Entitats internacionals denuncien el judici a Mendoza i l’estat de la llibertat d’expressió a Andorra

  • L'activista pel dret d'avortament ha estat jutjada avui per un delicte de desprestigi de les institucions per la seva intervenció a l'ONU el 2019

VilaWeb
Clara Ardévol Mallol Albert Salamé (fotografies)
04.12.2023 - 16:30
Actualització: 04.12.2023 - 16:38

Amnistia Internacional, Women’s Link i Center for Reproductive Rights han denunciat aquesta tarda el judici a l’activista pel dret d’avortament Vanessa Mendoza, que ha estat jutjada avui per un delicte de desprestigi de les institucions per les declaracions sobre els drets de les dones a Andorra que va fer el 2019 a l’ONU i en alguns mitjans de comunicació. La fiscalia considera que van ser declaracions difamatòries i que parlaven de fets que no es van poder provar, però la defensa de l’activista considera que la causa és un atac a la llibertat d’expressió.

Mònica Costa, d’Amnistia Internacional, ha dit en roda de premsa que aquest judici mai no s’hauria d’haver fet. “La Vanessa és una defensora dels drets humans i no ha comès cap delicte. El que va fer està emparat pel dret a la llibertat d’expressió. Ens sembla incomprensible que vagi a l’ONU a compartir informació sobre els drets de les dones i les conseqüències de la prohibició de l’avortament a Andorra i que surti d’allà amb una denúncia del govern. El govern diu que no ha presentat denúncia, però la fiscalia ha començat el judici dient que estaven allà per una denúncia del govern”.

Les entitats també han demanat la derogació de l’article 325 del codi penal andorrà, que regula el delicte de desprestigi de les institucions. “Persegueix la crítica d’activistes, i no és la primera vegada que ho diem. Ha servit per a minar la llibertat d’expressió de la Vanessa. Andorra té un problema amb la llibertat d’expressió i els delictes de difamació, que ha de derogar, però no és l’únic país, també tenim preocupació per Espanya, per exemple”.

Costa també ha recordat que, en un primer moment, també s’acusava Mendoza de dos delictes més de difamació, que comportaven penes de presó. “Suposem que la pressió internacional ha ajudat que aquests dos delictes es retirin”. A més, ha recordat que és habitual que entitats de la societat civil exposin a l’ONU vulneracions de drets humans dels seus estats, sense que això hagi de comportar denúncies per difamacions. “Ens sorprèn la resposta del govern, que no acaba d’entendre com funcionen aquests mecanismes i la importància que tenen per la defensa dels drets humans”.

Keina Yoshida, del Center for Reproductive Rights, ha exposat que aquesta manera d’actuar per part d’un govern és habitual en altres casos d’activisme pel dret d’avortament. “Sempre veiem el silenciament d’activistes que treballen pel dret d’avortament”, ha assenyalat. També ha dit que aquesta mena de càrrecs relacionats amb la llibertat d’expressió generen el que es coneix com a efecte dissuasori, impedint que futurs activistes alcin la veu en properes ocasions per la por de ser represaliats.

Gemma Fernández, advocada de Women’s Link, ha insistit en la importància de relacionar la lluita pel dret d’avortament amb el judici. “La fiscal ha dit que el judici no té res a veure amb l’avortament. El que hem vist, però, és que hi té molt a veure. El cas de la Vanessa demostra la criminalització de l’avortament, es criminalitza qui en parla i qui ajuda les dones. Andorra és l’únic país d’Europa que té una prohibició total de l’avortament i ella ha contribuït definitivament a donar a conèixer aquesta situació internacionalment”.

Per últim, ha pres la paraula Vanessa Mendoza, que ha criticat que es compari constantment la llibertat d’expressió a Andorra amb la de l’estat espanyol per a justificar el seu judici. “Comparem amb Espanya, però el cas és que aquí tenim molts problemes. Què hem estat fent dins de casa que fora ja no és normal? El problema que té ara el govern és que la ciutadania està reclamant els drets que des de fora se’ns han dit que teníem i que avui no veiem”.

També ha retret a associacions d’Andorra que no li hagin donat prou suport: “Suport d’associacions de dones del país no n’hem tingut. Un pronunciament no és suport. I són associacions de dones, però no associacions feministes. Nosaltres no hem de callar davant de la violència”.

Les entitats han subratllat que no són els únics actors internacionals que han expressat preocupació per l’estat d’alguns drets a Andorra. “Hi ha un informe de l’ONU que assenyala quaranta països, entre ells Andorra, pel cas de la Vanessa”, ha afegit Costa.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any