A la fotografia hi ha el president del Consell Europeu, Donald Tusk; el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker; i el del Parlament Europeu, Martin Schulz. Riuen. Riuen al costat d’un senyor que també riu, encara més satisfet que tots ells, i que és el primer ministre de Turquia, Ahmet Davutoglu.

L’escena passa a Brussel·les, on el govern turc va explicar ahir als governs europeus la seua proposta per a aturar el flux de refugiats sirians cap a Europa. Demana, demanen els turcs, tres mil milions d’euros, diuen que per a dedicar a camps de refugiats. Que cal afegir a tres mil més que ja havien estat acordats fa dies. Demana, demana el govern turc, que els turcs puguen viatjar a Europa sense necessitat de visat. I demana Davutoglu, és a dir, demana el govern turc, que s’acceleren les negociacions per a l’entrada de Turquia a la Unió Europea, negociacions aturades fa anys perquè Turquia no compleix cap condició per a formar part de la Unió Europea.

El xantatge –perquè es tracta d’això– consisteix a oferir que Turquia aturarà el flux de refugiats sirians cap a Europa, però només en canvi d’això que demana. D’això i del silenci espès sobre els seus crims.

Aquest cap de setmana el govern turc, aquest que somriu a Brussel·les, s’ha apoderat a la força del principal diari del país, Zaman, i n’ha canviat el director i la línia editorial. També aquest cap de setmana vint-i-sis kurds han estat assassinats pel govern turc, aquest que somriu a Brussel·les, en atacs militars a Sirnak i Diyarbakir. Segons un informe fet públic recentment, des del juliol del 2015 el nombre de kurds assassinats a mans de la policia i l’exèrcit ja és de 1.250. Aquesta setmana passada també la Unió Europea que ahir somreia al primer ministre turc va haver d’afegir-se a la demanda d’un corredor humanitari i una aturada de les hostilitats en ciutats com ara Sur o Cizre, assetjades des de fa setmanes per l’exèrcit. I ahir vam saber que la justícia turca havia obert investigacions criminals contra 2.212 acadèmics i professors universitaris que havien denunciat la manca de llibertat del país en un manifest. La raó oficial que addueix el govern turc, aquest al qual ahir la Unió Europea somreia, per a perseguir els acadèmics és que ‘difamen la nació turca’. I l’amenaça és d’expulsar-los de la universitat o fins i tot de dur-los a la presó.

. Turquia juga brut. D’una banda, s’aprofita de la situació per fer negoci amb el petroli de l’anomenat Estat Islàmic, per vendre armes o per tenir una excusa per a atacar les posicions kurdes a l’Irac i a Síria. D’una altra, deixa passar els refugiats i els amuntega a les fronteres europees fins a crear un problema que, com s’ha vist, és a punt de posar fi a la Unió, tal com l’entenem.

En aquest context, veure la impotència de la Unió Europea fa sagnar el cor. A les fronteres de Grècia amb Macedònia, a les illes de la mar Egea, milers i milers de refugiats han restat atrapats per la incapacitat europea d’acollir-los i per la inutilitat de la Unió a l’hora d’establir alguna classe de política comuna en una qüestió tan determinant com aquesta. Cal reconèixer que, malgrat tot, Angela Merkel encara s’oposa a que es tanque l’anomenat corredor dels Balcans mentre la major part dels estats europeus criden histèrics reclamant fronteres més altes i deixen abandonada la petita Grècia, obligada a fer un esforç titànic perquè la gent simplement no es muira al mig dels camps.

–almenys, jo no la sé veure. No hi ha una Europa que pose la dignitat, la democràcia i els drets humans com una condició indispensable als seus interlocutors. No hi ha una Europa que se sàpiga far de la llibertat i la seguretat i que estiga disposada a ser-ho. No hi ha una Europa digna, capaç de mirar els dictadors fit a fit i atemorir-los.

Ara a Brussel·les només tenim uns dirigents apocats i indignes que riuen les gràcies d’un govern miserable i que estan disposats a pagar qualsevol preu perquè els turcs s’emporten els refugiats sirians cap a casa. Aquells refugiats que els turcs mateix fredament, cínicament i de manera calculada van deixar passar cap a Europa per aconseguir així poder-nos fer el xantatge que ahir van executar.

 

[A sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. VilaWeb necessita el vostre suport per a poder continuar oferint-vos els seus serveis. Si ens voleu ajudar fent-vos subscriptors, aneu ací. Per saber-ne més, aneu ací.]

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb