16.08.2016 - 22:00
Qui no aprofita els dies de vacances i bon temps per avançar lectures que la quotidianitat trepidant del curs no permet? Els llibres són un dels elements més destacables de l’estiu, especialment de la desconnexió que permeten les vacances. Els llibres acompanyen els viatgers més intrèpids, els amants de les onades i la sorra de platja, dels cels clars i profunds de la muntanya… Vagis on vagis, un bon llibre no ha de faltar mai. Per això, per ajudar els inquiets, els indecisos i els tastaolletes, us proposem una sèrie que publicarem cada dia amb recomanacions literàries de personalitats destacades del nostre país. Les recomanacions d’avui les fan l’escriptora Maria Antònia Oliver i l’editor i advocat Quim Torra. Els hem demanat tres llibres a cadascú i la raó perquè els proposen.
Les propostes de Maria Antònia Oliver:
La mà del jardiner, d’Antoni Vidal-Ferrando (Edicions 62)
Vidal-Ferrando és l’escriptor que no et falla mai, tant en poesia com en prosa. ‘La mà del jardiner’ em va donar moments intensos un estiu de fa anys.
Putes i consentits, de Tonina Canyelles (Lapislàtzuli Editorial)
No fa poesia, sinó que tira dards, de vegades cap enfora, de vegades cap endins. I aquest és un dels seus llibres que va molt bé per a l’estiu. Proveu-ho.
Sicília sense morts, de Guillem Frontera (Club Editor)
Va de corrupció. El tenc a punt de començar, m’han dit que és molt bo.
Les propostes de Quim Torra:
El meridià de París, de Lluís Calvo (Edicions Poncianes)
Una filigrana que eixampla l’assaig català. Resseguint el meridià, Calvo ens proposa un viatge per la història europea, que ens toca molt de prop.
Guia sentimental de l’Empordanet, d’Adrià Pujol (Pòrtic)
De nou, Adrià Pujol confirma que ningú com ell no ens pot explicar avui la seva petita pàtria. Enginyós, pervers, allunyat dels tòpics, evita caure en el ‘planisme’ i és molt ben escrit.
Estranya forma de vida, de Ferran Sàez (Acontravent)
Probablement, un dels millors assagistes catalans del moment. Un llibre deliciós, un devessall d’ironia i erudició, contra la filosofia del ‘papanatisme’ amb una prosa tallant com un ganivet esmolat.
