Les proves ràpides i les PCR es converteixen en el negoci de les clíniques i laboratoris privats

  • El govern espanyol va intervenir els laboratoris privats per controlar les proves que es fan i evitar preus abusius · Aconseguir un test ràpid costa entre 30 i 60 euros, mentre que de PCR se'n troben a partir de 118 euros

VilaWeb

Josep Rexach Fumanya

14.05.2020 - 21:50
Actualització: 14.05.2020 - 22:42

La pandèmia del coronavirus ha trencat les previsions de tothom, però també dels departaments i ministeris de Salut. Les primeres setmanes es va posar de manifest que hi havia una manca alarmant de material de protecció, també per als sanitaris, i de material de detecció. Les arribades d’avions amb carregaments de PCR, proves ràpides i màscares van ser notícia precisament per això, perquè mancava material. Amb l’aixecament de l’estat d’alarma molts laboratoris i clíniques van veure en aquesta mancança una oportunitat, i van aprofitar la conjuntura per oferir aquest servei.

‘Aproximadament entre trenta i quaranta persones vénen cada dia a fer-se el test d’immunitat, mentre que de PCR en podem fer una quinzena diàriament’, diuen en una clínica privada de Girona. D’ençà de fa tres setmanes aquest és el seu principal negoci. Per tal de regular el sector, el 14 d’abril el govern espanyol va intervenir aquests centres i va posar-los al servei de les comunitats autònomes. D’aquesta manera, els departaments de Salut podien ampliar la capacitat de diagnòstic en cas de necessitat, fent servir aquests centres privats. Però, a més, l’objectiu també era començar a regular aquest negoci creixent –s’havien arribat a cobrar tres-cents euros per una PCR. Per això es va establir que les proves només es fessin quan hi hagués una prescripció mèdica i que el centre havia de comunicar les dades de totes les anàlisis que fes.

Aquest primer requisit, segons el responsable del Centre de Coordinació d’Emergències i Alertes Sanitàries, Fernando Simón, havia de servir per a garantir que aquestes proves només es fessin als qui tinguessin símptomes. Però no ha estat pas cap impediment per als centres privats. Tothom qui vulgui pagar pot fer-se un test d’immunitat o una PCR. Algunes de les clíniques privades consultades per VilaWeb asseguren complir tots els requisits i diuen que un mateix metge del centre fa la prescripció mèdica exigida pel Departament de Salut. Alguns altres laboratoris, això sí, deixen clar que cal assistir-hi amb una prescripció mèdica, sigui obtinguda en un CAP o bé gràcies a un metge d’una mútua.

Els preus són força variats, segons el laboratori o clínica. Hi ha laboratoris que fan proves de detecció d’anticossos mitjançant la tècnica ELISA o amb tests ràpids, a partir de 30 euros. Però també hi ha tarifes de 40, 50 i 60 euros, segons on es consulti. Aquesta és la prova més ràpida, la que ens diu si som immunes al coronavirus. Quan indica que no tenim anticossos, vol dir que no hem passat la malaltia i que hem de continuar vigilant. Segons les clíniques consultades, aquest és el resultat majoritari entre els clients. Ahir el govern espanyol va anunciar que calculava que només un 5% de la població s’havia immunitzat.

Si la prova ràpida detecta un positiu d’IgM, vol dir que la infecció és activa. En aquest cas els centres privats recomanen de fer-se la prova PCR per a saber si tenim el virus. Els resultats d’aquesta prova poden tardar quaranta-vuit hores i costa entre 118 i 200 euros, segons els laboratoris contactats. En tot cas, qui es trobi amb un positiu d’IgM també pot anar a un CAP per fer-se la PCR i determinar la seva infecció.

Totes aquestes clíniques i laboratoris –i empreses, que també n’hi ha que compren material de detecció per analitzar les plantilles–, hauran de notificar al departament de Salut els casos de Covid-19 confirmats, a més del resultat de les proves diagnòstiques que hagin fet a tots els particulars. Sobre els preus, ni el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ni la Conselleria de Sanitat del País Valencià no hi posen topalls. En el cas del Principat, la conselleria diu que pot fixar els preus màxims aplicables als serveis diagnòstics per a garantir ‘un accés en condicions d’equitat i evitar el risc de qualsevol situació abusiva en l’accés al servei’. Tanmateix, fins al moment no s’ha establert cap límit. Al País Valencià succeeix el mateix. El departament d’Ana Barceló ha establert uns preus màxims per les proves que encarregui el sistema sanitari valencià, però no pels particulars.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem