Entre la perplexitat i la indignació: Vilagrà empra Fuster per justificar la taula de diàleg

Crònica de l'acte d'homenatge de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada a Joan Fuster

VilaWeb
Esperança Camps Barber
22.08.2022 - 19:48
Actualització: 22.08.2022 - 20:13

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’acte d’homenatge de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada a Joan Fuster ha tingut com a element sorpresa alguns aspectes de la intervenció de la consellera de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, Laura Vilagrà. Ha aprofitat el parlament sobre Fuster per barrejar uns quants conceptes. I, encara, per fer-se venir bé algunes frases de Fuster per tombar el discurs i fer una defensa aferrissada de la taula de diàleg. N’és una de les principals impulsores i és qui es va reunir amb el ministre de la Presidència espanyol, Félix Bolaños, per refer els ponts teòricament trencats quan va esclatar el Catalangate.

En aquesta barreja d’idees, Vilagrà ha qualificat Fuster de filòsof, d’home de pensament, de creador de conceptes universals. “Tenia opinió de tot. Havia pensat sobre tot. Era un home lliure que va escriure des de la llibertat i amb sentit de l’humor. Es veu que era una persona molt llegida, de verb punyent i molt acurat. Va ser capaç de fer un relat sobre qui som i cap on anem”, ha dit.

Ho ha dit als periodistes abans d’entrar a la sala i ho ha repetit de l’escenari estant, que Fuster és un dels autors que més l’ha marcada i que és imprescindible de llegir-lo, encara. En la seva intervenció, escrita i preparada, la consellera Vilagrà ha emprat diversos conceptes fusterians, com ara que som un país perquè tenim la voluntat de ser-ho. “Tenim instruments que ens fan passar d’una nació lingüística a una nació cívica. Hem de posar les persones al centre”, ha afegit. A parer seu, Fuster va aconseguir de recuperar la normalitat d’aquests Països Catalans: “Uns Països Catalans que són diversos i rics, va escriure molts llibres parlant d’unes altres ciutats. És perfectament vigent, el seu pensament polític.”

Giragonsa discursiva

Ha estat a partir d’ací que el discurs de la consellera ha fet un tomb sorprenent que ha causat perplexitat i incomoditat entre una part del públic. Ha entrat en el terreny de la política domèstica i s’ha desviat del tot del lema de l’encontre, que era “Joan Fuster i la vertebració nacional”. Ha parlat de l’encadenament de les crisis econòmiques del 2008, de la de subministraments i de la causada ara per la guerra d’Ucraïna, ha recordat el seu pas per empreses del tercer sector abans de ser consellera i, finalment, s’ha demanat: “Com ens ho plantegem al govern de la Generalitat?”

I, a continuació, tot de propostes. Pràcticament, ha repetit les declaracions que minuts abans havia fet als periodistes que l’esperaven a la porta del cinema Lido. “Tenim l’obligació d’obrir camins. Nosaltres apostem, i ho sabeu, per la resolució del conflicte polític, i hem obert una via que veurem quin camí té, que és provar de negociar, no aixecar-nos de la taula, de govern a govern, fins on sigui possible.” I ha tornat a citar l’informe Cilevic, que diu que rellegeix de tant en tant i que no perd vigència.

En aquest moment, l’ambient a l’auditori de les butaques acolorides del cinema de Prada s’ha enrarit del tot. Alguns dels assistents no entenien com s’havia passat en un tres i no res de lloar la figura de Joan Fuster a escoltar una defensa aferrissada de la taula de diàleg. Alguns han optat per aixecar-se i anar-se’n: “És l’hora de dinar”, han dit. Alguns dels que hi han romàs, creuaven mirades. Potser esperaven el moment del torn obert de preguntes per parlar amb la consellera. Avui no n’hi ha hagut, de preguntes del públic als intervinents.

Després d’uns segons de dubte, una més que incòmoda consellera Vilagrà ha continuat llegint el discurs que portava preparat per defensar el diàleg amb el govern espanyol en contraposició d’aquells que no el volen. Ha admès que el moment polític era complicat. Ha parlat de les lluites compartides i de la necessitat d’enfortir l’independentisme entre més postulats ja sabuts d’Esquerra.

Xavier Serra, Laura Vilagrà, Jordi Casassas i Bernat Joan (fotografia: UCE).

Sobren doctrinaires, manquen intel·lectuals

Però, abans d’aquesta incomoditat causada per una lectura tan peculiar de Fuster i un tomb de guió tan inesperat, a la sala s’havia parlat de Joan Fuster. Per introduir els ponents, el rector Jordi Casassas ha fet una intervenció molt breu que, rellegida ara, s’omple de sentit. Ha qualificat Fuster d’intel·lectual. I ha remarcat el mot intel·lectual: “N’hi ha molt pocs, d’intel·lectuals. Hi ha molts doctrinaires, però d’intel·lectuals, ben pocs, i els necessitem com l’aire que respirem.”

Allò que Fuster va escriure i allò que va fer

L’escriptor i director de l’Institut d’Estudis Eivissencs, Bernat Joan, ha dibuixat un panorama de l’impacte que Fuster va tenir a les Illes. Ha dit que en va tenir molt, però que se n’ha parlat poc. Ha citat l’assaig recent de Gabriel Ensenyat, Fuster i els mallorquins, i ha evocat algunes coses que Fuster feia, com ara organitzar els anys seixanta del segle passat unes trobades a Montserrat amb els intel·lectuals que més destacaven per ajudar-los a formar-se. “Fuster és tot allò que va publicar, és la seva obra, i és també allò que va organitzar i que potser no en som conscients.”, ha dit.

Ha recordat que l’any 1962, quan es publicà Nosaltres, els valencians, també es fundà l’Obra Cultural Balear. I ha explicat que el llibre de Fuster va inspirar Josep Melià a escriure Els mallorquins. Un llibre, ha dit, amb el qual Melià provava de reconvertir els empresaris rics gràcies al turisme, però amb poca cultura, perquè entenguessin què havia estat el Regne de Mallorca d’acord amb els Països Catalans. “Estava molt decebut perquè no ho va aconseguir.”

Bernat Joan ha citat una frase de l’historiador felanitxer Miquel Barceló per definir Joan Fuster: “És el gran desconnectador de la història d’Espanya amb relació als Països Catalans.”

1950, l’acta fundacional de Joan Fuster

El filòsof Xavier Serra ha posat una data fundacional de Joan Fuster: el 1950. Tenia vint-i-vuit anys. És completament desconegut fora de València, ha publicat dues plaguetes de versos i ha publicat algun article a l’Almanaque del diari Las Provincias. Aquell any, funda amb el seu amic Pepe Albi una revista literària en castellà que titula Verbo. Aquesta revista arriba a l’exili mexicà. Els mallorquins i els catalans s’hi interessen. Tal com ha narrat Xavier Serra, arriba a un acord per intercanviar la revista amb una que es publica a l’exili, i el primer article que hi envia es titula “València en la integració de Catalunya”. “La gent de Mèxic havia patit un doble exili, primer a França i després a Amèrica, i esperaven que els aliats liquidessin Franco, cosa que no va passar. I Fuster els diu que un dels motius de la derrota del catalanisme ha estat limitar-se a ser un nacionalisme de les quatre províncies.”

En aquell article, Fuster els diu que perdran totes les guerres. Un altre detall que explica Serra és que quan Joan Fuster escriu això, encara no té el vocabulari per a donar nom a les coses. Diu València, en compte de País Valencià. Diu Catalunya gran, en compte de dir Països Catalans… “Escrivint això, Fuster s’adona que la terminologia és un problema que ha d’afrontar.” I per això l’any 1962, a banda de Nosaltres, els valencians, Fuster publica un opuscle de divuit pàgines titulat: Qüestió de noms. “Allí ja proposa la terminologia que hem assumit. La part que menys ha funcionat ha estat anomenar Catalunya, Principat. Ell es reservava Catalunya per quan els Països Catalans ja estigueren constituïts”, ha dit Xavier Serra en la seva intervenció.

També ha parlat de les qüestions que proposa Nosaltres, els valencians anticipant-se a la mort de Franco, com ara Alacant, les comarques històricament castellanoparlants, i el particularisme que qualifica de suïcida.

Clausura

La cinquanta-quatrena Universitat Catalana d’Estiu de Prada es clausura demà amb la intervenció de la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs. Aquest serà el primer acte públic de Borràs després d’haver estat suspesa com a diputada per part de la mesa del parlament a final de juliol.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes