01.05.2026 - 08:43
|
Actualització: 01.05.2026 - 10:42
L’administració de Donald Trump continua calibrant els seus moviments en relació amb la guerra contra l’Iran en un moment especialment delicat, marcat pel viatge presidencial a la Xina. Segons informacions publicades per mitjans nord-americans, aquesta visita –prevista entre el 14 i 15 de maig— s’ha convertit en un factor clau en el procés de presa de decisions de la Casa Blanca.
Fonts internes citades per l’NBC indiquen que el desplaçament a Pequín és considerat una “prioritat” estratègica que l’administració no vol tornar a ajornar. En aquest context, qualsevol escalada militar amb l’Iran podria interferir tant en l’agenda diplomàtica com en els equilibris geopolítics que Washington mira de gestionar amb el gegant asiàtic.
El rerefons energètic hi té un pes notable. El blocatge simultani de l’estret d’Ormuz i dels ports iranians –una situació que s’arrossega de fa setmanes– ha afegit tensió als mercats i complica la situació abans d’una visita qualificada de “alt risc”. La Xina, altament dependent de les importacions de cru que transiten per aquesta via marítima, observa amb preocupació l’evolució dels esdeveniments, alhora que ha expressat la voluntat de tenir un paper “constructiu” en la resolució del conflicte.
Tanmateix, les relacions entre Washington i Pequín continuen marcades per friccions. Trump ha imposat sancions a unes quantes refineries i companyies navilieres xineses, acusades de comerciar amb petroli iranià sota embargament nord-americà, cosa que afegeix complexitat a unes converses diplomàtiques ja de per si sensibles.
Alhora, la Casa Blanca defensa que el conflicte amb l’Iran ja es pot considerar acabat. Segons que informen les agències Associated Press i Reuters, alts càrrecs de l’administració sostenen que les hostilitats s’han acabat arran de l’alto-el-foc pactat a començament d’abril i posteriorment prorrogat. D’ençà del 7 d’abril, asseguren, no hi ha hagut intercanvis de foc entre les forces armades dels Estats Units i les iranianes.
Aquesta interpretació té implicacions legals rellevants: si el conflicte es dóna per acabat, el president no està obligat a demanar l’autorització del congrés dins el termini de seixanta dies que estableix la legislació nord-americana per a operacions militars. Una lectura que previsiblement obrirà debat polític i jurídic a Washington, en un moment en què la política exterior dels Estats Units torna a situar-se al centre de la tensió global.
