Emergències va detectar el matí de la gota freda les crescudes en barrancs de l’interior

  • Els informes interns del 112 alertaven que hi havia desbordaments en indrets on pràcticament no plovia, com a la Foia de Bunyol i a Utiel-Requena

VilaWeb
25.07.2025 - 09:42
Actualització: 25.07.2025 - 11:53

El servei d’emergències 112 de la Generalitat, amb seu al Centre de Coordinació d’Emergències de l’Eliana (Camp de Túria), ja era conscient el 29 d’octubre al matí que en algunes zones de l’interior s’havien desbordat barrancs. Aquesta informació consta en els informes de supervisió dels torns, elaborats pels tècnics del servei i enviats més tard a la magistrada que instrueix la causa per la gestió de l’emergència, segons que publica Eldiario.es.

Un dels testimonis del cas, Joaquín A. R., va fer referència a aquests informes durant la declaració del 12 de juny. Arran d’això, la jutgessa va requerir la documentació al Departament d’Emergències. En el primer torn del matí, els tècnics ja advertien que “la situació continuava evolucionant negativament” a la zona d’Utiel-Requena. A la tarda, l’alerta es va estendre al barranc de Torrent (també conegut com a rambla del Poio), on l’aigua es va desbordar amb una violència inesperada en una zona on no plovia i causà la major part de les 228 morts.

Els primers avisos del dia es van centrar a la Ribera Alta, amb casos habituals com ara vehicles atrapats per l’aigua i salvaments aïllats. Tanmateix, el torn ja va començar amb una “càrrega molt alta” heretada de la nit anterior, i amb més de cinc-centes telefonades cada hora en tots els trams del torn. A les onze del matí, la pluja es va intensificar a Bunyol i a Utiel-Requena, i també arribaren avisos de Quart de Poblet i municipis de prop de la A-3.

Fallades greus de comunicació i saturació del sistema

L’informe també destaca una incidència tècnica greu, ja present la nit anterior: els operadors sentien la seva veu, però no podien sentir els usuaris. El problema allargava les gestions i dificultava l’atenció de les trucades. En vista d’aquesta situació, ja a les 7.30 s’activà un missatge pre-enregistrat per advertir la població de la pluja intensa. L’Agència de Meteorologia espanyola (AEMET) havia activat el nivell roig d’alerta a les 7.53 a tot el litoral i l’interior nord del País Valencià.

Poc després de migdia, a les 12.18, arribava l’alerta hidrològica pel riu Magre i es demanava de fer seguiment dels cabals als municipis riberencs fins a Cullera. A les 12.31, l’alerta s’estenia al barranc de Torrent. I a les 14.35, la batllessa de Requena demanava l’ajut de l’exèrcit espanyol, concretament de la Unitat Militar d’Emergències (UME).

obres
actors
  • Servei d'Emergències 112
  • Centre de Coordinació d’Emergències de l’Eliana (Camp de Túria)
  • AEMET
  • Unitat Militar d’Emergències (UME)
  • Exèrcit espanyol
  • Departament d’Emergències
  • Joaquín A. R.
llocs
  • Bunyol
  • Requena
  • Torrent
  • Requena
  • Quart de Poblet
  • Eliana
esdeveniments
  • Comissió d'investigació sobre la gota freda a la Diputació de València
  • Nivell roig d’alerta d'AEMET
  • Demanada ajuda de l'UME
temes
  • Emergències
  • Temps extrems
subtemes
  • Gestió de crisi
  • Fallades i saturació de les telecomunicacions
  • Intervenció de l'UME
VilaWeb ja ha explicat com la gestió de la gota freda del 29 d’octubre va estar marcada per la descoordinació, amb bombers forestals que denuncien una “falta de professionalitat tremenda” i assenyalen l’ex-cap del Consorci, José Miguel Basset, com a màxim responsable operatiu d’una mobilització insuficient i tardana dels efectius al barranc de Torrent . En aquest context, el relat dels informes interns del 112 que ja detectaven de matí les crescudes als barrancs d’Utiel-Requena s’afegeix a les revelacions sobre el retard en l’alerta massiva, que un tècnic atribueix a la decisió personal de la consellera Salomé Pradas de controlar el contingut i el moment d’enviament del missatge Es-Alert .

Per una visió més àmplia de les responsabilitats polítiques, es pot contrastar aquesta informació amb les declaracions de Basset en la comissió de la Diputació, on admet que es va deixar de vigilar el barranc perquè “era l’hora de dinar” i trasllada tot el pes de la decisió a la consellera, a qui identifica com a directora del pla d’emergències des del “minut zero” . Alhora, el reportatge de The Washington Post que qüestiona si la gestió de Carlos Mazón pot ser considerada criminal, destacant que l’episodi era “previsible” i que moltes morts haurien estat evitables, projecta internacionalment les omissions i retards que ara examinen els tribunals .

Recomanem

Fer-me'n subscriptor