El coneixement del català entre la població major de quinze anys a Catalunya ha augmentat lleugerament en tots els àmbits i s’acosta als nivells previs a l’arribada de l’onada migratòria que hi va haver entre els anys 2003 i 2008. Així ho indica l’Enquesta quinquennal d’usos lingüístics de la població que el departament de Cultura i l’Idescat han presentat avui, feta amb una mostra de nou mil persones durant el 2018. L’any passat, diu l’estudi, hi havia més que gent que sabia català que no cinc anys abans, amb un increment notable d’aquells que diuen que el saben escriure: 400.000 persones més que no el 2013, arribant al 65,3%. En aquest cas hi pot haver l’explicació en les xarxes socials.

El percentatge arriba al 94,4% en la pregunta de si entenen el català (són 128.000 més que no fa cinc anys); un 81,2% diu que el sap parlar (160.000 més) i un 85,5%, que el sap llegir (300.000 persones més). Els joves de 15 a 29 anys són els que fan un ús més alt del català i diuen que en tenen més coneixement, més del 80%. Durant aquest període de temps, entre el 2013 –quan es va fer la darrera enquesta– fins ara, hi ha hagut un saldo migratori de 90.000 persones, i ja hi ha un terç de la població de Catalunya que ha nascut fora. Així ho han destacat tant el director de l’Idescat, Xavier Cuadras, com la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, per a posar en valor aquestes dades d’un increment lleu del coneixement del català. Franquesa ha destacat l’evolució retrospectiva d’ençà del 1981, sempre amb una tendència a l’alça de les dades sobre la comprensió del català, la capacitat de parlar-lo, de saber-lo llegir i de saber-lo escriure:

Com s’explica l’increment notable de persones que diuen que saben escriure en català aquests darrers cinc anys? Segons Vilallonga, l’explicació es deu a l’ús de les xarxes socials. I ha posat l’exemple de WhatsApp, que ‘ha fet desinhibir’ molta gent que abans no escrivia en català per vergonya de fer faltes d’ortografia. ‘Han fet un favor a l’ús del català. En l’àmbit personal es mostra clarament que els missatges de mòbil es fan en català’, ha afegit la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga. Això fa que ara hi hagi més gent que digui que sap escriure en català.

L’ús del català es manté

Ara per ara, segons l’estudi, tres de cada quatre adults (un 76,4%) utilitzen el català durant un dia qualsevol, un percentatge similar al de fa cinc anys (74,6%). El castellà continua per damunt, perquè hi ha un 93,2% dels enquestats que diu que l’utilitza.

La llengua inicial preferent continua essent el castellà, en un 52,7% dels casos (el 2013 era un 55,1%), per un 31,5% en què la llengua inicial és el català (un 31% fa cinc anys). Uns 3,4 milions de catalans tenen el castellà com a llengua inicial, i uns dos milions, el català. Un 10,8% dels enquestats utilitzen alguna altra llengua com a inicial, per aquest ordre: l’àrab, el romanès, el gallec, el francès, l’amazic, el rus, el portuguès, l’italià, el xinès, l’anglès, l’alemany i l’aranès.

Quan es demana per la llengua d’identificació, el català ha crescut en 45.500 persones respecte del 2013, tot i que percentualment ha baixat una dècima: del 36,4 al 36,3%. El castellà ha perdut un punt: del 47,6 al 46,6%.

Finalment, en la llengua habitual, la que la persona enquestada considera que utilitza habitualment, la presència del català pràcticament no canvia (al voltant del 36%) i el castellà disminueix lleument, del 50,7% al 48,6% en beneficis de les opcions multilingües.

Hi ha una dada que tant el departament com l’Idescat han volgut destacar: el 42% de la població adulta (2.695.000 persones) utilitza el català tot i que no és la seva llengua inicial, un aspecte a destacar perquè l’informe reflecteix una tendència a usos lingüístics combinats, és a dir, a utilitzar de manera compartida el català i el castellà.

Per vegueries

L’ús de català com a habitual supera el 70% a les Terres de l’Ebre i el 60% a l’Alt Pirineu, les zones amb un percentatge d’ús més elevat. A les Comarques Centrals, Ponent i Comarques Gironines se situa entre el 50% i el 60%, mentre que a l’àmbit de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’ús de català és inferior a la mitjana.

Respecte al 2013 augmenta el català com a llengua habitual a les Comarques Gironines – on disminueix el d’altres llengües- al Camp de Tarragona i al Penedès, on disminueix el percentatge de castellà. En canvi, disminueix el percentatge de català com a llengua habitual a Ponent i l’Alt Pirineu i a les Comarques Centrals.

Menys ús en diferents àmbits

En canvi, trobem que l’ús del català ha disminuït en diferents àmbits. El 2003, un 47% de la població utilitzava només el català, o preferentment, en el petit comerç, i  ara aquest percentatge ha baixat fins al 37,8%. De la mateixa manera, en grans establiments comercials, ha passat del 42,7% al 32,9%. Respecte al 2003, també s’ha reduït en l’ús amb les amistats, companys d’estudis o companys de feina.

Resultats a l’Aran

D’una altra banda, l’increment de coneixements d’aranès a l’Aran és notable entre la població de 15 a 29 anys, que supera el 70 % en totes les habilitats. El 90,6 % l’entén, el 75,2 % el sap parlar, el 87,4 % el sap llegir i el 72,2 % el sap escriure. ‘Les quatre habilitats d’aranès creixen. Es demostra que aprenen gràcies a l’escola la llengua pròpia del territori i acaben l’escolarització coneixent les tres llengües’, ha declarat Ester Franquesa.

Mostra amb més base

El director de l’Idescat, Xavier Cuadras, ha explicat que la novetat de la mostra és la seva ampliació, que passa de 7.500 a 9.000 persones, cosa que permet obtenir una ‘mostra significativa’ i més representativa territorialment.

Per situar les dades, Cuadras ha concretat que un 40% dels residents catalans són nascuts fora de Catalunya; del 60% restant, un 15% té els dos pares nascuts fora de Catalunya, de manera que només un 45% dels ciutadans han nascut a Catalunya o tenen almenys un dels dos progenitors nascuts a Catalunya.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb