“Un procés contra el feminisme”: el judici històric a Vanessa Mendoza, vist per a sentència

  • L'activista ha estat jutjada per un delicte de desprestigi de les institucions andorranes · La fiscalia considera que va fer unes declaracions difamatòries a l'ONU, i la defensa ho considera llibertat d'expressió

VilaWeb
Clara Ardévol Mallol Albert Salamé (fotografies)
04.12.2023 - 14:23
Actualització: 04.12.2023 - 19:01
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

“Aquest és un procés contra el feminisme, contra els drets de les dones, contra les llibertats fonamentals i contra l’avortament i l’avenç en drets.” L’activista Vanessa Mendoza ha resumit, del seu punt de vista, el judici que s’ha viscut aquest matí a la batllia d’Andorra la Vella, en què la fiscalia ha mantingut l’acusació inicial contra ella: una multa de 6.000 euros, una indemnització de 6.000 euros més i sis mesos d’inhabilitació per a càrrec públic per un delicte de desprestigi de les institucions. El motiu? La seva intervenció, l’any 2019, com a presidenta de l’associació Stop Violències, al comitè de la CEDAW, l’organisme de l’ONU que vetlla pels drets de les dones.

Arran d’una denúncia inicial del govern andorrà, la fiscalia considera que les declaracions que va fer Mendoza desprestigien l’estat i els funcionaris públics, perquè va fer referència, entre més, a unes suposades retirades de la custòdia dels fills a mares vulnerables, i també a la desatenció de dones en situació de violències. L’activista i entitats pels drets humans han denunciat el judici com un atac a la llibertat d’expressió i, de manera indirecta, al moviment feminista. Malgrat que la qüestió de l’avortament no ha estat el tema central del judici, sí que hi ha aparegut, i les entitats consideren que Mendoza és perseguida, precisament, per ser una activista per aquest dret.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

Suport feminista internacional

Alguns mocadors verds, però, sobretot, papallones liles, que s’han convertit en el símbol pel dret de l’avortament a Andorra. Activistes internacionals i de tots els Països Catalans s’han aplegat a la porta de la batllia uns minuts abans del judici. Dues activistes irlandeses assenyalaven clarament l’església com un dels actors darrere la persecució de l’activista i dels drets de les dones al país: “Ni l’església, ni l’estat, les dones han de decidir el seu destí”, cridaven. També s’han sentit proclames clàssiques, com ara “Fora els rosaris dels nostres ovaris”, “nosaltres parim, nosaltres decidim” i “sense les dones, els drets no són humans”, que cridaven activistes del País Valencià i Catalunya.

A la porta de la sala, a la qual Mendoza ha entrat entre aplaudiments, Imma Balaguer, membre de Ca la Dona, ha titllat el judici de barbaritat: “És molt fort que un estat com Andorra encara tingui lleis del segle XIV.” Les activistes feministes no han estat les úniques que han assistit al judici. També hi havia observadors internacionals i membres d’entitats pels drets humans, com ara Amnistia Internacional, que ja fa temps que dóna suport a l’activista; i entitats del país, entre les quals, Òmnium Cultural i Drets. “El govern no hauria d’haver arribat fins aquí. Si les declaracions no les va trobar adequades, les podria haver rebatut a l’ONU mateix. No entenem per què últimament tot acaba en la via penal”, ha valorat Agustí Carles, advocat de l’associació Drets.

Entre activistes, observadors i periodistes, la sala s’ha desbordat i algunes persones de les més de seixanta que hi havia han quedat fora. Era previsible l’expectació mediàtica, però tot i això, el judici no s’ha volgut fer en la sala gran de la batllia, i fins i tot s’han hagut d’afegir bancs supletoris.

Un interrogatori tens i reiteratiu

El judici ha començat amb l’interrogatori de la fiscalia a Mendoza, que ha estat tens i reiteratiu. Les preguntes se centraven, una vegada i una altra, a demanar-li si tenia proves que demostressin tot allò que havia dit davant la CEDAW i també a alguns mitjans de comunicació. La defensa ho ha considerat una inversió incorrecta de la càrrega de la prova. És a dir, atès que la càrrega de la prova recau sobre la part denunciant, diu que Mendoza no ha de demostrar què va dir, especialment tenint en compte que no ha estat acusada de delictes com ara injúries o calúmnies, que sí que afecten persones concretes i no pas governs.

Algunes preguntes tenien relació amb temes genèrics sobre violència masclista, declaracions no gaire diferents de les que fan moltes activistes feministes en molts països. “Va dir que existeix un problema de violència sexual nocturna?”, ha preguntat la fiscal. Mendoza ha dit que ella sempre havia actuat en representació de l’associació, i també que el cap de govern, Xavier Espot, ja coneixia el contingut de l’informe que portarien a l’ONU.

Però les acusacions més greus tenen a veure amb les afirmacions que Mendoza va fer sobre les suposades extraccions de custòdies de menors a mares amb pocs recursos. “El govern hauria de dir per què ho va fer. Segons la darrera memòria publicada, s’han retirat 664 menors, i crec que això és molt gros. Quan ho vam dir, també ho vam contrastar amb les dades de llavors i considerem que són xifres massives per a un país tan petit”, ha defensat Mendoza. “Jo no he de provar res, el govern ha tingut temps per a recollir dades.”

La fiscalia ha argumentat, com a punt central de la seva defensa, que les declaracions de Mendoza perjudiquen funcionaris públics, els dels serveis socials. L’activista ho ha negat: “Parlem de les nostres experiències i no hem assenyalat mai cap professional.” En cert punt de l’interrogatori, la dinàmica s’ha anat repetint i encallant. “Pot justificar que l’estat retira nens nounats de dones en situació precària?”, ha demanat la fiscalia. “Pot provar l’estat que això no és així?”, ha contestat Mendoza. “Pot provar-ho vostè?”, ha insistit la fiscal. Finalment, Mendoza ha dit, contundentment, que no contestaria cap ni una de la resta de preguntes.

La fiscal també ha qüestionat les crides a la censura a l’estat andorrà per aquest judici. “Per què ha demanat a països veïns censura a l’estat andorrà?”, ha preguntat. “Jo no ho he demanat. Sóc una ciutadana sense recursos, diners ni influències. Hi ha hagut campanyes d’altres països que han anat als seus governs, jo no he fet res.”

“Voluntat de dialogar”

Després, a preguntes del seu advocat, Miquel Bellera, Mendoza ha explicat que tot allò que va dir a la CEDAW es va dir amb voluntat de dialogar, no de denunciar. “No pensàvem que el govern se sentiria així i ens denunciaria”, ha expressat. Sobre el fet de no poder demostrar les acusacions contra el govern, ha dit que l’associació no té prou recursos per a fer estatístiques i estudis exactes, tot i que els agradaria participar en estudis de camp per  tenir més informació.

Després de la intervenció d’una representant del govern justificant la demanda d’investigació a Mendoza, han testificat dos testimonis de la defensa. Per una banda, Marta Garcia, tresorera de Stop Violències, ha explicat que l’associació considera que hi ha un problema greu violència de sexual que el govern oculta, perquè no facilita l’accés a les dades. “No hi ha dades ni llum, i llavors pensem que s’oculta.” També ha argumentat que, per una qüestió de protecció de dades, no poden aportar proves de certes acusacions.

D’altra banda, Eric Sylvestre, metge testimoni de la defensa, ha defensat que Mendoza no va dir cap mentida. “No he tingut coneixement de casos de nounats extrets de les seves mares pel govern”, ha dit el metge sobre una de les acusacions de Mendoza. I ha afegit: “Però de retirades de nens a mares sí que n’he tingut coneixement.”

I el dret de l’avortament?

Malgrat que la qüestió de l’avortament no era el tema central de manera explícita, ha estat present al judici i és vital per a entendre el cas. Mendoza no tan sols fa anys que lluita per aquest dret a Andorra, sinó que també s’hi va referir a la CEDAW. En el seu al·legat final, la fiscalia ha volgut deixar clar que no era un judici per a criminalitzar aquesta lluita. “L’objecte d’aquest judici no té res a veure amb l’avortament, sinó que té a veure amb les afirmacions sobre els funcionaris públics i l’estat andorrà. No se l’acusa per defensar els drets humans. La desviació de l’afer a un de caràcter polític no fa sinó corroborar el seu menyspreu cap a les institucions.”

L’advocat de Mendoza tampoc no ha insistit gaire en la qüestió de l’avortament, tot i que s’ha exposat en alguns moments del judici. “Una pacient em va comentar fa uns anys que no havia pogut avortar i s’havia vist obligada a donar en adopció”, ha explicat el metge. “Vam portar el cas d’una noia empobrida que volia avortar però no podia. Ens va dir que si no l’ajudàvem, se suïcidaria. També ens va comentar que li havien dit que donés el nadó en adopció. Ens hem trobat situacions així i ho vam comentar a la CEDAW. Sé que el que dic és molt greu, però és el país que nosaltres hem vist”, ha defensat Mendoza. Aquestes acusacions que apunten que treballadors públics van provar de convèncer dones perquè no avortessin i donessin els fills en adopció també formen part de tot allò que la fiscalia considera difamatori.

“Anacrònic i obsolet”

En la part final del judici, fiscalia i la defensa han exposat els seus arguments, absolutament allunyats. La fiscal, amb un to força dur en alguns moments, ha dit que les declaracions de Mendoza no es podien emmarcar en la llibertat d’expressió, entre més, perquè perjudica funcionaris particulars. També, que era coneixedora que les seves afirmacions no eren certes i que tenia una voluntat de desprestigiar el govern amb “frases que no passen desapercebudes”. “Mendoza ha de demostrar el que va dir, però no ho ha fet. Aquestes afirmacions són al·legacions de fet, i no simples opinions, i per tant, susceptibles de prova.” “És que són acusacions greus, eh?”, ha comentat. “Ha continuat el seu procediment intrèpid fins a demanar censures a Andorra.”

De fet, la fiscalia considera que, com a representant d’una associació, Mendoza té el paper de “gos guardià públic”, un paper que també tenen els mitjans de comunicació i que requereix de provar les afirmacions. L’advocat ha ironitzat sobre el concepte: “Ella és una activista pública, no un gos guardià. Havia de fer de contrapunt de l’estat.” “A més, què és el prestigi? On és el dret del prestigi, en la constitució? Jo no l’he trobat. Va fer una crítica? Sí. Pamfletària? Potser. Però això no és un delicte.”

La defensa, per tant, ha considerat que els càrrecs presentats són una vulneració clara de la llibertat d’expressió: “Si algú s’ha considerat calumniat, hauria d’actuar de manera individual o en grup, però no el govern, el govern no és una persona. El govern ha de demostrar que Mendoza ha faltat a la veritat, però no ho ha demostrat. A més, no s’ha causat cap perjudici a l’estat.” Tot plegat, l’advocat ho ha definit de “anacrònic i obsolet”, i d’un judici que no s’ajusta als estàndards democràtics. “Avui, en aquesta sala, sí que hi ha en joc el prestigi de les institucions a Andorra.”

El judici ha acabat amb unes darreres declaracions de Mendoza, que, visiblement emocionada, ha agraït el suport i ha retret al govern que ningú li repararà els anys que ha estat encausada. “La meva família va venir a Andorra buscant una vida millor, i no reconec avui aquesta Andorra humana i dialogant. He estat linxada i desprestigiada, havent posat la meva persona al centre.”

VilaWeb
VilaWeb

Pressions internacionals a Andorra

Aquest judici és històric per a Andorra, entre més, per l’atenció internacional sobre el cas. El toc d’atenció més gran ha arribat del Consell d’Europa. La comissària de Drets Humans, Dunja Mijatović, ha denunciat en un comunicat que el procés “soscava la llibertat d’expressió i tindrà una efecte inhibidor en la feina dels defensors dels drets humans”. Amb tot, el govern ha publicat avui una nota defensant-se: “La situació processal de Mendoza no obeeix a la seva militància, ni a la seva defensa del dret de l’avortament.”

També és possible que remogui el debat sobre el dret de l’avortament, que és prohibit en tots els supòsits, fins i tot si l’embarassada ha estat víctima d’una violació, si hi ha perill de mort per a ella o si hi ha una malformació del fetus. De fet, Andorra és l’únic país d’Europa –i un dels pocs del món– on aquesta legislació és tan dura.

El debat fa temps que és sobre la taula, però l’avortament lliure i gratuït encara és lluny, i sembla que l’objectiu més pròxim serà el de la despenalització. Un dels entrebancs principals és la posició d’un dels coprínceps d’Andorra, l’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, que ha amenaçat d’abandonar el càrrec si es legalitza, cosa que alguns temen que pugui desestabilitzar políticament l’estat. L’altre copríncep, Emmanuel Macron, pressiona perquè l’avortament es despenalitzi. Les associacions feministes s’ho miren amb ulls crítics i defensen que fins que l’avortament no sigui lliure, les dones més vulnerables continuaran vivint situacions complicades.

Per això, davant la batllia, les activistes avui ho tenien clar: el suport al feminisme andorrà, encara incipient però persistent, continuarà i augmentarà, i també la lluita perquè les andorranes no es vegin abocades a avortar a Catalunya entre l’estigma i la vergonya. En definitiva, continuarà fins que sigui llei.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any