Els pares de Canet: una lliçó per a aquest país que volen que semble covard

  • Els mestres i sobretot les famílies han eixit amb valentia a defensar la seua escola i és això que importa i ha de servir d'exemple per a tots

Vicent Partal
08.12.2021 - 21:50
Actualització: 09.12.2021 - 01:23
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Fa uns quants anys que em van convidar a un debat a Vílnius, la capital de Lituània. Era sobre la situació a Catalunya i la meua intervenció va traçar un paral·lelisme entre el nostre procés d’independència i el dels països bàltics, que jo havia cobert com a periodista als anys vuitanta i noranta del segle passat. Entre el públic hi havia una majoria de gent molt a favor de Catalunya i a la taula, amb mi –o hauria de dir contra mi–, polítics i funcionaris lituans pendents sobretot de no enutjar Espanya. I molt concretament, vetllant perquè no se sentís molest l’espia que havia enviat l’ambaixada dels nostres veïns. Va haver-hi un moment còmic, en què es van trobar descol·locats. Va ser quan els vaig ensenyar el meu primer visat de la Lituània independent, un document anterior al reconeixement de la independència pels altres estats. Els vaig explicar que aquell document era il·legal segons les lleis de l’època, perquè Lituània encara formava part de l’URSS quan me’l van expedir. Però els vaig demanar que s’atrevissen a dir en públic que aquell paper, aquell gest d’unilateralitat, no era una expressió legítima i legal del procés de constitució de l’estat lituà. Òbviament, no van tenir cap més remei que reconèixer-ho –reconèixer que podien anar, cínicament, contra la nostra unilateralitat, però que no podien anar contra la seua.

En acabant l’acte, els catalans, bàsicament gent del Diplocat, i un grup de lituans, entre els quals algun vell conegut meu, vam tenir una conversa més desimbolta en un cafè de prop del lloc on es feia el debat, que havia estat organitzat per la Universitat de Vílnius. Vaig comentar-los que no entenia com s’havien tornat tan covards com a país. Jo els havia vist lluitar contra la Unió Soviètica amb una decisió que impressionava. En un carrer a tocar del lloc on parlàvem, per exemple, Mikhaïl Gorbatxov havia estat aturat per una massa de ciutadans amb qui va haver de dialogar, vulgues no vulgues, en una de les escenes polítiques més impressionants que recorde. Els lituans s’havien posat davant els tancs, s’havien donat les mans a la Via Bàltica, sota una pressió repressiva enorme. Alguns havien mort per la independència. I com podia ser que aquell poble decidit i valent, que no tenia por de Rússia mentre aquesta ocupava el seu país, en tingués tanta, de por, de la mateixa Rússia, ara que Lituània ja era independent. I que acceptàs tots els xantatges simplement per por.

Una de les respostes a la meua pregunta em va fer pensar molt. Un dels amics lituans em va dir que parlàvem de situacions diferents. Que quan hi ha una situació política tan excepcional com és un procés d’independència el món veu un poble en marxa perquè és això que fa excepcional el moment. Però que quan s’acaba l’excepcionalitat i entres en la normalitat, aleshores la veu de la gent és tapada per la del govern i, en tot cas, la dels polítics en conjunt. I aquests posen caramels en la boca de la gent, com ara que seran els avions espanyols que els defensaran del Kremlin i que, per tant, han de callar sobre Catalunya. De manera que allò que es veia tan clarament abans ara no es veu, encara que en realitat puga continuar existint.

Hi he pensat molt, en aquella anècdota, aquests darrers dies, per la manera com s’ha abandonat i s’ha deixat a l’estacada l’escola Turó del Drac de Canet de Mar, primer centre amenaçat pels tribunals espanyols després de la sentència que liquida la immersió lingüística. Els mestres i sobretot les famílies han eixit amb valentia a defensar la seua escola –i ho podeu comprovar llegint ací, a VilaWeb, aquesta entrevista amb dos dels pares afectats. De les vint-i-cinc famílies que hi ha a la classe, vint-i-dues s’han manifestat a favor de la immersió i han obert aquesta pàgina web per explicar-ho i protestar, una web que us demane que feu córrer tant com pugueu. Però em fa la sensació, i és alguna cosa més que una sensació, que la classe política, i tot l’entramat mediàtic i d’organitzacions que gira entorn dels partits, se n’ha desentès. Va en aquesta línia, per exemple, l’al·lucinant declaració del Departament d’Ensenyament que diu que com que l’advertiment va adreçat a l’escola és l’escola que ho ha de resoldre. I també el silenci espès d’uns certs mitjans.

Tinc la sensació que a Palau va haver-hi un moment de pànic en el primer minut, però que després algú ha decidit que, més que plantar cara, calia dissimular, fer veure que no passava res. Potser perquè no volen atrevir-se a desobeir cap tribunal, ni un. Potser perquè qualsevol reacció significa reconèixer que la immersió lingüística de cap manera no havia estat blindada, com havia afirmat ara fa un any amb les trompetes i fanfàrries de sempre Gabriel Rufián, cada dia més ridiculitzat. O perquè es constataria que Pedro Sánchez no fa ni farà res. Sí, aquest Pedro Sánchez que, en el cap del sotagovern, ha passat de ser el còmplice necessari que va fer possible en realitat el colp d’estat del 155 –el PP no s’hauria atrevit a aplicar-lo sense el seu acord– a ser gairebé el líder a adorar i a aplaudir acríticament. Faça què faça.

I la concentració prevista per a dissabte de la setmana vinent va en aquesta mateixa línia. Després d’una agressió d’aquestes dimensions, ens convoquen a un acte petit, transversal, festiu, tot ple d’adjectius amb què intenten que no es note massa la indignació. Som Escola, segurament contaminada per la desídia d’Òmnium cap a la llengua catalana, ha tardat molt a reaccionar. I la resposta no és de cap manera a l’altura de la situació, no és allò que necessitaríem fer. Només de saber-se la sentència, Martxelo Otamendi em va telefonar per demanar-me com serien les mobilitzacions, que ell imaginava ben grans i multitudinàries, perquè volia enviar immediatament un redactor de Berria a Barcelona. Li vaig haver de respondre que no valia la pena i lamente no haver-me equivocat. Ja es veia a venir que la cosa aniria per aquest camí: que la reacció siga mínima i sobretot controlada. Com és possible?, em va preguntar ell. I jo li vaig explicar l’anècdota lituana amb què he començat aquest editorial. El govern autonòmic, amb ERC i Junts en perfecta harmonia malgrat alguna discrepància circumstancial, treballa amb totes les forces perquè els ciutadans no siguen visibles, per tapar-los. I per enterrar així el període d’excepcionalitat que hem viscut aquesta darrera dècada. I amb això s’aconsegueix que ara Catalunya, als ulls de fora, semble clarament un país covard.

Un país que no és, tanmateix. I el contrast immediat i la prova magnífica els tenim a Canet. Els tenim en aquests pares i mestres que els han deixat sols, però que, sense renegar de res ni fer cap retret, batallen i batallaran. Que és això que passarà, n’estic absolutament segur, a cada escola i a cada centre on un sol pare espanyol intente imposar per la violència judicial el seu model d’ensenyament. I passarà, com una taca d’oli, perquè és una cosa que afecta la vida diària, la realitat social de la gent, que toca el cor. En contrast amb això, com passa a Lituània, estic convençut que els nostres polítics maldaran descaradament perquè tornem a la normalitat de la gestió del mentrestant i que oblidem tot allò que hem fet fins ara per guanyar la independència. Però, a diferència de Lituània, els nostres polítics no tenen res a oferir-nos, ni tan sols que els avions d’una potència estrangera ens protegesquen el cel.

I la prova indiscutible és la comprovació que l’autonomia –allò que en deien pomposament el “govern efectiu”– queda ben retratada, precisament en aquest cas. L’autonomia de Catalunya ja és tan poca cosa que, com vaig llegir en una piulada l’altre dia, “si una família castellana ho vol, farà estudiar en castellà els fills de cinquanta famílies catalanes”. Aquest és el resum precís i indiscutible del “poder” irrisori que gestiona i gestionarà la Generalitat de Catalunya mentre encara dure, que esperem que siga poc. I és per aquesta raó que cada dia més gent entendrà que no cal gestionar l’autonomia, que això és un camí que no mena enlloc, sinó substituir-la. Per la república independent.

 

VilaWeb necessita el vostre suport per a continuar-se publicant. Si ho voleu i podeu, feu-vos-en subscriptors tan sols per cinc euros el mes.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
08.12.2021  ·  22:26

El “govern del mentrestant” no gestiona res perquè no té cap poder. Són els rendits, que van bescanviar el seu sou i el dels seus a canvi de la llibertat de tot el poble. De tots. Lògicament, no poden durar, perquè les persones ja hem passat pàgina fa molt. Al mateix temps, tant la seua actitud servil i miserable com els focs d’artifici de Pedro Sànchez no poden amagar la situació catastròfica del reino en tots els aspectes. En especial, en l’econòmic. Intervinguts, sense drets humans i amb necessitat d’oferir garanties de en què s’han invertit els diners que han d’arribar.

Josep m Uribe-echevarria
Josep m Uribe-echevarria
08.12.2021  ·  22:45

Si us plau,deixem de queixar-nos i de plorar.Si no tenim respostas mes contundents.callem!

joan rovira
joan rovira
08.12.2021  ·  22:52

Un cop assolit i guanyat el Referèndum del Primer d’octubre (fase 1); sens dubte, ens trobem en el procés de descolonització interior (fase 2).

En tant que la degradació quotidiana s’estén a diferents àmbits de la vida quotidiana, el descrèdit de les institucions autonòmiques augmenta i els protagonistes van completament despullats.

PS. A banda de l’editorial i els articles recents de Julià de Jòdar i de Joan Ramon Resina que apunten cap a un desastre anunciat i la probable reacció del continent (fase 3)
Recomano aquest article de Joan Burdeus sobre la (fase 2):
https://www.nuvol.com/pantalles/cultura-digital/contra-autonomisme-es-viu-millor-222829
(“La lliçó de l’u d’octubre no és que la independència era impossible, sinó que era impossible reprimir-la militarment, i que això encara és així i ho serà fins on sabem veure…”)

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
08.12.2021  ·  22:59

Hi torna a circular entre les bases dels partits nostrats el vell parany segons el qual els partits rendeixen comptes cada quatre anys i la ciutadania s’expressa mitjançant el seu vot. Ens volen muts i a la gàbia.
Ara no hem d’anar a Brussel-les, Luxemburg o Madrid, sinó que hem de plantar-nos – tant sovint com s’escaurà- a plaça Sant Jaume per demanar-los què coi estan fent amb el país i per exigir-los fermesa i dignitat.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
08.12.2021  ·  23:13

Sense la força de la gent, amb el govern actual format per covards, no arribatem a l’objectiu de la independència. Molt bla, bla, bla… i cap acció concreta.

Joan Torres
Joan Torres
08.12.2021  ·  23:30

He escoltat les declaracions de la portaveu del governet de Vichy, Patricia Plaja parlant del tema de l’escola Turó del Drac de Canet de Mar i me he sentit tant impotent escoltant el que ha dit, carregant els neulers al col.legi, que he recordat les declaracions de fa uns dies dels pocavergonyes dels polítics del governet de Vichy tant de ER com de Junts proclamant amb tant de cinisme que ” l’escola i el català no es toca “. Seran cínics aquests vividors de la política !! I la resposta d’Omnium quina ha estat ? res de res. Quina altra decepció amb Omnium ! Avui mateix m’he donat de baixa d’Omnium. La via Junqueres ens porta al desastre. Perqué el dia 20 de setembre de 2017 quan la concentració de la gent davant de la conselleria d’Economia tant Jordi Cuixart com Jordi Sanchez van desmovilitzar a la gent demanan que se’n anessin cap a casa ? Perqué Cuixart va sortir en defensa de la Gran Botiflera Colau quan la xiulaven ? Perqué va abrazar a Iceta ? Les cúpules de Junts i d’ER s’han d’anarse’n cap a casa i no fer més mal a l’independentisme.De Junqueres, Tardà, Rufián i companyia ja no cal parlar, es tan evident el mal que fan que tothom ho sap. Només el poble salvarà al poble.

Núria Florensa
Núria Florensa
08.12.2021  ·  23:38

Com sempre Sr. Partal ens il. lumina, però permeti dir-li q soc dona, gran, experimentada del món – gràcies a molt viatjar-, però el contradic en un gran detall: no totes som covards, hem après des de joves a neutralitzar la por. I mai, així ho demano als déus, q tingui covardia per Catalunya! A Carn!

Joan Verdera
Joan Verdera
08.12.2021  ·  23:45

Certament que cal una República I que amb una autonomia ens esquilaran. El problema és com es fa la República

Soledad Arroyo
Soledad Arroyo
09.12.2021  ·  00:28

Al meu entendre, si som coherents amb q aquests politics estan gestionant una autonomia amb un poder simbòlic, i q no tenen cap intenció d renunciar-hi, i q el bla bla bla sobre independència (us heu fixat q parlan més d’autodeterminació q d’independència) només és per fer veure q son el q no son, a les properes eleccions, abstenció, i q guany el psc o qui sigui, i nosaltres a preparar el proper embat contra l’estat

Pere-Andreu Ubach
Pere-Andreu Ubach
09.12.2021  ·  01:24

Com de ràpid hem oblidat tots plegats d’on ve l’infame 25%! I amb aquesta facilitat per l’oblit ens veiem incapaços d’articular de manera intel·ligent els arguments per denunciar i desmuntar aquesta imposició que no té ni solta ni volta. Però sense entendre la lògica d’allò irracional, es fa més complicat de desarmar els arguments de l’adversari. I la memòria de peix, no ajuda precisament a seguir el fil d’aquesta lògica perversa. Caldria receptar doncs, moltes cues de pansa.

L’infame 25% el va imposar de manera arbitrària el Tribunal Constitucional (exercint funcions de poder legislatiu) aprofitant la legislació que havia aprovat prèviament el Parlament de Catalunya l’any 1998 (i que no es va començar a aplicar fins l’any 2003 quan s’havien de renovar les llicències de les emissores de ràdio a Catalunya). En aquell moment, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de Política Lingüística i que incloïa l’obligació de que totes les emissores que emetessin continguts musicals en territori català, incloguessin un mínim d’un 25% d’aquests continguts en català. Aquella era una vella reivindicació del sector musical a Catalunya. Fins i tot a Radio Tiana mantenen un programa anomenat “25%”.

Això va dur a situacions tan esperpèntiques com la que es pot escoltar cada hora a l’emissora “Kiss FM”, a on complerts els 15 minuts de rigor, tallen sense cap mena de contemplació ni dissimul la cançó que estigui sonant en el moment que la minutera arriba al quart. Aquesta és la manera que té l’espanyolisme de complir la normativa catalana: enrefotre’s de la llengua, de la cultura catalana i de tots els catalans.

I per reblar el clau, va arribar l’ínclit TC i va dictaminar que en tot allò que no havia regulat la Generalitat o el Parlament (però en allò que havien regulat, també) s’apliqués el criteri recíproc; és a dir: que a tot arreu hi hagués un 25% de castellà. I això ho convertiren en doctrina del TC. DOCTRINA! Total, basant-se en una llei del Parlament feta en relació als continguts musicals en català, varen dictar doctrina en relació al castellà… NOMÉS A CATALUNYA.

I des de llavors, que no s’ha sabut reaccionar. Ara tenim l’ocasió perfecta per reaccionar com pertoca: a la “Kiss FM”. Enrefotem-nos!
De cada hora de classe lectiva, ara que estem en pandèmia i durant 10 minuts s’han de ventilar les aules, aprofitem per posar un fil musical en castellà. I tallem el fil musical als 10 minuts tocats. Fins i tot es podrien triar sempre les mateixes cançons per deixar clar el missatge. Donem un cop de puny sobre la taula!

Ja posats, fins i tot podríem fer-ho extensiu a les lliçons de llengua castellana. Els 10 minuts de “ventilació” música en castellà. La lliçó, vehiculada en català.

Deixem ben clar que és una doctrina, la del TC, que no fa altra cosa que enrefotre’s de les nostres institucions (i no n’hi ha per menys veient l’acció dels polítics catalans), però que també se’ls hi en refot la suposada defensa del castellà perquè saben de sobres que és del tot innecessària.

I així a cada escola a on pretenguin aplicar la doctrina sense sentit (i sense base legal) del TC.

Núria Castells
Núria Castells
09.12.2021  ·  02:04

Ja s’ha dit, molts cops, que el “procés” ha anat posant els partits i els polítics al seu lloc. Unió va desaparèixer, IC-V va seguir el mateix camí, el PSC va quedar amb el cul a l’aire, C’s va quedar retratat com el que era, Convergència s’ha hagut d’anar reciclant com ha pogut i moltes de les seves escissions pengen d’un fil ben prim.
Bé, doncs, la cosa no ha acabat. I ara són Junts i ERC els qui queden en evidència i no hi ha altra possibilitat per a ells que quedar-hi.

Pretenen que oblidem aquell 1-O magnífic QUE VA PROTAGONITZAR EL POBLE i ho pretenen cada cop amb menys dissimulació.
Ja no hi pot haver cap dubte de les seves intencions. S’ajupiran fins a extrems inusitats! Perquè no només volen que oblidem la independència sinó que estan disposats a pagar qualsevol preu que l’estat els exigeixi. Fins i tot, la llengua. I la llengua és la nació, no ho oblidem.

Però tenen mala peça al teler perquè la força “desemmascaradora” del “procés” segueix intacta i ara els amenaça a ells. No podran mantenir el discurs per un costat i les accions per un altre… perquè la realitat és la realitat. I la renúncia no es podrà tapar.
És, només, qüestió de temps. I de no massa.

El dia 18 hem d ser a la manifestació… però amb pancartes contra l’autonomisme!
Res d’actes lúdics ni domesticats.
DONEC PERFICIAM.

Joan López
Joan López
09.12.2021  ·  05:36

Avui has escriure clar i sense embuts,omniun venen llibres,erc i junts calladets,i l’anc perduda com la cup, i el CxR que ni convoca. Ara bè no tot està perdut,,hi ha moltissima gent que no ovlida i que segueix lluitant,silenciats,però lluitant. Ñordia ha cosit la fèrida amb fil judicial i botiflers a sou,pero tornarà a obrirse i aquesta vagade ja no mès podran amputar(separaciò). Estem preparats no ha de trigar massa.
DONEC PERFICIAM

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
09.12.2021  ·  05:44

Som el que som. Un gran poble però a la vegada amb manca de capacitat crítica suficient per dir prou a un govern imposat precisament per això, per aturar-nos. Amb dignitat i sense demores cal dir prou, sortir al carrer i enviar aquestes cúpules cap a casa, no són més que mercenaris dels franquisme .

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
09.12.2021  ·  05:56

Ahir, veient en directe com s’encenia la torre de la Mare de Déu a la Sagrada Família i sentint la gent que tenia al meu voltant vaig tenir un pensament que em va omplir de pena: la torre de Jesucrist, si triga gaire, probablement ja s’inaugurarà en castellà. Cosa que potser farà remoure Gaudí a la seva tomba, però que comptarà amb l’absoluta indiferència de qui governi a la Generalitat.

Evidentment tot això passarà si no posem fil a l’agulla i ho revertim, però també explica per què no hi ha grans mobilitzacions.

Crec que gràcies a tota aquesta colla de babaus que ens governen, als ex-presoners polítics que, com ja havia dit moltes vegades, un cop alliberats no són capaços de fer res per tirar endavant cap d’iniciativa (la presó els ha castrats mentalment i política però volen seguir manant), a les lluites caïnites pel poder autonòmic i a la dutxa escocesa que es va viure durant el govern Torra, en què s’incitava amb una mà a la gent a la lluita i a manifestar-se, i amb l’altra se’ls enviava els mossos a reprimir-los i als advocats de la Generalitat a arruïnar-los la vida, la gent ja no té cap mena de ganes de mobilitzar-se. En el fons perquè ja sabem tots com s’acabarà fins que no fem net de carallots al davant dels partits i a la Generalitat: en res.

Efectivament, una sola família que odiï el català pot forçar que tothom parli castellà. I ens ho empassarem, malauradament. Això i coses molt pitjors, com un 50% i després un 60%. Senzillament perquè ja passa socialment. Quantes classes universitàries es fan en castellà perquè un sol alumne ho demana (després de la polèmica inicial de fa uns dies no veig jo que la denuncia de professors i d’alumnes tingui continuïtat) ? Quantes converses entre amics, relacions client-dependent (o cambrer) no acaben sent en castellà quan el dependent o cambrer respon en aquesta llengua ? Si nosaltres mateixos, catalanoparlants, no ens respectem i tenim mentalitat d’esclaus amb la nostra llengua, de debò podem esperar que els altres ens facin la feina ? Si ? Gent que directament odia la nostra llengua o que, com a molt, la considera una cosa prescindible o li és totalment indiferent ?

Sentia l’altre dia, per exemple, en Daniel Brühl, actor catalano-alemany que diu que és d’ací. Ni una sola paraula en català. Res. i deu parlar pel cap baix, castellà, alemany i anglès Ergo, si no ha après català, com tanta altra gent que viu aquí i que és culta i plurilingüe és, com sempre, perquè no li ha donat la reial gana.

Esmento aquesta anècdota per expressar que no és només la desídia dels polítics el que està corcant la nostra societat i esborrant-nos com a poble a una velocitat de vertigen, sinó en bona part també nosaltres mateixos. Està molt bé que signem manifestos i obrim pàgines web, però hem de ser constants en la reivindicació i en recuperar l’orgull de la llengua. O tot això seran flors inconstants d’un dia i al cap de poc temps arronsarem les espatlles i continuarem en el camí de l’extinció.

No se si recordeu que a “El Corte Inglés” a principis dels 80 res estava retolat en català, ni tampoc a RENFE. No fou fins les campanyes constants de la Crida a la Solidaritat que es revertí la situació. Més tard i en un moment determinat, Llet Pascual, un altre exemple de propietari messetari, va voler deixar de comprar llet a productors catalans i s’organitzà un boicot que els va fer caure les vendes un 25% fins que varen fer marxa enrere. Situació que donà lloc a Llet Nostra i de la qual mai es varen recuperar del tot. Són dos exemples que demostren que la perseverància i la mobilització popular funcionen. Però cal sobretot articular-les, tenir clars els objectius i estimar-se la llengua i el país. No se si tot això ara ho tenim, però si no ho tenim més val que comencem a buscar-ho.

Sobre la Generalitat, res de nou. Això que han fet amb l’escola i amb els pares de Canet ho han fet ja moltíssimes vegades amb molta gent i en altres àmbits. No se de què ens estranyem. És un dels motius per l’apatia que esmentava abans i que em fa tornar a dir que fins que no canviem profundament la classe dirigent (partits i organitzacions) no farem res.

El més divertit de tot (si es pot dir amargament així) és que la desmobilització, la covardia i la lluita pel sou, que els nostres gens estimats dirigents practiquen, se’ls pot girar totalment en contra. Com que la gent no és enze, en el moment que la diferència entre ERC i PSC o Comuns és que un diu que és independentista però constantment fa el ridícul i se sap que tot plegat només són paraules, molts dels vots prestats de gent que racionalment apostava per la independència tornaran a les formacions originals, o simplement es quedaran a casa. Si la lluita entre ERC i JxCat és simplement qui fa la declaració retòrica més grossa, sense efectes, i es passen l’estona barallant-se com a nens de P3, quina no serà la temptació de no votar-ne cap dels dos ? Si la CUUUUUP són una colla de revolucionaris de sofà apoltronats i mestretites que només saben ser valents contra els seus companys independentistes, quines ganes podem tenir de donar-los poder ?

A les anteriors eleccions, després de pensar-m’ho, molt vaig anar a votar un dels partits formalment independentistes (recordo que hi havia 6 formacions, 6 ! barallant-se per les engrunes autonòmiques quan el que ens faltava era unitat i coherència). Hores d’ara estic sòlidament instal·lat en el vot en blanc a menys que vegi sorgir una alternativa honesta i unitària a aquestes dues toies. Dic vot en blanc perquè crec que de cap de les maneres hem de renunciar a votar. Votar és un dret pel qual han mort milions de persones. Un respecte.

Si es perd formalment la Generalitat, ara ja m’és igual, perquè no crec que ni un govern autonòmic presidit per Arrimadas ho hagués fet pitjor. I potser fins i tot els hauria enviat a tots plegats al racó de pensar o hauria fet net de les cúpules dels partits i dels dirigents vicaris que hi varen deixar els presoners polítics i que ara malden per continuar vivint del sou derivat de ser un càrrec subaltern del govern autonòmic amb menys poder del molt jacobí estat espanyol (com es diu habitualment, posa-li una gorra a algú i ja es creurà qui sap què).

Dit tot això, també crec que cal anar a totes les mobilitzacions, per descafeïnades que siguin, que convoqui la societat civil en defensa del país. Més que res perquè deixar-les mig buides encara dóna més armes als nostres enemics (els catalans tenim enemics, no adversaris). Per tant, el dia 18 tots a la manifestació de Som Escola i al concert de Debat Constituent. I espero que el dia 18 els nostres polítics tinguin la decència de no voler aparèixer amb una pancarta a la capçalera de la manifestació.

Carme Perello
Carme Perello
09.12.2021  ·  06:48

Aquesta és la realitat que els nosrtres dirigents de la Generalitat no volen reconèixer…..ON SOU ERC? ON SOU JUNTS?
Com bé es diu en l’article,….si això no es para, es fara gran, gran i gran como una taca d’oli.
ON SOU DIRIGENTS DE LA GENERALITAT?
CAP ON ANEU?
Amb la resposta de que:
L’escola de Canet ha d’acatar el que el TSJC li obliga a fer….. PERQUÈ 1¡¡¡¡¡¡ FAMÍLIA VA DENUNCIAR A L’ESCOLA, SOBRE TOTA LA RESTA????
A LA GENERALITAT:
Què esteu protegint?
el vots al vostre partit, ó la cultura de Catalunya, ofegada i assetjada contínuament?
BLA BLA BLA BLA BLA¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
Ara prou de xerrameca, prou d’embolcallar la por darrera el que dieu produència……fins aquí¡¡¡
Amb la vostre pobre actitud us esteu carregant el MEU PAÍS, EL NOSTRE PAÍS…..ÉS TAMBÉ EL VOSTRE???

Carme Garcia
Carme Garcia
09.12.2021  ·  07:09

Trista, molt trista en veure els polítics que tenim, però també els vividors de l’ANC i Omnium aquest sobretot.
Sempre demanem que surti algú que ens representi, ara més que mai comença a ser molt necessari que gent honrada que vulgui tirar del carro es posi al davant i que d’altres també o facin.
Això seria el revulsiu per començar a creure que si sortim a manifestar-nos podem tornar aquest cop si a aconseguir el nostre anhel de llibertat.

Albert Miret
Albert Miret
09.12.2021  ·  07:24

Des de l’inici del govern botifler d’Esquerda Restauradora de la castanyola, em costa molt d’entendre perquè el nostre president Carles Puigdemont va optar per posar al davant de Junts una persona de l’antic PSUC, amant indiscutible del secretisme i el cinisme del partidet per a fer de pal de paller d’un partit que en lloc de dir-se Junts per Catalunya s’hauria de dir juntets per la catalunyeta de la senyoreta Pepis, i callant que són quatre anyets i prou. Amb sis mesos de “govern”, ja te la barra de dir públicament que ja no sap què fer. És clar que no sap què fer, perquè fora d’un partit religiosament partidista i obedient a l’estat colonial i repressor, no hi ha res a fer per aconseguir l’alliberament d’un país. És per això que no entenc l’elecció del President… ep, el Molt Honorable.

SERGI ORTIZ
SERGI ORTIZ
09.12.2021  ·  07:30

Molt ben argumentat tot.

Però si un poble vota un Govern covard, el poble també és covard.

I la taca d’oli… A veure. Aquest mateix símil anaven explicant els àvis i àvies de Reus i allà estan, sols, a diari.

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
09.12.2021  ·  07:51

Hi ha tants moments que la impotència et guanya. I també la ràbia. Aquestes famílies que tenen tant d’odi al català i tot el que això representa, els diria que facin un exàmen de consciència i pensin d’on vénen i perquè han vingut. A la seva terra .només els quedava un futur ple de misèria. A Catalunya s’han fet grans, això sí sempre a la contra. Si la seva ignorància O mala fe és tanta que no veuen el bumerang que els retornarà als seus propis fills. O potser les promeses i la paga que rebran és més llaminosa? Costa entendre certs comportaments. Bon dia i bona hora.☮️

PAU BOLDU
PAU BOLDU
09.12.2021  ·  07:56

No tenim un goverm autonomista, tenim un govern espanyolista.sanchista.155. ERC I JUNTS son pures criatures domesticades per marchena, espanyolitzades per Sanchez, junquerisme dependista al seu amo, el PSOE.155. I la gent adora junqueras, l’omella.155 de veritat

Cristina Guasch
Cristina Guasch
09.12.2021  ·  08:21

Mentres hi hagi gent que pugui treballar a Catalunya sense saber català (metges, jutges, policies, cambrers, venedors, etc. etc.) el català anirà a menys i la minoria continuarà imposant per la força el castellà a les escoles i a tot el sistema educatiu. Aquest es el problema de base, que pots treballar a Catalunya -quasi en qualsevol professió- sense saber el català.
Si tots aquests pares irracionals que prefereixen que el seus fills siguin monolingües que bilingües notessin a la pròpia pell que sense poder parlar català no trobes feina, com diuen ells “otro gallo cantaría”.
A mi a l aeroport de Barna, al anar a buscar el cotxe de lloguer m han arribat a dir: “en castellano, en inglés o en ruso, pero en catalan no la puedo entender” per posar un petit exemple. A qualsevol país no et donen una feina i menys a serveis si no parles la llengua del país.
L únic lloc del món, on el català es una llengua oficial i no es necessita saber-lo per treballar- hi. Així no anem bé.
I en quan a la Generalitat i companyia recolzo alguns dels comentaris: no ens serveixen per a res, només per deixar que ens humilien contínuament. Fora, votar en blanc ho veig una bona opció. Si el president de la Generalitat fos Illa estaríem igual que ara.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
09.12.2021  ·  08:26

Falten “Quims Torras”.

Pep Agulló
Pep Agulló
09.12.2021  ·  08:38

IMMERSIÓ DEL “MENTRESTANT”

Aquests dies si passeu per la plaça de St. Jaume, davant del palau de la Generalitat, hi ha un individu que cada dia es planta al davant amb una bandera espanyola amb unes lletres: “soy español”.

Aquest individu desconegut mana més que tots els de dins de la Generalitat. Té el poder que li atorguen el clan dels togats i tots els aparells de l’Estat. Si fa una denúncia, com el de l’escola Turó del Drac de Canet de Mar, serà oprobi contra el “poder” de la Generalitat.

Aquesta és la viua imatge d’una autonomia que ni tan sols ho és, però, per contra se la fa responsable de les misèries socials, prohibicions, retallades, etc. que venen de l'”ordeno y mando” de Madrid. Les medalles per Sánchez i les culpes per l’Aragonès.

¿Per això ens serveix l’autonomia que ens convida a l'”immersió del mentrestant”?

Joan Deulofeu
Joan Deulofeu
09.12.2021  ·  08:55

Només un breu comentari. Els fets que ens varen portar al 1/O cal recordar que les persones anàvem davant dels polítics. Ells s’anaven adaptant amb més o menys fortuna. Ara els
polítics van al davant i s’han conjurat perquè les persones passem a tercer nivell. No volen torni a passar lo de llavors. Les resta ja es veu.

Santiago Rodrigo
Santiago Rodrigo
09.12.2021  ·  09:08

No es cap consol que a Lituania els polítics s’hagin acollonit com els d’aquí, el que si es evident es que si volem una república independent, el primer que hem de fer, es fer fora de les poltrones a tota aquesta gentussa que hi te el cul clavat.

Carles Serrano
Carles Serrano
09.12.2021  ·  09:14

Segur que moltes de les queixes són certes. Peró, mentre tant nosaltres que fem?, o qè podem fer?.
Jo, per la meva part, només parlo en català a Catalunya. I vosaltres també?

Ed Garrido
Ed Garrido
09.12.2021  ·  09:39

D acord amb el Sr Partal. Es voste molt valent. Vigili amb el Sergi Sol, ER controla tots els mitjans. El catalanet que vota ER o al Jordi Sanchez es el que ahir tornava d esquiar, benestant, poruc i covard, cigalo i crits abrandats el cap de setmana, i despres a creure’s al Cruanyes i a riure amb el Toni Soler, i sobretot comprar l’Ara, tenir diners a la Caixa i deixar sols als pares de Canet. I a votar al de Pineda i al Calvet. Res a veure amb els valents lituans pre-independencia. El Cambray no fara res per no fer enfadar a l amo, no posaran en perill els seus sous astronomics, el meu trist consell es acatar al TSJC, perque no us defensara la Generalitat, benvolguts pares i mestres de Canet, al contrari.

Carles Serra
Carles Serra
09.12.2021  ·  09:43

Ostres, quants escarafalls; tornar a recordar que abans de les eleccions ja hi havien bastants subcriptors que denunciàvem la deriva d’ER, vostè Sr. Vicent, va optar per nadar i guardar la roba, ja que dir de la periodista Odei i alguns col.laboradors més de Vilaweb.
Recordar amb l’insistencia que ho denunciava un ex-subcriptor de Vilaweb el recorda’t Sr. Josep Soler.
Si després d’aquesta editorial Vicent segueixes definint ER un partit independentista i que tenim un govern del 52%=d’independentistes, serà per optar com va fer el Sr. Josep Soler.
Comentar la bleda solejada d’en Cuixart alçades d’ara que vols que et digui Vicent, és com comentar la monja Rovira d’ER.
Prou que ja vaig al.lucinar quan el varen aplaudir a l’acte que es va dur a terme a la Catalunya nord , concretament l’Illa, arribant en un moment d’èxtasis d’una senyora present a l’acte dient-li guapo a viva veu; només falta donar-li les gràcies per tot lo que estàs denunciant sobre ÒMNIUM, s’ha transformat en un fre/paràsit del sistema; per això ja fa temps que em vaig donar de baixa, el drama són els socis que aguantant aquesta entitat/personatge.
Sobre l’ANC i la seva Presidenta Elisenda, ens aportat amb la mateixa actitud que Òmnium; sent soci des de el seu inici també m’he donat de baixa.
Deuen estar preparant el circ de l’11 de Setembre del 2022.
El camí que havia agafat esperances que era el CxR controlada per una majoria de membres de JxC i el silenci del president Puigdemont, cada dia tinc mes dubtés d’abocar-hi el meu suport€.
És té que fer foc Nou Vicent, com molt bé ens recordar en Cotarelo i Albano Dante Fachin

Agnès Buscart
Agnès Buscart
09.12.2021  ·  10:04

Gràcies.
Desitjo de tot cor que cada escola sigui conseqüent amb el seu ser i que hi hagin veus que ho publiquin.
La feina del 155 continua amb èxit…una tristesa enorme.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
09.12.2021  ·  10:17

A l’1 d’octubre hi vam arribar perquè hi va haver una comunió entre la classe dirigent, els partits polítics, i la gent, on l’ANC i Òmnium hi van jugar un paper crític. Per arribar aquell clímax van ser necessaris 7 anys de mobilitzacions -entrenament- que es van iniciar amb la manifestació “Som una nació. Nosaltres decidim” del 10 de juliol de 2010 que va desbordar la classe política, com ho farien les consultes per la independència iniciades el 2009 a Arenys de Munt i que van cloure a Barcelona al 2011. En tot aquest període que va del 10 al 17 no hi va haver cap discrepància pel què fa a la necessitat urgent de la independència, fins i tot Junts pel Si es va presentar a les eleccions amb la promesa de declarar la independència en 18 mesos. Fixeu-vos, en un cantó els partits polítics clarament definits i decidits i la població engrescada a l’entorn de l’ANC i Òmnium -que no diferien gens dels partits- i davant l’estat i la seva maquinària que, com una màquina de tren de vapor, començava lentament a moure’s però, santa innocència, en aquell moment semblava vulnerable. Què ens queda de tot allò?. La resposta aquesta pregunta la trobem en les darreres Editorials d’en Vicent Partal, sobretot la d’avui. Els partits han renunciat de facto a la independència i el govern és incapaç de donar una resposta -o no vol- a l’agressió que el TSJC ha dictat sobre la llengua basada en una llei derogada, Òmnium (diu en Partal: ”la desídia d’Òmnium cap a la llengua catalana”), l’ANC fa moviments improductius i té la pólvora mullada i finalment l’estat, la màquina de tren de vapor, ja té una velocitat que no pot parar, pendent ferroviària, qui ho havia de dir, la famosa pendent ferroviària de l’independentisme és en realitat la màquina repressiva de l’estat que ara veu, amb la mateixa fe que veiem la independència el període 10-17, la possibilitat de liquidar la llengua i de retruc la mateixa Catalunya. Algú dirà: i la gent? … la gent hi ha sigut sempre, des de fa segles i com després de l’11 de setembre de 1714 anirà a treballar com qui res i d’aquí uns dies potser a veure els pastorets. Algú ha tirat aigua al foc que feia bullir l’olla.

Enric Roca
Enric Roca
09.12.2021  ·  10:18

En Joan Torres l’encerta,cal esbrinar el perqué d’eixe actitud.Per a mí ès molt clar el motiu,tots dos són creients dels Drets Fonamentals i pacifistes de mena (Uns beneits) el 20S van veure qué el famós somriure podía acabar amb nombroses victimes (Mortals Incloses) i varen recular.Molt honrós si no fós qué l’adversari com bon*Imperio* mai recula.Vicent Partal parla de gent qué va perdre la vida a l’Independencia de Lituania,potser cal açi anar asumint qué a la Perfecta Democracia Española el cami no ès masa diferent (A Lituania tambè tenien tribunals i jutges/sas imperials) i lleis i ordres “Llegitimes”(De Moscou) qué complir.Es clar qué no les varen complir.Baixar de la figuera i posar el pit…. pèro no l’altre galta potser fora a la próxima embrantzida independentista el qué caldrá Fer.I pendre nota dels politics perucs,prou xuclar de la mamella pública (El poble)…..i a treballar.

Francesc Villagrasa
Francesc Villagrasa
09.12.2021  ·  11:30

Convé recordar què van fer els polítics catalans, començant pel president Mas, l’any 2012, després de la gran manifestació demanant la independència. Seguir el clam del poble. Sense mobilització ells van seguint el dia a dia, sense prendre riscos que els poden perjudicar personalment. Si el poble creu que s’ha de rectificar el rumb davant els atacs espanyolistes s’ha de mobilitzar sortint al carrer. No n’hi ha prou de criticar els polítics.

Ferran Moreno
Ferran Moreno
09.12.2021  ·  11:39

La llengua i la nació són inseparables. Si les volem conservar, la independència és ineludible.

Algú ho deia per aquí molt abans de les eleccions o potser en alguna piulada:
“La decepció amb JUNTS sí que serà sonada” No li faltava raó.

Es podria pensar que si el 14F hagués guanyat JUNTS la cosa ara seria ben diferent. Potser en les paraules sí -en això cal reconèixer que són millors-, però en els fets no hi hauria cap canvi substancial.

Autonomisme disfressat d’independentisme, tan els uns com els altres.
Tots nosaltres, els que hem votat JUNTS o ERC som responsables d’aquesta situació i d’altres que vindran.

JUNTS o ERC, ERC o JUNTS, sembla com si a l’hora de votar no hi pogués haver cap altra opció i haguéssim d’anar a morir a aquests vividors de la política.

Estem tastant en pròpia pell la realitat del VOT ÚTIL: el que tenim quan votem els partits que surten a la tele representats per tertulians i opinadors a sou.

Aviat tindrem la “monserga” de les municipals:

– Municipalisme, esperit de servei.
– Cal aconseguir ajuntaments amb batlles independentistes.
– Ajuntaments republicans, fem república, fem valer el 52%
– Construïm des de la base.

Els partits bojos fent aliances per col·locar la seva gent. I els tornarem a votar perquè aconsegueixin els seus càrrecs i els seus sous.

Quan deixem de protestar contra Espanya -és estèril-, deixem de fer distincions entre partits autonomistes vividors, els deixem de votar, i carreguem contra ells, potser llavors alguna cosa començarà a canviar.

Gerber van
Gerber van
09.12.2021  ·  12:09

És evident que la Generalitat amb els seus polítics covards està obsoleta. El que necessitem és un nou govern amb noves estructures. L’única manera d’aconseguir-ho és a través del Consell per la República. Per tant, en cada reunió, cada acte, cada protesta o el que sigui, s’ha d’animar els assistents a apuntar-se al CxR. N’hi ha prou amb una carpa o una taula amb fullets de CxR i personal motivat.

La protesta de Som Escola i el consert de Lluís Llach el proper 18 de desembre són una excel·lent oportunitat per a això. Però no només aquesta. Totes les reunions de l’ANC, Omnium o que sigui, per grans o petites que siguin, han de ser aprofitades.

Victor Serra
Victor Serra
09.12.2021  ·  13:05

El problema dels catalans és que tàcticament i estratègicament som un desastre. Ara és moment de fer molt i parlar poc. Anar dient que desobeiràs al Suprem, nop serveix de res i facilita la feina de l’enemic. El que cal es desobeïr de facto. Fets consumats, cada dia desde tot arreu. I sobretot aplicar el 25% de castellà a les escoles on ara es fa el 40 o 50%.

Montserrat Muntada
Montserrat Muntada
09.12.2021  ·  13:15

Per una vegada m’agradaria que aquest cop t’equivoquessis i la resposta fos tant sonada que hi hagués un abans i un després. Aquest no és encara el moment de plantar-nos? Què esperem? que un nen de cada escola demani fer-ho tot en castellà? I si ara no ens plantem, quin serà el moment? Quan hi hagi 50 demandes? Quan n’hi hagi 5.000? On sou independentistes? A ERC? A Junts? A Omnium? A la lluna? A veure si algun català valent ens convoca per a un acte de protesta que s’escolti des de Brussel.les.

David Mascarella
David Mascarella
09.12.2021  ·  13:24

Des de l’ordinador no s’encara directament la realitat, així sense assumir resultats, resulta molt fàcil adjudicar la covardia als altres, i defensar una pretesa valentia que no existeix, perquè no tenim els elements necessaris per guanyar un combat amb les mans buides…

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
09.12.2021  ·  13:29

Des del 1714, estem girant en la mateixa roda infinita.
I ja hi tornem a ser. Cada generació de catalans té la seva ració de botiflers que posa pals a les rodes.
Els politics (els nostres) ens han trait com en els 3 segles passats.
No sé com es fa això de no votar-los. No hi ha cap alternativa. Cap.
Potser el vot en blanc del Sr. Gilibert?
No sé qué vol dir això de “el poble salva el poble”. On és aquest poble salvador?
Quina tristor!

Miquel Martí
Miquel Martí
09.12.2021  ·  14:06

Boníssima la idea de’n Pere-Andreu Ubach.
Res d’acollonir-mos, cal passar a l’atac de la forma més creativa que sapiguem.

Espanya ens està prenent la mida, i si se’n surten ja no hi haurà aturall.

GUILLEM BOSCH
GUILLEM BOSCH
09.12.2021  ·  14:12

Clar, directe i contundent, com pertoca. Com més aviat la majoria d’independentistes prengui consciència de l’estafa a què ens estan sotmetent els partits dits independentistes (amb desvergonyiments desiguals però que al capdavall desemboquen, i per tant participen, de la mateixa estafa) més aviat podrem sortir d’aquest pou on ens han ficat amb l’inestimable ajuda del nostre caràcter majoritàriament dèbil, poruc i bonàs (per no dir tòtil, babau i encantat). Si articles com aquest hi ajuden (ajuden a remoure el gruix de l’anomenada “majoria independentista”) molt millor. Em temo, però, que encara en caldran molts més, tan o més durs que aquest. Perquè una cosa és haver de remar sense els partits i els seus satèl·lits de camuflatge, però l’altra és haver de fer-ho amb ells -i els seus sobredimensionats tentacles- en contra. I preparem-nos que ara ens voldran enredar amb “Pactes nacionals per”, “Congressos internacionals per” i taules rodones vàries, idees excel·lents per no fer res fent veure que fan molt. En definitiva, per cobrar per aquí i xiular per allà. Mentre ells es forgen el seu “mentrestant”, als ciutadans ens tocarà, ens toca, defensar-nos a peu de carrer, a peu d’escola. Per exemple demà a Canet. I aviat lluitar, evidentment amb ells en contra i de manera furibunda, per línies separades i contra la immersió. Sí, contra la immersió. És dur haver-ho de dir, però més ho és haver-ho de patir, nosaltres i la llengua. Durant molts anys, quan encara no se n’havia obert oficialment el meló, semblava un pecat defensar un model com el basc per l’escola catalana. Ara, per fi, el meló s’ha esquerdat.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
09.12.2021  ·  14:27

És indignant perquè els pares de Canet demanen blindar [BLINDAR] la nostra llengua, Cambray “el poruc patològic” respongui que el Govern no hi pot fer res.
Vol aquest senyoret que ens ho creiem??

Senyor Cambray: ¿com s’atreveix a dir que vosté (o el govern dels acollonits) no pot fer res per BLINDAR el català??

Definitivament vosté és un suïcida o un indigent intel·lectual.

Joaquim L’Optimista
Joaquim L’Optimista
09.12.2021  ·  15:06

Imaginaros una anifestacion que comience a pie de la carretera que va a Montserrat, llena totalmente llena de gente hasta el mismo Monasterio, con coches aparcados en la misma carretera donde sus dueños ,familias y amigos al lado del vehiculo, escuchando a la Palucie y al Cuixart, con altavoces situados en diferentes partes del recorrido, clamando con toda la energia que nuestra lengua es nuestra manera de entendernos entre nosotros, por tanto lo que quieren en el gobierno de españa es cortarnos la lengua ,dejarnos mudos para siempre, que maravilla españa sin los nacis catalanes, .Creo que el Abad de Montserrat, cacilitaria toda la ayuda necesaria, y esta manifestacion inmovil en toda la carretera ocupandola toda, sin que NADIE, que no fuera uno de los nuestros pudiera ocupar ni ejercer ningun acto para dispersar a n uestras fuerzas ya que al final oiriamos Misa para todos nosotros que quisieramos seguirla, eso no puede considerarse ningun acto malicioso, lo que si seria una sorpresa mayuscula para todos los paises que la leyeran en sus periodicos. La misma cantidad ENORME de manifestantes iria a rodear la GENERALITAT ,exigiendo a erc y los comuns que dimitieran de sus puestos tan anti CATALUNYA y tan beneficioso lucro de cada uno de ellos y aprobado por PP ,PESOE VOX Y OTROS tan miedosos pero maleficos partidos llamados españoles

ramon Feixas
ramon Feixas
09.12.2021  ·  15:17

Catalans contra catalans. Aquest el triomf dels franquistes que ocupen les institucions espanyoles. Han fet por. I la por i sensació de feblesa (materialment motivada) deriven contra qui no pot exercir repressivament aquella por. És a dir: Entre catalans. És totalment lògic que, encara que 2017 no hi havia prou consciència de les febleses ( manca de poder imposant), ara que els que varen anar a la garjola s’ha fet com si els perdonessin per malifeta de defensar la pràctica democràtica, l’escarment irrita, però esbiaixadament. No cap al franquisme violent, sinó contra catalans que s’avenen a juga el jocs dels pactes (propis del negoci) en els assumptes polítics. Fins i tot els propis expresoners són víctimes de la frustració d’aquells que s’imaginaven que els hi servirien la república amb safata. Els pares de la constitució espanyola poden ensenyar mots. Els catalans poden aprendre d’ells el joc brut en benefici del seu clan. Però també se’n podrien aprendre les eines actuació política per caminar cap a la democràcia sense fingir, encara que sí que com fingien.
Així com els sers vius maduren també ho fan les societats. Malauradament la humanitat està en una fase molt negativa que és d’adoració a líders i usurers, i la societat de consum funciona a mode ratera de tal manera que sentir-se consumidor vesteix, encara que faci créixer l’economia, que vol dir les desgraciades diferencia verticasl que potrta a una societat èticament malalta.
Dependrà de la consciència social aquesta no desitjada parada en el procés català. Els franquistes no afluixaran pas. El que farà falta és que es busquin maneres d’eixir del seu esclavatge, enlloc de tirar-se els plats pel cap entre catalans. Es tracta de sumar per l’èxit, no pas buscar a qui carregar el mort del fracàs, com es fa en la penosa praxis del partidisme.

Oriol Martí
Oriol Martí
09.12.2021  ·  15:34

Benvolgut Vicent:

En la línia infinita dels teus millors editorials, t’agraeixo emocionat aquest d’avui, tan dur, tan magnífic.

Recordava mentre el llegia, moltes coses, sobretot el que nosaltres hem pogut arribar a fer com a poble, cadascú de nosaltres en cada cosa mínima per defensar la llengua, salvar els mots. He recordat, el poema d’Espriu, el dedicat a Pompeu Fabra. He pensat en la gent valenta de Santa Coloma de Gramenet, de Sant Adrià, de Ciutat Meridiana, de Torre Romeu.

Perque defensar la llengua era és i serà una qüestió que va molt mes enllà: és allò relatiu a la defensa dels interessos de superació i de lluita d’allò que Raimon en deia “les classes subalternes”.

Es també allò que Peter Weiss ens relata en aquest monument literari que és la seva “Estètica de la Resistència”, que també parla -i molt per cert- de nosaltres,la gent del Països Catalans. No ho sabia, potser, però ho escrivia. (I tanco els ulls i penso en Alfonso Sastre i Eva Forest, que la publicaren a l’Editorial Hiru).

Es allò que gent com Almudena Grandes mai ha entès ni ha volgut entendre. Ben al contrari… és la gent miserable que envien condolences per gent com ella…mes els valdria haver gastat el temps llegint altre cop a Espriu o a Helène Carrere d’Encause…Espanya va al precipici…cal que no ens arrossegui.
Escriuria hores i hores.. MOLTES GRACIES,VICENT !!

Oriol Martí

Rodejats

Berta Carulla
Berta Carulla
09.12.2021  ·  15:53

A què treu cap tant plorar, si aixó tot estava cantat però ningú no ho va denunciar, altaveus en mà, com tantes altres coses; a què ve tant criticar el govern si heu permès a aquest partit, ERC, fent-li el gara-gara, vendre’s el país als espanyols que fa vergonya, i abocant litres d’equidistància, correcció política interessada i victimisme inútil. Aquest portal, aquest digital, aquest diari, hauria de servir per alguna cosa més que per dir, oh què dolents són els espanyols, i somicar en grup.

Roser Caminals
Roser Caminals
09.12.2021  ·  16:36

La frase central d’aquest magnífic editorial és que la classe política “treballa amb totes les forces perquè els ciutadans no siguen visibles, per tapar-los.” Per tant, tal com proposa algun subscriptor, els ciutadans han de reclamar la seva visibilitat i imposar el seu protagonisme, no a Madrid, sinó a la Plaça de San Jaume. Només el nostre clam pot ofegar la covardia dels partits. S’ha de provocar una crisi sostinguda, ingovernable.
Anem a les manifestacions, inundem les xarxes. Seguim les passes del CxR i demanem al President Puigdemont la destitució de Jordi Sánchez.

david graupere
david graupere
09.12.2021  ·  17:56

Aquí hi han diverses carpetes obertes Sr. Partal:

1. El sistema d’escolarització català ha d’esser una línia d’escolarització efectiva al 99%. Perquè ara no s’aturaran ni a Canet ni amb el 25%. S’ha obert el meló i ara no hi ha marxa enrere… la dreta i esquerra espanyola saben que el poder judicial els farà tota la feina bruta i que ningú no els pot deturar des d’una regió espanyola. Cal anar al model basc.

2. Els partits polítics: no votar-los, votar d’altres partits independentistes. Llevat de les europees amb els exiliats. És l’únic llenguatge que entenen: els vots. Ni la CUP se’n salva. Deixar-los fora del parlament. Treballar intensament per tal de fer-los fora del Parlament regional. Partits nous.

3. Associaciar-se a d’altres entitats sobiranistes. Que són les qui callen el càstig als partits que haurien de promoure públicament.

4. Tornar al carrer sols com a acte de cohesió. El més essencial és no votar-los i donar-se de baixa dels qui acoten el cap.

Ventura Passols
Ventura Passols
09.12.2021  ·  18:51

Amb tot el “carinyu” Vicent, no magnifiquem, una flor no fa estiu. Una escola de 2.662 centres públics s’ha posat d’empeus, una sola. Els altres com mesells, ni ens movem del lloc. El dia 18 farem una gran performance, amb majorets, confeti, amb infants amb la cara pintada, amb eslògans de la llengua no es toca… El dilluns anirem a escola satisfets i orgullosos, amb un punt xauvinista, potser comentarem la jugada i passarem els dies que queden fins les vacances de Nadal. I després de Nadal ja no es parlarà de la nostra llengua, assumiremla condemna a que desaparegui i acatarem la sentència… I punt, com sempre fem, això si, i per descomptat amb l’ajut d’una polítics i un departament d’educacio que ens han ven educat amb la submisió i la dimissió de qui som. Gràcies ERC, us porto al cul (si tinc morenes).

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
09.12.2021  ·  19:30

La llengua és la nació. Com és possible creure en els polítics si no tenen bemolls per a anar a Madrid, al Congrés i al Senat, al Suprem i a totes les instiucions que paguem parlant català, als temps de la tècnica i la traducció simultània? Mentre no ens comportem amb els castellans com ells ho fan, com a ciutadans iguals, ès perdre el temps i la identitat. Primo i Franco van començar l’estratègia però el govern més progressista de la història els segueix la veta perquè és igual de demòcrata: “ser espaÑol es nuestro mayor orgullo; si eres espaÑol habla espaÑol” i, mira per on, per ells i pels tòtils de les colònies, espaÑol és el castellà i la resta, com a molt, “lenguas regionales”, o siga “de las províncias del Imperio”.

Carles Blas
Carles Blas
09.12.2021  ·  22:25

De què serveix bramar ara, si quan arribin les eleccions tornarem a votar a la mateixa banda de pocavergonyes?

Pel que respecte a ser originals amb la manera de protestar, avui en dia es pot fer sense sortir de casa i sense gastar un duro. Tot és internet, n’hi hauria prou amb 100000 ( un de cada 10 que va la manifestació de l’11/set) per fer-nos sentir per tota Europa, però els caps de suro de Òmnium i l’ANC (els dono un mesos al CdR per posar-se les piles), són incapaços de fer res.

Una pena, cada poble té el govern que es mereix, i els catalans no som una excepció. Tots estem estabornits amb el Barça i amb Netflix.

Josep Gualló
Josep Gualló
09.12.2021  ·  23:33

VICENT,QUANTA RAÓ TENS. GAIREBÉ AMB LLAGRIMES ALS ULLS HE LLEGIT EL TEU EDITORIAL.

La situació que va viure Lituania te un paralelisme amb nostra. Però no és segur que acabi igual.

El seu procés va acabar fent la independència perquè en un moment determinat, els capitostos de l’indpendentisme no es van atrevir a dir al poble lituà que un document, que havien firmat ells mateixos com a govern, quan legalmen encara formaven part de la Unió Soviètica no era legal.

El poble envalentonat va sortir a frenar l’entrada de les tropes russes fent sevir el seu cos com a escut. Molts van morir esclafats pels tancs.

Dies desprès eren independents

Ara el Govern de la Generalitat diu que desobeir les ordres judicials, ells no pensen fer-ho perquè no volen que que hels hi toqui el rebre.

Haurem de sortir les avies i els avis a morir a mans dels piolins i de la Brimo. Ja que el govern de la Generalitat no vellugarà ni un dit i el Rufian no recorda que va dir que la inmersió lingüistica estava blindada.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes