Enduriment de condicions a l’aixeta bancària

  • Les pimes ja perceben un augment notable de les exigències en l'accés al finançament, amb tipus a l'alça i més requisits en les garanties sol·licitades · Són uns termes que encara es poden intensificar

Jordi Goula
09.01.2023 - 19:50
Actualització: 09.01.2023 - 20:05
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

D’ençà que començaren a pujar els tipus d’interès del Banc Central Europeu (BCE), és habitual que els mitjans parlin, gairebé exclusivament, de la repercussió que poden tenir sobre les hipoteques. Però no són els únics crèdits que augmenten de preu. A les empreses –i sobretot a les pimes– també varien a l’alça, en uns moments que no són fàcils, després de les situacions crítiques travessades durant la pandèmia. I s’ha fet poc ressò de les afectacions que poden tenir en aquestes circumstàncies. Certament, ara com ara, no és el problema més greu, dins la munió que té la majoria de pimes, però pot acabar-ho essent.

Per això és d’agrair que el Banc d’Espanya presentés dijous passat l’informe “Evolució econòmica recent de les pimes espanyoles i del seu accés al finançament extern”, on tracta la situació viscuda fins el setembre del 2022 i fa previsions sobre el primer trimestre d’enguany. En realitat, han treballat les empreses espanyoles que hi ha dins l’enquesta que fa semestralment el BCE, en col·laboració amb la Comissió Europea, sobre l’accés al finançament de les empreses a l’àrea de l’euro.

La qüestió més destacada és que la percepció de les pimes espanyoles sobre l’accessibilitat a préstecs bancaris va reflectir, per primera vegada d’ençà del 2013, un deteriorament en termes nets entre l’abril i el setembre del 2022. Era un fet esperat, i per això l’informe matisa que l’empitjorament ha estat inferior que no es preveia fa sis mesos i molt inferior del que van sofrir les pimes en la crisi del 2009.

I, per descomptat, han suportat un increment en el cost del finançament. De moment, les darreres dades fetes públiques pel BCE la setmana passada, corresponents al novembre, mostren que el nou finançament a companyies no financeres ja costava de mitjana a la zona euro un 3,09%, és a dir, se situava a nivells semblants a l’any 2012. Quant a la resta de les condicions, el regulador observa una exigència més gran en les garanties requerides.

Per als mesos vinents, l’informe assenyala que les pimes esperen que s’intensifiqui notablement el deteriorament en l’accés al finançament, com a mínim, fins el mes de març, cosa que, d’acord amb les respostes de les empreses, va principalment relacionat amb un empitjorament de les perspectives econòmiques generals. Atès que l’enquesta es va fer a final d’estiu, això pot haver variat, probablement en sentit negatiu.

Si ens atenim a la concessió de crèdits de les entitats financeres a aquestes empreses, l’informe mostra que el percentatge de pimes que van tenir dificultats per a obtenir finançament bancari va repuntar lleugerament a l’estat espanyol, fins al 10%, gairebé; un punt i mig més que sis mesos abans. Aquesta xifra se situa per sobre de la del conjunt de la unió monetària, que queda al 8%, valor similar al del període previ.

Si les dificultats per a aconseguir finançament van repuntar lleugerament el 2022 a l’estat espanyol va ser, principalment, perquè va haver-hi més sol·licituds rebutjades i, en segon lloc, perquè també va haver-hi més pimes a les quals només van concedir part del préstec que havien sol·licitat, o els el van concedir a un cost molt elevat.


La banca està esporuguida amb els crèdits a les pimes els mesos vinents. Amb el final de la moratòria, l’any passat, 6.676 empreses van acabar en un concurs de creditors a tot l’estat, xifra que representa un increment interanual del 21,5% respecte dels procediments registrats en l’exercici anterior. I encara hi ha moltes empreses de les anomenades “zombis” que no han estat depurades. I el Banc d’Espanya els ho recorda dia sí, dia també.

El mes passat, el vice-president del BCE, Luis de Guindos, va explicar: “Quan mirem la rendibilitat de determinats sectors, especialment les pimes, s’observa un deteriorament important”, cosa que, si continua, “tindrà conseqüències immediates per al sector financer”. En el món bancari, les entitats asseguren que tenen la situació controlada. Però són plenament conscients que hi ha moltes empreses que han sobreviscut aquests darrers anys gràcies a mesures com els préstecs avalats per l’ICO i les moratòries, i que aviat hi haurà més impagaments. Sobretot, en aquells sectors més afectats per l’alça dels costos energètics. En definitiva, ara mateix, les pimes són el principal focus de preocupació de la banca.

I això que les entitats financeres espanyoles han aconseguit d’esquivar el cop de la pandèmia a les butxaques de famílies i empreses i la morositat semblava controlada, amb una ràtio que rondava el 3,8% al tancament de setembre, lluny del 4,3% en què va començar l’any. Però el sector comença a observar un cert deteriorament en algunes carteres de crèdit, “més en empreses, especialment pimes, que no pas en particulars”.

I si bé diuen públicament que encara que la mora pugi el 2023 es mantindrà en nivells assumibles per al sector, hi ha preocupació per l’impacte de la inflació en els costs (sobretot energètics) de les empreses, que, a més, encara no els han traslladat del tot als preus de venda finals.

De totes maneres, segons l’informe, i com dèiem, avui les pimes tenen problemes més greus a curt termini. Tot i el deteriorament en la percepció sobre l’accés al finançament extern, quan els demanen sobre la seva principal preocupació, la majoria esmenta l’increment dels costs de producció (gairebé un 22% d’aquestes empreses el seleccionen com la dificultat principal a què s’enfronten), mentre que l’accés al finançament continua essent el factor menys important com a principal preocupació, i el selecciona únicament un 6%.

Curiosament, a la zona de l’euro, la preocupació més important és l’escassetat de personal qualificat, seguida de l’augment dels costs de producció. Igual que a casa nostra, l’accés al finançament es manté com l’obstacle menys destacat.

Vull contrastar el que diu l’enquesta del Banc d’Espanya amb la realitat més propera. En parlo amb Josep Ribó, president del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya. En principi, abona les grans línies que exposa l’enquesta, però hi aporta alguns matisos interessants.

En primer lloc, comenta el paper de la banca. “Van començar ells. Em trucaven el mes passat i m’apressaven per fer algunes operacions que eren previstes al gener. ‘Tanquem això ara, perquè les coses poden canviar en qüestió de dies’, aquest era el missatge. Els colla el Banc d’Espanya amb les seves condicions de solvència. I, sí, han endurit força les peticions de garanties a l’hora de prestar finançament”, diu.

Explica que cal diferenciar les pimes de les microempreses i dels autònoms. “Com més petita és l’empresa, menys capitalitzada acostuma a estar i més la collen, com sempre s’ha fet. És absurd, no té sentit aplicar a una pime les mateixes exigències legals que a una gran empresa. Ara veiem molts casos en què la necessitat de finançament supera, de bon tros, la garantia empresarial que es pot oferir al banc. I en aquestes situacions han de posar-hi el patrimoni personal, que, habitualment, és l’habitatge.”

I fa una advertència. “Tot això és molt recent i encara no hi ha gaire experiència amb tot allò que el canvi ocasiona des que pugen els tipus. Però sí que puc afirmar que la tendència segueix aquest camí, que els bancs s’hi miren molt més i que hi ha moltes famílies que ho viuen amb una gran inseguretat.” Sembla que vénen uns mesos que no seran fàcils per a les pimes i els autònoms que s’hagin d’adreçar als bancs a la recerca de finançament.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes