco Franco són quatre iaios que gestionen papers i serà il·legal, i un partit pot anar dient barbaritats i lloant el franquisme. El cas de Vox és paradigmàtic, perquè és finançat amb diners públics per la subvenció pels vots que han obtingut i fa apologia de la dictadura i del colp d’estat i cada vegada és pitjor. I ja veurem què fan, com reivindiquen la dictadura en el debat parlamentari d’aquesta llei. En qualsevol altre país europeu, aquesta mena de partits estan il·legalitzats. I no parle només de Vox, hi ha altres partits no parlamentaris, més xicotets.

Un dels punts que sí que recull la llei és la capacitat sancionadora per a les entitats que no retiren els símbols franquistes que encara hi ha.
—En aquest sentit, sí que apareix pràcticament tal com nosaltres ho demanàvem, però hi ha una escletxa que no s’ha tapat, que és la que té a veure amb personatges relacionats amb el règim però que van morir abans de la guerra. És el cas de Calvo Sotelo, de José Antonio o d’Onésimo Redondo, que va morir molt al principi de la guerra. Aquests noms no estaven afectats per la llei del 2007 i tampoc no hi estan en la nova redacció. Nosaltres volem que s’incloguen en la llista de símbols i noms que no es poden exaltar.

Què en penseu de la celebració d’un dia de les víctimes el 8 de maig?
—A instàncies de les associacions memorialístiques, s’havia proposat de donar la volta al 18 de juliol i celebrar el dia de les víctimes de Franco. També podria ser el 14 d’abril, però si es fa un altre dia, tampoc no hi donem gens d’importància.

Hi ha altres punts que tampoc no es toquen en la llei i que Compromís sí que reivindica, com ara el retorn dels ‘papers de Salamanca’ al País Valencià i la devolució dels béns confiscat.
—Això dels papers és una decisió totalment política. A Catalunya es van tornar per una negociació política. I al País Valencià, a pesar que hi va haver unanimitat a les Corts per a exigir-ne el retorn, no s’han volgut tornar. Quin sentit té? No són seus, és un botí de guerra. I pel que fa als béns, hi ha associacions que ho reclamen, però és difícil, perquè, com actualitzes el valor d’una pesseta republicana? Quanta gent hi ha? Però s’ha de reconèixer que es va fer una injustícia, i els perjudicats no eren només republicans. Hi havia persones franquistes que tenien diners que van perdre valor.

Quina serà la posició de Compromís durant la tramitació de la llei?
—Intentarem que s’aproven tantes esmenes com siga possible, i encara que ens semble insuficient hi donarem suport, perquè és un avenç respecte a la llei del 2007.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.