Enric Morera: ‘L’estat espanyol no és viable’

Fem l’entrevista un dia abans de començar el ple extraordinari per validar el decret llei de plurilingüisme del Consell. El PP ha amenaçat amb tot d’impugnacions. Enric Morera, president de les Corts, es declara tranquil. I parla, d’entrada, de Sicília i de la bella capella del Palatinat, que n’allotja el parlament. De seguida, però, cal anar al tall: de temes n’hi ha molts, la legislatura comença i enguany es presenta trepidant.

—Comenceu legislatura amb un ple extraordinari. Hi preveieu normalitat o hi pot haver episodis de filibusterisme parlamentari?
—Jo espere que siga una sessió de molta normalitat, que donarà molta seguretat i tranquil·litat als claustres de professors i als pares, perquè farà que comence el curs amb normalitat, amb llibertat d’elecció del projecte lingüístic de cada centre.

—El PP ha amenaçat amb recursos d’inconstitucionalitat i ha dit que fer el ple pot tenir ‘conseqüències jurídiques’…
—Sí, però és estrany, perquè el grup parlamentari popular va prendre la decisió de convocar aquest ple. Van ser ells. Jo em vaig limitar a fer l’acte formal de convocatòria. Jo he escoltat la Junta de Síndics: dimarts passat, per unanimitat, va decidir la convocatòria.

—Aleshores, tranquil·litat?
—I bons aliments. Jo preveig una situació normal: convalidar un decret llei d’un govern que vol comptar amb el suport de les Corts uns dies abans de l’inici del curs escolar. Per tant, molta normalitat. Allò que sí que ha estat anormal és que una institució com la Diputació d’Alacant, que no hi té legitimitat, puga haver interposat un recurs [contra el decret de plurilingüisme]. Això és el que veig estrany.

—I que s’hagi acceptat.
—També. Però nosaltres hem de solucionar els problemes de la gent. I això és el que fa aquest decret.

—Una vida parlamentària de qualitat pot donar la mesura del grau de democràcia d’una societat. És la tercera legislatura que sou a les Corts…
—Des del 2007, sí.

—I ara fa dos anys que en sou el president. A banda les figures dels Borja que ens reben a l’entrada de l’edifici, en què penseu que es nota el canvi, respecte de les legislatures anteriors?
—Hem recuperat un clima de normalitat, de més treball, de més acords i de més consens. Teníem una anomalia derivada de la situació política i econòmica que es vivia en aquesta terra, i hem demostrat que en la pluralitat es funciona millor. Perquè en aquestes Corts hem aconseguit molts punts de consens sobre interessos estratègics del nostre poble. Quant a activitat parlamentària, som la primera cambra pel que fa a atenció a les demandes de l’oposició, a respostes escrites, a demanda de documentació… I, quant a vitalitat d’assemblea legislativa, tenim una sana i envejable normalitat democràtica. De fet, m’han nomenat president de la conferència de les presidències dels parlaments autonòmics, la COPREPA. En aquests moments som un referent de bones pràctiques parlamentàries.

—Ah.
—I, amb tot, som bastant invisibles. Malgrat haver recuperat la connectivitat amb la societat civil. Hem fet actes, per exemple, en els quals els diputats escoltaven el que deien plataformes de la societat civil, hem girat el calcetí. Però som uns grans desconeguts. I si no hi ha un bon parlamentarisme, la democràcia se’n ressent.

—El parlamentarisme, per cert, té molt de pes en la configuració d’aquest poble.
—Sí, des que Jaume I ens institucionalitza com a entitat pròpia, hem tingut unes Corts molt actives, molt avançades. De l’època, estamentals, que assessoraven el rei, però el rei no podia fer qualsevol cosa. De fet, també hem tingut revoltes, com la dels agermanats, pel fet de no respectar les nostres institucions. Bé, crec que en aquests moments tenim les Corts més reivindicatives des de la pèrdua de les nostres llibertats nacionals per la batalla d’Almansa: hem aconseguit situar al centre del nostre debat qüestions bàsiques dels interessos valencians, com l’infrafinançament o la falta d’inversió. I ho hem fet de manera unànime. És una qüestió de justícia.

—A mitjan legislatura ja es pot fer balanç. D’activitat legislativa n’hi ha hagut poca, fins ara…
—La primera part de la legislatura ha estat d’anàlisi i de reparació. Però s’ha aprovat el pressupost, les lleis d’acompanyament i mecanismes importants per a afrontar el futur. Hem creat l’Agència Valenciana de la Innovació, hem aprovat la recuperació de la nova RTVV, que ha implicat una feinada molt intensa… I crec que ara s’accentuaran molt els projectes de llei. Per una altra banda, he de dir que les lleis valencianes aprovades són totes al Tribunal Constitucional, perquè el govern central hi ha presentat recurs en contra. És un escàndol majúscul que es vulnere d’eixa forma la feina del nostre parlament.

Les lleis valencianes aprovades són totes al Tribunal Constitucional, perquè el govern central hi ha presentat recurs en contra. És un escàndol majúscul.

—Totes, sistemàticament?
—Sistemàticament. La de pobresa energètica… totes. És un atac directe al nostre autogovern i a la nostra autonomia. Hi ha voluntat d’anul·lar-nos l’autogovern. En la comissió bilateral hem tingut una posició molt enèrgica per a defensar el parlamentarisme i els interessos valencians. Aquesta dinàmica d’involució autonòmica és el caldo de cultiu per a la crisi global territorial que hi ha a l’estat.

—Aviat farà un any que sindicats i associacions van arribar a un acord per a la futura llei de la funció pública, que inclou la competència lingüística. Arribarà a rams de beneir, aquesta llei?
—Ja la tenim en tràmit. I s’aprovarà prompte. Calcule que a començament del 2018. És una de les lleis importants. Però cal fer un treball previ prou ampli, en aquest cas amb els sindicats, perquè ja arribe molt acordada. Com que s’ha fet, el tràmit parlamentari hauria de ser més fàcil.

—Una altra qüestió és normalitzar la representativitat de les Corts amb la supressió de la barrera electoral del 3%… És factible en aquesta legislatura?
—És factible. I necessari: no es poden posar barreres antidemocràtiques a ningú. S’ha triat la via de la proposició de llei. I s’ha treballat així: comissió parlamentària de reforma de l’Estatut i de nova llei electoral, dictamen de tots els grups, que ja tenim, i ara, d’eixe denominador comú, n’ha d’eixir un text articulat. La proposició de llei que entre a les Corts haurà de tenir molt consens. No serà fàcil, però ha de ser així: no un projecte legislatiu del Consell sinó de les Corts. Perquè, de fet, les mateixes Corts han recuperat molt la seua sobirania, com a entitat. No som un ens dependent del Consell com passava en el passat.

—Heu esmentat la llei de creació de la nova ràdio i televisió públiques. La llei és feta. La televisió, quan?
—Us diré una cosa: hauríem pogut tenir la televisió el 9 d’octubre del 2015.

—Com?
—No liquidant la que hi havia. En aquell moment jo vaig intentar un acord amb els treballadors i posar aquest fet en evidència. Però hi hagué incomprensió i no hi hagué altura de mires. I es va decidir fer una nova televisió. Ja vaig avisar en aquell moment que tindria problemes de temps. Jo, com a valencianista, volia una televisió de seguida, amb garanties. I això significava triar el camí de no liquidar-la. Però se’n va triar un altre. I ha significat un tall. Quan tindrem la televisió? No ho sé. Jo, en aquest tema, estic negre.

—I quan tornarà TV3?
—Tan bon punt com tinguem en marxa À Punt, proposaré al govern que aplique la reciprocitat. Des del minut u proposaré que s’aplique la normativa que en el seu dia ja vaig pactar amb el PP (per tant, supose que sobre aquest punt no faran demagògia). Però perquè hi haja reciprocitat has de tenir alguna cosa per a reciprocitar. Jo aniria més lluny de la reciprocitat: buscar fórmules que ens permeten de cooperar en l’àmbit audiovisual. És lògic. I hem de fer lògic el que fins ara han mantingut en l’anormalitat.

—La qüestió del finançament acabarà de marcar bona part de la legislatura…
—Efectivament, ho hem situat en el centre del debat polític, lligant-ho amb el fet que és una causa directa de l’empobriment sistemàtic del poble valencià. També hem situat en el centre del debat la falta d’inversió pública territorialitzada del pressupost general de l’estat. I hem de recordar que hem reformat l’estatut d’autonomia, que està pendent de tramitar-se, per aquest punt. Dit això, el sistema de finançament i el model de la LOFCA és un exemple més del fet que Espanya no funciona.

—Penseu que hi pot haver cap mena de receptivitat o de rectificació per part de l’estat, quant al finançament?
—L’estat espanyol s’ha de repensar i reelaborar tot. En cinc anys, el senyor Mariano Rajoy ha incrementat el deute públic de 350.000 milions d’euros, que és un catàstrofe, perquè s’ha fet sobre una devaluació social enorme. Les desigualtats han augmentat i, per tant, no és que s’haja de parlar de recursos cap a les autonomies, sinó de tot el model d’ingressos i despeses de l’estat. No es pot consentir que siguen les autonomies les que es barallen per un tros del pastís. Hem de parlar de tot, dels ingressos públics i de les despeses públiques. I hem de recordar que el principal incomplidor és l’estat, que és el que acumula més incapacitat en la gestió econòmica. S’ha de parlar del conjunt d’ingressos de l’estat i, per tant, no sóc optimista si no hi ha una visió política més àmplia d’un problema greu: que l’estat espanyol en aquests moments no és viable.

—La resposta a les reivindicacions valencianes ha estat, de moment, aquell ‘els polítics valencians només saben plorar’ que va dir el ministre espanyol Montoro…
—Ens han insultat, sí. Ens han insultat aquells que ens porten a la catàstrofe, que han exhaurit els fons de pensions, que es han posat en un deute públic superior al 100% del PIB, que ens porten al desastre. No ens poden donar lliçons. Si continuen aquestes polítiques, les polítiques del PP, crec que el fracàs de l’estat espanyol serà global. I no s’han fet els passos per a canviar el model productiu. Una prova d’això és l’impost al sol, que és una barbaritat. La política del PP és la de crear problemes i d’incrementar els que ja hi ha. No en soluciona ni un. Ni econòmic, ni social, ni territorial, ni democràtic: els augmenta. Governen per intentar tapar la seua gestió i la multitud de casos de corrupció.

—I aquest menysteniment…
—Eixe menysteniment, eixa burla formen part d’eixe no abordar els problemes. I cada dia que passa… Hem de recordar que tota la situació que viu Catalunya és per la seua campanya anticatalanista del 2006, que ja venia larvada de feia molt de temps. Eixes dinàmiques ens han portat a aquesta situació. I els valencians recordem, i molt, que l’anticatalanisme ha estat un mal negoci per al poble valencià, molt mal negoci. I que les polítiques de dreta centralista impulsades pel PP en tots els àmbits són un autèntic fracàs. Encara que no vulguen veure-ho, els problemes cada vegada es faran més evidents. I hem de fer una reflexió. Perquè el pacte del 1978 està absolutament exhaurit. I si no som capaços d’elaborar un altre pacte amb polítiques d’altura jo pronostique una situació molt difícil per a l’estat espanyol.

—Com valoreu els darrers esdeveniments parlamentaris a Catalunya?
—Era un fet anunciat. No em va sorprendre. Ja s’havia dit i anunciat que hi hauria l’aprovació d’una llei de referèndum. La qüestió és per què s’arriba a aquesta situació. Aquest malestar ve de lluny. Per una altra banda, aquests mateixos fenòmens passen a tot Europa: l’exhauriment dels estats nació entesos com abans. Cada vegada els pobles europeus, no només el català, volen tenir més instruments per a poder estar en un món global des de la seua localitat. El que jo reclame és tranquil·litat, serenitat i que hi haja un clima que ens permeta d’abordar des de la política una evidència: que hi ha un enfonsament del pacte constitucional del 78. I, o bé es fa un altre pacte, unes altres polítiques, o tindrem una situació negativa per part de tots. L’immobilisme que hem vist no és la solució.

—Hi heu parlat, amb Carme Forcadell?
—Sí, vaig fer un acte de presència al Parlament de Catalunya per donar-li el meu suport personal en el moment en què va ser encausada per haver dut al parlament un debat polític. Això és inaudit. És més propi de règims del passat. I de aquellos polvos, estos lodos. Ara no he parlat amb ella, però com a president de la COPREPA parle amb tots els meus homòlegs, i intentaré que es genere la situació per establir el que ens pertoca: el parlamentarisme és parlar. I parlar amb tots.

—Quin és l’últim llibre que heu llegit?
—Individus com nosaltres, de Ferran Torrent.